Educació emocional

L’essencial es diu amb senzillesa.

Miquel Martí i Pol

Millorar les nostres competències relacionals i de gestió del conflicte és quelcom consubstancial a l’enfocament restauratiu. Als adults ens toca educar-nos de nou, incorporar noves estratègies i competències per a la gestió no-violenta de les relacions i el conflicte. Ens agrada trobar materials que vagin en aquest sentit i que ens ajudin a desenvolupar les nostres capacitats i les dels infants, i ens agrada compartir-los.

En aquest vídeo l’Elisenda González, pedagoga i experta en protecció a la infància, ens explica la importància de l’educació emocional.

EDUCO posa a l’abast de tothom un material per poder treballar aquestes competències a casa i també a l’escola. En el kit (un per infants de 6-9 anys i un altre per infants de 10 a 12 anys) a més a més d’activitats per treballar les emocions, trobareu activitats i informació sobre la gestió positiva dels conflictes, indicadors de violència i maltractament entre alumnes, una proposta d’estratègies i idees per a donar-hi resposta, i també on buscar suport i assessorament. Us els podeu descarregar gratuïtament a la pàgina web de l’entitat.

El Kit està pensat per a les famílies, per tant, és un material que pot ser compartit amb les AFA. Les activitats, tot adaptant-les, ens poden fer servir a l’aula. Promouen la gestió positiva de les emocions i el conflicte i ens fan reflexionar sobre diferents aspectes, per exemple sobre la diferència entre conflicte, violència i agressivitat.

Aquesta entitat també està oferint activitats per a les famílies durant aquests dies de confinament, les trobareu aquí

Leave a comment

Ocupar-se del benestar dels infants

Ki mai ki au. He aha te taonga nui o te ao? Maku e ki, he tamariki, he tamariki, he tamariki

Si em preguntes, quin és el tresor més gran del món? Jo et respondré, són les persones, són les persones, són les persones

La crisi de la COVID19, el tancament de les escoles i el confinament han fet necessari l’acompanyament acadèmic i, molt especialment, l’acompanyament emocional individual i grupal de les i els alumnes, un esforç gegantí per part dels equips educatius per poder-ho fer a distància, especialment amb aquells infants en situació de vulnerabilitat. S’evidencia el que ja sabíem però que oblidem, l’escola és molt més que el currículum, l’escola és ocupar-se del benestar dels infants. Parlant amb en Guillermo Gorostiza, vaig recordar aquest article que ara comparteixo.

En Guillermo és Tècnic de l’Àrea d’Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i coordinador del SSAE (Servei d’Atenció i Suport Emocional), servei amb el qual he tingut el gust de col·laborar a través de CHM que és qui el gestiona. CHM aposta pel desplegament de l’enfocament restauratiu generant espais de coconstrucció d’aprenentatge a través de formacions, assessorament, i la col·laboració de persones expertes com Belinda Hopkins.

La tasca de l’equip SSAE se’m presentava, ja en el seu inici, cabdal, “essencial” diríem ara, actualment aquesta feina pren rellevància, espero que a partir d’ara no deixi de tenir-la, se la doti de recursos i es generalitzi. La incorporació de nous perfils professionals, especialistes en atenció i suport emocional (Equip SSAE), i la redefinició d’altres, integradores socials, educadores socials, mestres de llenguatge i audició pretén passar de l’equip de mestres a l’equip educatiu. Des del meu punt de vista, un pas de gegant pel que fa a tenir cura del benestar dels infants i de tota la comunitat educativa.

En definitiva, el repte és posar en el centre a les persones, tal com ens recorda el proverbi Maori amb el qual hem iniciat l’apunt. Nova Zelanda va ser el primer país en regular una pràctica restaurativa, el Family Group Conference, en l’àmbit penal de menors. Una pràctica interessant també per treballar problemes greus a l’escola i que posa en el centre les persones i les seves necessitats. Cerca empoderar infants i famílies per fer front a la situació de manera conjunta, responsabilitzadora i reparadora. Centrar-se en el benestar, capacitar-nos per donar resposta a les necessitats és central per desenvolupar aquest tipus de pràctica.

El projecte del pla de barris que s’explica en l’article inclou el desplegament de l’enfocament restauratiu global, que implica pràctiques proactives i responsives i és liderat per aquests nous perfils professionals, inicialment per les Especialistes en Atenció i Suport Emocional de l’equip SSAE, un perfil professional que cal reivindicar.

Espero que gaudiu de l’article i que us inspiri.

Leave a comment

Pràctiques proactives. Temps de Cercle

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. 

Benjamin Franklin

Quan pensem en la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i també en l’àmbit escolar, majoritàriament, ens centrem en la gestió del conflicte. Avui, però, sabem que promoure el coneixement mutu, crear grup, crear comunitat, generar espais amables on tothom pugui dir la seva, augmentar el sentiment de pertinença, etc., són factors clau de protecció per minimitzar l’aparició de situacions d’exclusió o violència. Establir connexions prosocials afavoridores de relacions més sanes, positives, autèntiques, a més a més, és clau perquè tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, i facilita l’aprenentatge acadèmic i el creixement personal.

Els cercles proactius no volen resoldre conflictes, cerquen generar un espai de confiança on tots i totes puguem dir la nostra, ser escoltats i escoltades i sentir-nos bé, atesos, engrescats amb el projecte individual i comú.

Hi ha molts tipus de cercle, d’entrada, de tancament, de diàleg, de relació, d’avaluació, etc. A nosaltres ens agrada molt el Temps de Cercle que proposen inicialment Teresa Bliss i Jo Tetly, George Robinson i Barbara Mines i que Belinda Hopkins incorpora en el seu model restauratiu, ja que pot esdevenir una metodologia d’aula, d’aquesta manera, tot treballant qualsevol tema, matèria o projecte podem promoure la creació de grup, el coneixement mutu, el sentiment de pertinença i la participació de tots i totes en la creació d’un entorn relacional amable.

En la infografia de dalt teniu descrites, molt breument, les fases del temps de cercle, si voleu aprofundir-hi podeu consultar el llibret Temps de Cercle i Reunions en Cercle de Belinda Hopkins, que explica amb detall cadascuna d’aquestes fases i dona idees per poder dissenyar-ne en funció dels vostres objectius, editat per l’Institut de Convivència i Èxit Educatiu de Balears (pioner en el desplegament de l’ERG a l’àmbit escolar).

Una idea final: quan feu un Temps de Cercle, passeu-vos-ho bé! Feu que sigui divertit i engrescador! Que sigui una bona experiència! Gaudiu-los!

Bibliografia relacionada

  • Bliss, T. i Tetley, J. (2006). Circle Time. A resource book for Primary and secondary schools. 2nd Edition. London: Paul Chapman Publishing.
  • Bliss, T., Robinson, G., Maines, B. (1995). Developing Circle Time. London: Lucky Duck.
  • Hopkins, B. (2011). The restorative classroom. Using restorative approaches to foster efective learning. London: Optimus Education.

Leave a comment

L’Enfocament Restauratiu Global en l’àmbit escolar. Quan innovar l’escola és humanitzar-la





Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après a viure com humans.

Martin Luter King

En els últims anys s’ha fet evident que les intervencions parcel·lades i únicament reactives a les situacions de conflicte no funcionen per generar canvis sostenibles i donar una resposta positiva a la gestió de la convivència a l’escola. Per aquest motiu, es fa necessària una aproximació global que inclogui elements proactius (revisió d’elements estructurals, adquisició de competències emocionals, relacionals, habilitats de comunicació i noves metodologies de gestió de les relacions i el conflicte) i, també, elements reactius (estratègies de resolució: mediació, cercles, mètodes específics), i la seva incorporació en el currículum i en la formació de mestres.

L’Enfocament Restauratiu Global (ERG) ens repta a desaprendre i a aprendre de nou. Una formació en ERG dona eines pràctiques per a la gestió de la convivència al centre, a nivell proactiu i responsiu, que poden ser de gran utilitat a l’hora de donar sentit al Projecte de Convivència que tots els centres han d’elaborar (Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s’estableix l’elaboració i la implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius dins del marc del Projecte Educatiu de Centre).

De fet, l’ERG planteja la superació de patrons establerts, que plantegen les relacions de domini-submissió, per nous patrons relacionals més democràtics i amables, on es prioritza la creació de grup i el sentiment de pertinença. Pel que fa al conflicte proposa la participació activa de les persones afectades, permetent l’expressió d’emocions i necessitats i promovent la responsabilització i la reparació del dany, tant relacional com material, si és el cas.

Així, l’ERG vol humanitzar les relacions, no diem res de nou, oi? Només ens en fem conscients i miren de trobar les estratègies adequades per a poder-ho fer.

En aquest article, “L’Enfocament Restauratiu Global. Quan innovar l’escola és humanitzar-la” que vam escriure amb la Montse Pedrol, directora de l’Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans, un institut que va néixer restauratiu l’any 2017, trobareu una explicació més detallada del que implica una proposta d’aquestes característiques a l’àmbit escolar.

Leave a comment

L’Enfocament Restauratiu Global. De la teoria a la pràctica. Projecte pilot a l’Institut Salvador Seguí

Tot sembla impossible fins que es fa.

Nelson Mandela

Compartim amb vosaltres l’article publicat a la revista Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, Nº 49 (3a. època) novembre 2018 p. 91-111.

L’article dona a conèixer el desplegament de l’Enfocament Restauratiu Global realitzat a l’Institut Salvador Seguí de Barcelona durant el curs 2017-2018. Iniciem l’article amb una breu introducció teòrica i una descripció del moment actual de l’ERG a Catalunya per després identificar objectius i accions dutes a terme en la fase d’implementació de l’enfocament al centre, que inclou la fase de sensibilització i formació realitzada durant el curs 2016-2017, assenyalant punts forts i reptes.

S’aporten algunes dades quantitatives que indiquen que hi ha hagut una disminució significativa de les intervencions en convivència i s’apunten algunes conclusions assenyalant elements facilitadors del desplegament de l’enfocament: la implicació de l’equip directiu, la connexió amb el pla d’acció tutorial, la necessària avaluació i la concreció d’un seguiment amb una persona experta.


Podeu accedir a l’article des d’aquí

Leave a comment

Hacia una pedagogía restaurativa: superación del modelo punitivo en el ámbito escolar

Posem al vostre abast l’article publicat a la Revista de Mediación 2015, vol.8, No.1, pp. 36-49 on presentem una part dels resultats de recerca que vam realitzar en la nostra tesi doctoral “Cap a una escola justa”, pel que fa a les avaluacions de programes restauratius implementats en l’àmbit escolar al Regne Unit i n’identifiquem els elements clau tant pel que fa al seu desplegament com per a la transferència al nostre context educatiu.

I ja que hi som, us deixem també amb la tesi, per si teniu ganes de llegir més.

Leave a comment

L’Institut Can Periquet neix com a Institut Restauratiu

El curs 2017-2018 neix l’Institut Can Periquet a Palau Solità i Plegamans. La seva directora, na Montse Pedrol, formada en mediació i pràctiques restauratives ho té clar: l’Institut Can Periquet és un Institut Restauratiu! En el seu PEC l’Institut ja es defineix així:

“… L’Institut Can Periquet aposta per la convivència com a base sòlida del seu projecte i treballarà per incorporar totes les eines necessàries per crear un clima acollidor, i un centre on la cultura de Pau, la Mediació i les Pràctiques restauratives siguin el motor per aprendre i formar nois i noies del present, mirant cap al futur: “Viure per conviure.”

La gestió positiva i restaurativa de les relacions i la convivència, és prioritària i l’organització del centre a tots nivells es munta per poder tenir espais per a crear connexions, sentiment de pertinença, escoltar els infants, les seves famílies, l’equip educatiu i PAS, en definitiva, es munta per crear espais per promoure la creació de grup i comunitat.

Segons el seu Projecte de Convivència:

“Un institut restauratiu és un lloc on les relacions són importants. Com millors siguin les relacions a l’aula, entre els professors i els alumnes i entre els mateixos alumnes, millor serà l’aprenentatge”. “Un educador restauratiu és algú que aposta per les relacions, crea oportunitats i comparteix responsabilitats amb els seus alumnes”.

Leave a comment

La justícia restaurativa a l’àmbit escolar

Aquest és el nostre primer article sobre justícia restaurativa a l’àmbit escolar publicat online a la web del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, avui el canviaríem força, a la vegada, ens agrada rellegir-lo de tant en tant per veure que l’essència es manté i que, com no potser d’una altra manera, la restaurativa i nosaltres evolucionem a nivell de pensament i de pràctiques. Seguim aprenent, i seguirem…

L’article, per tant, té uns anyets, per a articles més actuals, cerqueu a la web o pregunteu-nos aquí .


https://www.pedagogs.cat/reg/ca/1248

Leave a comment

Idiomes

“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”. Eduardo Galeano A encercle.cat volem facilitar l’accés a la informació sobre allò que fem i, especialment, a difondre l’Enfocament Restauratiu, per això hem decidit utilitzar la traducció automàtica de Google de l’idioma original de la pàgina en …