Webinar: Conviure per aprendre. #DENIP21

Si volem un món de pau i justícia cal posar decididament la intel·ligència al servei de l’amor.

Antoine de Saint-Exupéry

Per celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau 2021, la Direcció General d’Atenció a la Família i la Comunitat educativa va organitzar un webinar per compartir línies marc, objectius i novetats relacionades amb la gestió de la convivència que inclouen l’enfocament restauratiu.

Nosaltres hi vam participar explicant l’Enfocament Restauratiu Global i la seva relació amb la cultura de pau. A la vegada, es van explicar experiències restauratives en diferents escoles i instituts. Montse Pedrol, directora de l’Institut Can Periquet, ens va explicar què vol dir ser un Institut Restauratiu, i la Rosa Blasi i la Judit ens van explicar què fan a l’escola Àgora, com implementen els cercles i com utilitzen les preguntes restauratives per a la gestió dels conflictes. També es van presentar altres experiències en relació amb l’aquiproubullying i les funcions dels equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social.

Amb ganes que les accions es converteixin en un pla de treball estratègic dotat de recursos amb objectius clars i específics, indicadors i avaluacions.

Agraïda per l’oportunitat de participar i explicar l’ERG i per tot el que s’està fent. Contenta d’haver compartit i emocionada per les experiències restauratives i per les formacions endegades.

Innovar en convivència és humanitzar i humanitzar és fer cultura de pau, no us sembla?

Poquet a poquet anem fent camí.

L’educació és un acte d’amor, per tant, un acte de valor.

Paulo Freire

Leave a comment

La restaurativa a casa. Conversem sobre l’impacte de l’enfocament restauratiu i les seves pràctiques en la gestió de les relacions i el conflicte a casa

Vaig necessitar força temps per desenvolupar una veu, i ara que la tinc no callaré.

Madeleine Albright

Quan vam col·laborar amb el Servei Escola i Família per muntar l’espai: una comunitat escolar restaurativa i resilient ens va semblar molt important poder apropar la restaurativa a la família, per això, amb la M. Helena Tolosa, pedagoga i experta en resolució de conflictes, vam fer un document que vam titular: Enfocament restauratiu a casa. Principis i preguntes restauratives, cercles i reunions restauratives, però no ens vam voler quedar aquí, per aprofundir-hi vam decidir muntar una conversa amb quatre dones: l’Aida C. Rodríguez, la Mireia Núñez, la Gala Almuedo i l’Elisenda González, totes mares i professionals de l’àmbit de l’educació, la gestió de les relacions i el conflicte, pedagogues, psicopedagogues, mediadores i investigadores. Totes, a més a més, especialitzades en l’enfocament restauratiu, col·legues i companyes amb les quals fem camí, compartim experiències i aprenem juntes.

En el moment de trobar-nos per gravar la conversa vam decidir estructurar-la entorn els cinc principis que proposa B. Hopkins perquè entenem que es poden convertir en les pedres angulars per a la creació d’una cultura restaurativa en qualsevol comunitat, també a casa.

Una família restaurativa dona veu i escolta a tothom des del respecte i el no judici; acull les emocions i en facilita la seva expressió; entén que les conductes desafiants responen a necessitats no cobertes -són un senyal que ens avisa que quelcom no està bé- i que cal, per tant, identificar aquestes necessitats i mirar de trobar estratègies per donar-hi resposta; des de la responsabilitat, la col·laboració i, si cal, la reparació.

M. Helena, Eli, Gala, Mireia i Aida no se m’acut res millor per avui, 8 de març, que donar-nos veu en aquest petit racó que és encercle.cat que va néixer per compartir la restaurativa, els seus valors i les seves pràctiques amb tothom. Doncs, això fem!, compartir i construir de manera conjunta cultura restaurativa que és, també, cultura de pau. Gràcies.

A totes les famílies, esperem que la conversa us inspiri.

Leave a comment

Vídeo didàctic: “A l’escola i a l’Institut conversem de manera restaurativa”

Des d’encercle.cat i sempre en equip, en aquest cas amb l’Elisenda González, la M. Helena Tolosa i la Judit Vallès, hem creat el vídeo “A l’escola i a l’institut conversem de manera restaurativa” amb la idea d’oferir materials audiovisuals didàctics que ens permetin entrenar-nos en les habilitats de facilitació de processos restauratius responsius. Aquest vídeo vol ser el primer d’una sèrie, veurem fins on arribem!

El vídeo mostra una conversa restaurativa entre una professora/facilitadora -entrenada en processos restauratius- i una alumna d’un centre imaginari que ja ve implementant les pràctiques restauratives tant a nivell proventiu com responsiu.

Acompanyem el vídeo amb una unitat didàctica i l’associem al manual de butxaca posa’t el barret restauratiu publicat pel Departament d’Educació dins de l’espai una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Per treure’n el màxim partit us recomanem, com a seqüència didàctica, identificar primer totes les fases del procés i les habilitats clau amb el manual de butxaca, veure el vídeo en dues parts, primer les fases 1 i 2 del procés (10 m) i utilitzar la proposta didàctica per fer-nos preguntes sobre el que hem vist. Un cop treballades aquestes fases podem veure la segona part del vídeo, fases 3,4 i 5 i aprofundir en les mateixes utilitzant les preguntes que trobareu a la proposta didàctica.

Un cop fet això, només ens quedarà practicar, ho podem fer en un entorn segur a través de roleplayings utilitzant tècniques d’observació i feedback.

També anirà bé tenir a mà el joc de cartes o un llistat de necessitats i treballar la diferència entre necessitat i estratègia que trobareu ben explicada en el document: comunicació noviolenta, una actitud i un llenguatge de pau.

Esperem que tot plegat us sigui útil!

Leave a comment

Growing a Restorative School-from intention to everyday practice. Saturday 6th March 10-13 h (GMT). Online.

M. Stowe, directora de Connect RP, amb la col.laboració de la Universitat de Maynooth (Irlanda), organitza aquesta jornada per compartir experiències de les comunitats educatives Irlandeses, i dialoga amb D. Vaandering i B.Hopkins, pioneres, expertes i referents de l’ERG a l’àmbit escolar. Tots els beneficis de la jornada es donaran a Barnardos Children’s Charity.

Més informació aquí

Leave a comment

La comunicació noviolenta va a l’escola

«Un ésser humà és part de la totalitat, anomenada per nosaltres “univers”, una part limitada en el temps i l’espai. S’experimenta a si mateix, els seus pensaments i sensacions, com separat de la resta, això és una mena d’il·lusió òptica de la seva consciència. Una il·lusió que és una forma de presó, que ens limita als desitjos personals i a sentir afecte només per les persones més properes. La nostra tasca ha de ser alliberar-nos d’aquesta presó, estendre el nostre cercle de compassió i abraçar tots els éssers vius en tota la seva bellesa.»

Einstein citat per Monbiot al New York Times, 29 de març del 1972

Sempre ens hem imaginat una comunitat escola amable, empàtica, compassiva i lliure de violències. Imaginar l’escola així facilita la cerca d’eines facilitadores d’allò que imaginem, la comunicació noviolenta (en endavant CNV) és una actitud i un llenguatge de pau que promou una escola amable, ja que desenvolupa empatia i compassió, cap a un mateix, les altres persones i tots els éssers vius. De fet, pesem que el canvi que requereix el sistema escolar avui ha d’esdevenir des d’aquest lloc, un lloc que lluiti per pacificar-se i humanitzar-se i, per tant, que promogui el desenvolupament de les habilitats necessàries per aconseguir-ho. Aprendre comunicació noviolenta és aprendre pau +, és fer PAU.

El dossier, que s’emmarca dins de l’espai “Una comunitat educativa restaurativa i resilient“, dins del projecte de convivència, vol ser un pas -un passet- per facilitar aquest canvi de ser (persona i comunitat educativa), de relacionar-nos i de fer (pau+) que enllaça directament amb l’enfocament restauratiu. Hi trobareu una descripció dels 4 passos de la CNV i activitats per fer a casa i a l’aula, tot això acompanyat d’exemples pràctics i material.

La CNV parteix d’observacions i no de judicis, ens anima a expressar emocions i necessitats i a fer peticions en lloc d’exigències. Diríem que qualsevol procés restauratiu és, en si mateix, un exercici de CNV i, a la vegada, és una actitud d’obertura cap a un mateix i cap a l’altre que vol superar models relacionals de domini-submissió, en definitiva, models violents i patriarcals tan presents en la nostra societat.

M.B Rosenberg va anar allà on el conflicte era present per pacificar relacions i comunitats. Parlava d’escoles i comunitats girafes, aquelles que parlen des del cor i on es posa al centre les persones. Va escollir la girafa, un dels animals terrestres amb el cor més gran, com a símbol de la CNV, un llenguatge que inspira compassió i relacions positives en totes les àrees de la vida. Va escollir el xacal per representar aquella part de cadascú que pensa, parla o actua de manera desconnectada de la consciència emocional i les necessitats. Un xacal és simplement una girafa amb un problema de llenguatge, d’autoempatia i empatia cap a l’altra persona.

La pràctica del CNV implica reconèixer i fer-nos amics dels nostres xacals donant-los la benvinguda a la consciència i permetre fer visibles les nostres emocions i necessitats. En fer-ho de forma compassiva i lliure de judici podem viure la vida de manera més satisfactòria i pacífica. Com a amic, el xacal ens transmet un missatge similar a aquest: és poc probable que se satisfacin les nostres necessitats si continuem tal com ho estem fent. D’alguna manera el nostre xacal ens avisa: cal prendre temps per trobar la manera de sentir i pensar girafa abans de parlar.

T’atreveixes a identificar els senyals que t’envia el teu xacal per sentir i parlar girafa?

Camina la CNV!

Us animem a llegir el dossier i a practicar CNV, adjuntem el tríptic que inclou perquè us feu una primera idea del que trobareu.

Per saber-ne més:

  • Ansembourg, T. i Van Reybrouck, D. (2017). La paz se aprende. Comunicacion noviolenta, mindfulness y compasión: prácticas para el desarrollo de una cultura de paz. Barcelona: Arpa.
  • Faber, A. i Mazlish, E. (2002). Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici.
  • Rosenberg, M. B. (2016). Comunicación noviolenta. Un lenguaje de vida. (3a edición revisada). Barcelona: Acanto.
  • Rosenberg, M. B. (2011). Resolver los conflictes con la comunicación noviolenta. Barcelona: Acanto
  • Rosenberg, M. B. (2005). Educar a los niños des del corazón. Ser padres según la comunicación NoViolenta. Barcelona: Acanto
  • Rosenberg. M. B. (2014). El sorprendente proposito de la rabia.  Barcelona: Acanto.
  • Rust, S. (2015). Cuando la jirafa baila con el lobo. Obelisco: Barcelona
  • Shari Klein i Neill Gibson. (2003). ¿Qué le hace enfandar?. 10 pasos para transformar el enfado i que todos salgan ganando.
  • Stappen, Anne i Augagneur. J. (2010) Cuaderno de ejercicios de comunicación noviolenta. Barcelona: Urano

Tallers de Marshall B. Rosenberg a YouTube

Participar en un taller de Marshall B. Rosenberg era tota una experiència, tenim la sort de disposar d’un taller sencer gravat del que us facilitem l’enllaç, us servirà per aprofundir en els conceptes i veure exemples pràctics.

Leave a comment

Més recursos restauratius per a la tornada a l’escola: SSAE i Convivèxit

Freinet va proposar el text lliure, que és exactament això: si t’ha passat una cosa important fora de l’escola, escriu-la i porta-la a l’escola. L’escola té moltes fonts, però la més important hauria de ser el mateix nen. Per la qual cosa, el nen ha de poder explicar les seves emocions, però això no és un tema de psicologia, el mestre no ha de tractar d’interpretar-les, sinó facilitar que es puguin expressar.

Francesco Tonucci (FRATO) a “el diari de l’educació”
FRATO (Francesco Tonucci)

Les pràctiques restauratives, ofereixen eines pràctiques i metodologies concretes que ens poden ajudar a acollir l’alumnat i a tota la comunitat educativa i compartir experiències, emocions, necessitats i consensuar estratègies per donar-hi resposta.

L’Institut per a la convivència i èxit educatiu de les Illes Balears (CONVIVÈXIT), ha estat pioner en el desenvolupament i implementació de les pràctiques restauratives, en la seva web trobareu molts recursos.

Actualment han publicat material específic per a l’acollida d’alumnat i comunitat educativa que recull propostes concretes de cercles i materials per a dissenyar-ne.

Els i les professionals del SSAE (Servei de suport i atenció emocional als centres educatius del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona_CEB_CHM) han elaborat material per a l’acompanyament emocional als centres docents.

El material inclou propostes de cercles ja dissenyats, materials i recursos per dissenyar-ne i altres activitats específiques que, amb una mirada restaurativa, inclouen l’expressió artística i la psicomotricitat.

Compartir recursos i cooperar és clau per al desplegament del model, gràcies, Aina Amengual i tot l’equip de Convivèxit, i a tot l’equip SSAE, per la feina feta i per la proposta, un plaer compartir.

Leave a comment

Per una comunitat educativa restaurativa i resilient. Marc restauratiu i material pràctic

Que el dolor no em sigui indiferent

Mercedes Sosa

Des del Servei d’Escola i Família es proposen un seguit de recursos pels centres educatius i les famílies partint de l’enfocament restauratiu. El nou apartat web, dins del Projecte de Convivència, Una comunitat educativa restaurativa i resilient ofereix:

Aquest principi de curs se’ns presenta ben diferent dels anteriors, amb distància física i mascareta, gel hidroalcohòlic, rentada de mans constant, controls de temperatura corporal, neteja, ventilació, “grups bombolla“, etc., i, a la vegada, amb més necessitat que mai de proximitat emocional i social. La pandèmia ens repta, doncs, a cercar estratègies per donar resposta a les necessitats físiques, però també les socials, relacionals, emocionals i d’aprenentatge acadèmic i vital.

Tots i totes arribarem a l’escola amb la nostra motxilla plena d’experiències, emocions i sentiments trobats, podem sentir la il·lusió del retrobament i, a la vegada, la por i la inseguretat provocada per la incertesa constant. Potser estem contents per tornar però tristos per les condicions amb què ho fem, preocupats per alguna persona estimada malalta, pels contagis, devastats per alguna pèrdua familiar o del nostre entorn afectiu proper, ansiosos per alguna situació familiar o escolar complicada. Però, potser estem feliços perquè el confinament i aquestes vacances ens han permès gaudir del nostre entorn com mai, potser…

Connectar amb algunes emocions, aquelles que es deriven de les necessitats cobertes, com l’alegria, per exemple, ens és fàcil. No ens és tan fàcil connectar amb aquells sentiments que es deriven de les necessitats no cobertes, la por i la inseguretat, per exemple. Per promoure la connexió i la superació de situacions complicades com la que estem vivint, va bé compartir històries i experiències i acollir totes les emocions, totes, i fer-ho sense jutjar. L’enfocament restauratiu ens proposa compartir-les per connectar-hi i també promou identificar les necessitats que hi ha darrere per poder pensar estratègies per a donar-hi resposta, d’aquesta manera, des del compartir podem teixir connexions, relacions significatives i comunitat, d’aquí, també, la seva vinculació amb la capacitat de resiliència, de poder reeixir davant l’adversitat. I el moment és advers, i ho és per adults, joves i infants. Ja hem dit, parafrasejant la cançó de Mercedes Sosa, “que el dolor no ens sigui indiferent”.

Els cercles i altres pràctiques restauratives ens poden ajudar a generar espais amables i segurs per compartir, per escoltar-nos, reconèixer-nos, vincular-nos, fer comunitat i trobar respostes a les nostres necessitats.

Asseure’ns en cercle gran, en petit grup, en parelles, amb un alumne, varis, una família, vàries, amb l’equip educatiu, PAS, amb la comunitat per escoltar-nos i construir plegats és la proposta, fàcil i, alhora, tan complicat, oi? Segons sembla, en general, escoltem per respondre i no per escoltar, així que el primer pas serà polir la nostra capacitat d’escolta i tenir clar que l’escolta restaurativa implica la intenció de connectar, no de jutjar, aconsellar o decidir per. El model proposa, la participació lliure i cerca la responsabilització individual i col·lectiva en la concreció de plans d’acció cooperatius davant de qualsevol situació donada, conflicte o crisi. Per això, ens sembla adient compartir la proposta d’un marc restauratiu i material pràctic per promoure una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Agraïm la proposta i estem contentes d’haver-hi participat. Però, molt especialment, esperem que sigui útil, i no només ara, sinó d’ara endavant. Una mirada i manera de fer que desitgem que arribi a l’escola per quedar-s’hi. Potser aquesta és l’oportunitat, el moment convida a la reflexió i al canvi. La proposta inclou els dos elements, el marc restauratiu per a la reflexió, i propostes pràctiques per al canvi. Ja ens direu!

Per una acollida empàtica, restaurativa i resilient. Bon inici de curs a tothom.

Leave a comment

Propostes per a la tornada a l’escola de Belinda Hopkins a restoreourschools.com

No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment.

Virginia Wolf

En el marc restauratiu que ha elaborat retoreourschools (un grup d’experts i entitats que es dediquen a l’impuls de l’enfocament restauratiu a UK), Belinda Hopkins ha publicat una sèrie d’activitats i processos restauratius. Tant el marc restauratiu com els processos i activitats s’ofereixen per compartir i ser utilitzats i traduïts per a tots i totes les que hi estem interessades. Podeu consultar la versió original de la proposta des d’aquí.

Interessades a donar recursos per la tornada a l’escola, tant pel que fa a aquestes setmanes de juny com per al setembre, i entenent que el que ens ofereix l’enfocament restauratiu i les seves pràctiques pot ser molt útil per promoure la connexió i la resiliència, ens hem decidit a traduir la proposta, ho hem fet a velocitat de vertigen, així que si trobeu alguna errada disculpeu-nos i feu-nos-ho saber per esmenar-la. Entre tots i totes ho farem millor!

Hem estat fidels a la proposta original però en algun moment hem introduït alguna adaptació al nostre context i en el cas que l’activitat impliqui algun recurs l’hem vinculat a recursos que ja tenim aquí.

Volem aprofitar aquestes línies per agrair tota la feina i esforços que han fet i estan fent equips educatius per promoure una retrobada curosa amb totes les persones que formen part de la comunitat educativa, per connectar i compartir experiències, emocions, necessitats i donar-hi resposta. Esperem que aquest recurs us sigui útil.

Bellinda Hopkins ens diu que la seva proposta s’inspira en el treball de Terry O’Connell, Marian Liebmann, Marshall Rosenberg, George Robinson, Barbara Maines i Teresa Bliss, nosaltres esperem que us inspiri ella, bé, estem segures que ho farà!

Thank you, Belinda!

Leave a comment

L’objecte per parlar i la dinamització dels cercles proactius

Per educar un infant ens cal tota la tribu.

Proverbi africà

En general, la persona facilitadora del cercle fa servir un objecte que dona la paraula que passa de mà en mà de manera seqüencial. En el moment en que un membre del grup té l’objecte pot parlar si  ho vol, i la resta del grup escolta.

L’objecte fomenta el respecte i l’escolta i, especialment, assegura que tothom té l’oportunitat de dir la seva. És adequat parlar i decidir amb els i les participants del cercle quin podria ser l’objecte a utilitzar. El primer dia que l’utilitzem el podem portar nosaltres, però si és un grup amb el qual treballarem contínuament, com pot ser un grup-aula, anirà bé implicar-los per decidir conjuntament quin és l’objecte que utilitzarem.

D’altra banda, també és engrescador comentar algun aspecte del seu origen: l’objecte ha estat utilitzat ancestralment en la gestió de conflictes, problemes en el si de comunitats indígenes canadenques, nord-americanes, africanes. És conegut l’ús d’un pal o pedra per passar la paraula. Si era una pedra, regulava el temps de paraula. Una pedra ràpidament agafa la temperatura corporal. En el moment en què la pedra s’escalfa és el moment de passar-la a la següent persona.  Regular el temps de paraula és important, cal que el grup prengui consciència que tothom ha de poder dir la seva. Per tant, serà quelcom a gestionar. 

Hopkins (2011), ens recorda la importància del “dret a passar”. Per tal de satisfer les necessitats de tothom, la participació ha de ser garantida per a tothom però utilitzada lliurement. Ningú no s’ha de sentir sota pressió per participar, amb el desig que amb el temps la majoria persones se sentin segures de fer-ho. A vegades això pot trigar setmanes. 

Ús de l’objecte que dona la paraula:

  • L’objecte passa de mà en mà de manera seqüencial en general cap a l’esquerra. 
  • Quan a un li arriba l’objecte pot parlar però no hi està obligat/da.
  • Un cop un té l’objecte pot parlar, la resta escolta amb respecte (tant verbalment, sense interrompre, però també gestualment – cal anar amb compte amb gestos o altres signes de reprovació o bromes – l’objecte vol promoure el respecte i l’escolta a tots nivells).
  • Un cop l’objecte ha donat tota la volta, es pot oferir la possibilitat a les persones que no han participat que ho facin.
  • Els objectes poden ser de qualsevol mena, és important que tinguin significat, o bé per la persona que els porta o pel grup. Personalment ens agrada que siguin tous per si en algun moment “volen” no facin mal a ningú. De fet hem de dir que els objectes no es poden fer “volar” llençar entre uns i altres, per passar-los ho fem de mà en mà, o els fem voltar per terra, per això un dels objectes més utilitzat és una petita pilota tova.

Adaptació de l’ús de l’objecte en situació de postconfinament

Portar un objecte i explicar quins són els seus objectius, ús i significat. Un cop explicat podem posar-lo al mig del cercle i començar la ronda imaginant-nos que tenim l’objecte entre les mans.

Demanar a cadascú que porti un objecte que sigui important per a ell o ella i parli amb aquest objecte entre les mans (sense passar-lo). Estarà bé fer una ronda inicial on tothom pugui explicar per què és important per a ell o ella l’objecte que ha portat.

Buscar un objecte que puguem passar-nos amb els peus? Un objecte gran i que no pesi? Compte amb això! No volem jugar a futbol, volem parlar i escoltar-nos.

La persona facilitadora:

  • Dissenya i prepara el cercle amb antelació.
  • Dona la benvinguda a tothom, introdueix l’objecte al grup i n’explica el funcionament.
  • Pregunta al grup si està d’acord amb les normes (si tinc l’objecte puc parlar, si no escolto amb respecte i sense jutjar). O, encara millor, si té l’oportunitat, decideix amb el grup quines són les normes del cercle i de l’ús de l’objecte.
  • Recorda al grup que fer que el cercle funcioni i sigui una bona experiència és cosa de tots. Promou la coresponsabilització.
  • Explica quin és l’objectiu del cercle.
  • Participa en les rondes d’inici i de tancament. En aquestes rondes només intervé quan té l’objecte.
  • Gestiona els temps de les rondes i les activitats.
  • Manté la calma en tot moment, no alça la veu, no imposa, no jutja, no critica, fa de model.
  • Utilitza un senyal consensuat per trobar la calma i poder parar l’activitat, donar informació, etc.
  • És acollidora i dona suport a qui ho necessiti.
  • Tanca el cercle de manera amable, agraint la participació de tothom.

Us deixem un parell d’infografies de síntesi. Esperem que us siguin útils.

Leave a comment

Les 36 cartes de les emocions i les necessitats

Només amb un somriure que em facis, tot passant, ja m’omplo d’alegria i veig el món més gran.

Joana Raspall

Saber identificar les emocions i les necessitats, anomenar-les i tenir espais per reflexionar, escoltar i ser escoltat, és de vital importància, tant en l’àmbit familiar com en els centres educatius.

Les 36cartes de les emocions i de les necessitats són un  recurs proventiu per a ser utilitzat com a joc en l’entorn familiar o a l’escola i poden incloure’s  dins els projectes de convivència de cada centre educatiu en l’apartat d’educació socioemocional, en les activitats formatives dels equips d’aquiproubullying, en els equips de convivència, en el servei de mediació,  en els cercles proactius com els cercles de diàleg, temps de cercle i, també, en activitats de tutoria, entre d’altres.

Els dos jocs de cartes van acompanyats de propostes didàctiques, però hi haurà tantes maneres d’utilitzar les cartes com se us acudeixi, sigueu creatius i creatives!

Què pensa el goril·la? Què pensa el peix? Què pensa el pingüí? I, per tant, com se senten? I, què necessiten?

Identificar les nostres emocions i necessitats ens connecta amb nosaltres mateixos. Identificar les emocions i les necessitats dels altres ens connecta amb els altres. Compartir-les ens vincula, ens aproxima i facilita la gestió positiva dels conflictes!

Tant el joc de les cartes d’emocions com el de les necessitats inclouen la carta 0. D’emocions i necessitats no només n’hi ha 36, t’apuntes a fer més gran el joc? T’animes a compartir i enviar-nos la teva carta 0?

Gràcies al Servei d’Escola i Família, na Marta Clar, per engrescar-se amb la proposta i per la confiança, a en David Sanahuja pel treball conjunt i a la Gracia Lleó per les seves fantàstiques il·lustracions.

Leave a comment