Quan innovar l’escola és humanitzar-la

Ens dediquem de ple i amb passió a promoure l’Enfocament Restauratiu Global en tots els àmbits, però, molt especialment en l’àmbit escolar. Pensem que canviar l’escola és també canviar el món. Afavorir l’establiment de relacions significatives en el si de la comunitat educativa, generar espais amables on tothom es pugui sentir bé se’ns suggereix com una condició bàsica per a qualsevol aprenentatge o potser l’aprenentatge més important. Per això, ens atrevim a dir: innovar és humanitzar!

Primer, la Justíca Restaurativa i, després, l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) s’apliquen en el context escolar des de finals dels anys 90 a diferents països del món, Canadà, Estats Units, Nova Zelanda, Austràlia, Irlanda del Nord, Anglaterra, Gal·les i Escòcia en són un exemple. Aquest enfocament proposa, tal com diu Britto (2010), trencar amb l’esquema penal —a tal falta, tal sanció— com a via de gestió dels conflictes en l’àmbit escolar. El paradigma restauratiu aporta una nova perspectiva on es planteja la transformació dels conflictes des de l’assumpció de la responsabilitat i la reparació del dany en un àmbit suposadament desjudicialitzat.

Val a dir, però, que actualment, el focus de la majoria d’aquests programes aplicats a l’àmbit escolar ja no és tant la gestió del conflicte sinó la gestió de les relacions. Es comença a treballar, doncs, l’element proactiu a més a més del responsiu. Tal com diu Hopkins (2004), les polítiques de gestió de la conducta en l’àmbit escolar tendeixen a focalitzar-se en la conducta del menor i normalment inclouen sancions quan s’ha trencat alguna norma. Aquestes sancions tenen el potencial de danyar les relacions entre l’adult i l’alumne.

Val a dir, però, que l’enfocament restauratiu no se centra només en les interaccions entre els i les alumnes, ja que inclou la interacció formal i informal entre adults (equip educatiu i famílies) i entre adults i alumnes en reunions, passadissos, menjadors, patis i en les metodologies d’aula, afectant directament a l’àmbit pedagògic (Vaandering, 2013). És per això que no s’entén la implementació de l’enfocament sense promoure un canvi de sistema, de fet no s’entén sense confrontar-lo i canviar-ne les estructures.

En l’esforç de transformar les escoles d’institucions basades en la norma a institucions basades en les relacions a través de la Justícia Restaurativa, el sistema rígid, hieràtic, jeràrquic i autoritari de l’escola que busca actituds d’obediència i conformitat ha de ser confrontat (Vaandering, 2013). Tal canvi sistèmic exigeix als seus participants la conscienciació que les estructures actuals els limiten i els oprimeixen, com ja deia Freire (1984). Es fa poca atenció als elements estructurals per part de les polítiques educatives i també per part dels educadors i, per tant, s’està implementat l’ER en el si de les estructures opressores —i punitivistes— existents. Així doncs, es planteja la necessitat de desvincular la incorporació de la JR a l’àmbit escolar de la gestió de la conducta per centrar-se en el necessari canvi del sistema i de les estructures, tal com ja fan McCluskey, Lloyd, Kane, Ridell i Stead (2008) quan suggereixen que aquest és un dels reptes més grans amb el que topa la JR en l’àmbit escolar.

La filosofia restaurativa en l’àmbit escolar precisa un canvi important de pensament, de creences en relació amb la disciplina, el seu propòsit i la seva pràctica. No es poden desenvolupar les pràctiques restauratives sense els valors propis del paradigma (respecte mutu, empoderament, col·laboració, valoració dels altres, integritat, honestedat, obertura, confiança i tolerància) i les habilitats i competències que els sustenten (alfabetització emocional, empatia, obertura mental, escolta activa i habilitats de gestió positiva de les relacions i el conflicte).

L’enfocament relacional restauratiu inclou un contínuum de pràctiques relacionals i restauratives (veure piràmide). Les proactives integren, per una banda, la gestió relacional dels adults (equip directiu, claustre, personal d’administració i serveis), la incorporació del model restauratiu en el currículum, la metodologia d’aula i la pedagogia de base. Les responsives inclouen les preguntes restauratives, les reunions restauratives informals, els cercles responsius i les reunions formals (Vaandering, 2014).

Tal i com assenyalen Hopkins (2011) i Kane et al. (2007), mentre algunes escoles continuen utilitzant un visió estreta i limitada de l’ER, és a dir, entès com una manera de resoldre conflictes, altres reconeixen que la clau és canviar el focus i passar de centrar-se en la norma per centrar-se en les relacions.

La proposta relacional té a veure amb reemplaçar el control social pel compromís social “[…] like the welfare model, RJ is strong on support; like the punishment model, RJ is strong on accountability. It is the relational process of marrying support with accountability that differentiates RJ from other models” (Morrison i Vaandering, 2014, p.141).

Pel que a fa a la implementació de l’enfocament global de l’ER, Blood i Thorsbone (2005) suggereixen 5 estadis:

  • Estadi 1: aconseguir el compromís (capturar cors i ments). Inclou la identificació de les necessitats i interessos, una anàlisi quantitativa i qualitativa, i respondre a les preguntes: què estem fent bé?, què necessitem millorar? i, alhora, desmuntar mites i identificar prioritats.
  • Estadi 2: desenvolupar una visió compartida (conèixer cap a on anem i per què). Implicar a tota la comunitat educativa en processos efectius d’identificació d’objectius a curt, mig i llarg termini. És important que tots els treballadors de l’escola puguin conceptualitzar, de manera simple, un marc que els ajudi a veure com les pràctiques restauratives poden ajudar-los a donar resposta als conflictes d’una nova manera i amb un llenguatge comú.
  • Estadi 3: desenvolupar una pràctica sensible i efectiva (canviar la manera de fer). Inclou la formació, el manteniment (sostenibilitat) i l’assessorament.
  • Estadi 4: desenvolupar l’enfocament global (posar-ho tot junt, compartir). Implica reordenar el sistema de gestió de la convivència que té l’escola, dissenyar un procés de transició, ampliar la mirada per no centrar-se només en l’alumne i fer-ho de manera global en tota l’escola, tots els sectors de la comunitat educativa i en la comunitat en general.
  • Estadi 5: relacions professionals (desenvolupant un treball cooperatiu). Promocionar relacions professionals obertes, honestes, transparents i justes. Utilitzar les pràctiques restauratives també per a la gestió de les relacions i dels conflictes entre el personal. Qüestionar la pràctica i la conducta.

Les mateixes autores clarifiquen que, a la pràctica, aquests estadis no se succeeixen de manera lineal, i que el nivell d’èxit depèn de factors com:

  1. El pressupost disponible (formació, recursos…).
  2. La visió general i les expectatives dels actors clau.
  3. La cultura de l’escola.
  4. Mesures preexistents de gestió de la convivència i el conflicte a l’escola i la manera com l’enfocament restauratiu s’hi integra o les substitueix.
  5. Com i per qui és administrada i rebuda la formació.
  6. Si les pràctiques restauratives (escolta activa, empatia, no jutjar, responsabilització, entre d’altres) són incorporades en el currículum.
  7. L’entorn escolar.
  8. El temps donat a la implementació.
  9. El grau de participació d’agents externs.

Si vols saber més sobre el què fem i com ho fem pots llegir aquest article “L’Enfocament Restauratiu Global. Quan innovar l’escola és humanitzar-la” i potser, fins i tot t’interessa la nostra tesi doctoral Cap a una escola justa. La incorporació de la justícia restaurativa en l’àmbit escolar.

I, si t’engresca la idea i vols saber més, o potser ja tens alguna experiència i la vols compartir, contacta amb nosaltres monicaalbertic@gmail.com