Ocupar-se del benestar dels infants

Ki mai ki au. He aha te taonga nui o te ao? Maku e ki, he tamariki, he tamariki, he tamariki

Si em preguntes, quin és el tresor més gran del món? Jo et respondré, són les persones, són les persones, són les persones

La crisi de la COVID19, el tancament de les escoles i el confinament han fet necessari l’acompanyament acadèmic i, molt especialment, l’acompanyament emocional individual i grupal de les i els alumnes, un esforç gegantí per part dels equips educatius per poder-ho fer a distància, especialment amb aquells infants en situació de vulnerabilitat. S’evidencia el que ja sabíem però que oblidem, l’escola és molt més que el currículum, l’escola és ocupar-se del benestar dels infants. Parlant amb en Guillermo Gorostiza, vaig recordar aquest article que ara comparteixo.

En Guillermo és Tècnic de l’Àrea d’Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i coordinador del SSAE (Servei d’Atenció i Suport Emocional), servei amb el qual he tingut el gust de col·laborar a través de CHM que és qui el gestiona. CHM aposta pel desplegament de l’enfocament restauratiu generant espais de coconstrucció d’aprenentatge a través de formacions, assessorament, i la col·laboració de persones expertes com Belinda Hopkins.

La tasca de l’equip SSAE se’m presentava, ja en el seu inici, cabdal, “essencial” diríem ara, actualment aquesta feina pren rellevància, espero que a partir d’ara no deixi de tenir-la, se la doti de recursos i es generalitzi. La incorporació de nous perfils professionals, especialistes en atenció i suport emocional (Equip SSAE), i la redefinició d’altres, integradores socials, educadores socials, mestres de llenguatge i audició pretén passar de l’equip de mestres a l’equip educatiu. Des del meu punt de vista, un pas de gegant pel que fa a tenir cura del benestar dels infants i de tota la comunitat educativa.

En definitiva, el repte és posar en el centre a les persones, tal com ens recorda el proverbi Maori amb el qual hem iniciat l’apunt. Nova Zelanda va ser el primer país en regular una pràctica restaurativa, el Family Group Conference, en l’àmbit penal de menors. Una pràctica interessant també per treballar problemes greus a l’escola i que posa en el centre les persones i les seves necessitats. Cerca empoderar infants i famílies per fer front a la situació de manera conjunta, responsabilitzadora i reparadora. Centrar-se en el benestar, capacitar-nos per donar resposta a les necessitats és central per desenvolupar aquest tipus de pràctica.

El projecte del pla de barris que s’explica en l’article inclou el desplegament de l’enfocament restauratiu global, que implica pràctiques proactives i responsives i és liderat per aquests nous perfils professionals, inicialment per les Especialistes en Atenció i Suport Emocional de l’equip SSAE, un perfil professional que cal reivindicar.

Espero que gaudiu de l’article i que us inspiri.

Leave a comment

Pràctiques proactives. Temps de Cercle

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. 

Benjamin Franklin

Quan pensem en la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i també en l’àmbit escolar, majoritàriament, ens centrem en la gestió del conflicte. Avui, però, sabem que promoure el coneixement mutu, crear grup, crear comunitat, generar espais amables on tothom pugui dir la seva, augmentar el sentiment de pertinença, etc., són factors clau de protecció per minimitzar l’aparició de situacions d’exclusió o violència. Establir connexions prosocials afavoridores de relacions més sanes, positives, autèntiques, a més a més, és clau perquè tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, i facilita l’aprenentatge acadèmic i el creixement personal.

Els cercles proactius no volen resoldre conflictes, cerquen generar un espai de confiança on tots i totes puguem dir la nostra, ser escoltats i escoltades i sentir-nos bé, atesos, engrescats amb el projecte individual i comú.

Hi ha molts tipus de cercle, d’entrada, de tancament, de diàleg, de relació, d’avaluació, etc. A nosaltres ens agrada molt el Temps de Cercle que proposen inicialment Teresa Bliss i Jo Tetly, George Robinson i Barbara Mines i que Belinda Hopkins incorpora en el seu model restauratiu, ja que pot esdevenir una metodologia d’aula, d’aquesta manera, tot treballant qualsevol tema, matèria o projecte podem promoure la creació de grup, el coneixement mutu, el sentiment de pertinença i la participació de tots i totes en la creació d’un entorn relacional amable.

En la infografia de dalt teniu descrites, molt breument, les fases del temps de cercle, si voleu aprofundir-hi podeu consultar el llibret Temps de Cercle i Reunions en Cercle de Belinda Hopkins, que explica amb detall cadascuna d’aquestes fases i dona idees per poder dissenyar-ne en funció dels vostres objectius, editat per l’Institut de Convivència i Èxit Educatiu de Balears (pioner en el desplegament de l’ERG a l’àmbit escolar).

Una idea final: quan feu un Temps de Cercle, passeu-vos-ho bé! Feu que sigui divertit i engrescador! Que sigui una bona experiència! Gaudiu-los!

Bibliografia relacionada

  • Bliss, T. i Tetley, J. (2006). Circle Time. A resource book for Primary and secondary schools. 2nd Edition. London: Paul Chapman Publishing.
  • Bliss, T., Robinson, G., Maines, B. (1995). Developing Circle Time. London: Lucky Duck.
  • Hopkins, B. (2011). The restorative classroom. Using restorative approaches to foster efective learning. London: Optimus Education.

Leave a comment

L’enfocament restauratiu global en l’àmbit escolar

En els últims anys s’ha fet evident que les intervencions parcel·lades i únicament reactives a les situacions de conflicte no funcionen per generar canvis sostenibles i donar una resposta positiva a la gestió de la convivència a l’escola. Per aquest motiu, es fa necessària una aproximació global que inclogui elements …

De la teoria a la pràctica. Projecte pilot a l’Institut Salvador Seguí

Compartim amb vosaltres l’article publicat a la revista Àmbits de Pedagogia i Orientació, al novembre del 2018. L’objectiu de l’article és donar a conèixer el desplegament de l’enfocament restauratiu global realitzat a l’Institut Salvador Seguí de Barcelona durant el curs 2017-2018. Iniciem l’article amb una breu introducció teòrica i una …

L’Institut Can Periquet neix com a Institut Restauratiu

El curs 2017-2018 neix l’Institut Can Periquet a Palau Solità i Plegamans. La seva directora, na Montse Pedrol, formada en mediació i pràctiques restauratives ho té clar: l’Institut Can Periquet és un Institut Restauratiu! En el seu PEC l’Institut ja es defineix així:

“… L’Institut Can Periquet aposta per la convivència com a base sòlida del seu projecte i treballarà per incorporar totes les eines necessàries per crear un clima acollidor, i un centre on la cultura de Pau, la Mediació i les Pràctiques restauratives siguin el motor per aprendre i formar nois i noies del present, mirant cap al futur: “Viure per conviure.”

La gestió positiva i restaurativa de les relacions i la convivència, és prioritària i l’organització del centre a tots nivells es munta per poder tenir espais per a crear connexions, sentiment de pertinença, escoltar els infants, les seves famílies, l’equip educatiu i PAS, en definitiva, es munta per crear espais per promoure la creació de grup i comunitat.

Segons el seu Projecte de Convivència:

“Un institut restauratiu és un lloc on les relacions són importants. Com millors siguin les relacions a l’aula, entre els professors i els alumnes i entre els mateixos alumnes, millor serà l’aprenentatge”. “Un educador restauratiu és algú que aposta per les relacions, crea oportunitats i comparteix responsabilitats amb els seus alumnes”.

Leave a comment