Les 36 cartes d’emocions i necessitats als centres educatius. Webinar #DENIP22

La violència és l’expressió tràgica de les necessitats no satisfetes.

Marsall Rosenberg

Tal com diu en David Sanahuja, mestre i tècnic del Servei Escola i Família, el personal Tècnic d’Integració Social (TIS) és una figura clau per promoure la gestió positiva de les relacions, el conflicte i l’ERG als centres educatius. Cal reivindicar-la, i tant!

En Noel Gonzàlez, Tècnic d’Integració Social (TIS) de l’escola Roser Capdevila, formador de formadors/es i assessor en l’ERG, en el clip de vídeo que teniu a continuació, ens explica sobre l’aplicació pràctica de les cartes de necessitats en el marc del Webinar del Dia Escolar de la Pau i no-violència 2022.

Si la violència, com diu Marshall Rosenberg, és l’expressió tràgica de les necessitats no satisfetes, un dels objectius clau per pacificar les relacions als centres educatius serà identificar quines són les necessitats de tothom, posar-les-hi nom i cercar estratègies no-violentes per donar-hi resposta, i això vol dir posar les persones al centre i també vol dir aprendre Pau.

Així que l’ERG, la pau i la comunicació no-violenta, que van de la mà, ens repten a alfabetitzar-nos pel que fa a les necessitats: Què volem dir quan parlem de necessitats? A quines necessitats fem referència? Com podem identificar-les? Quines activitats i recursos tenim per inspirar-nos i treballar-les a casa i a l’escola? Podem fer cercles sobre necessitats, quins, com, quan?

Tot això i més ens ho explica en Noel de manera àgil, entenedora, molt pràctica i inspiradora!

Gràcies, Noel!, gràcies, David!

Recursos i documents associats:

Leave a comment

L’ERG en l’àmbit familiar i comunitari. Webinar #DENIP22

Escoltar amb ment i cor oberts és una habilitat inestimable que requereix temps i esforç per desenvolupar-se.

Allan Lokos

Per celebrar el Dia escolar de la Pau i No-violència d’enguany (2022), el Servei Escola i Família del Departament d’Educació va muntar un webinar on la M. Helena Tolosa, psicopedagoga, artista i col·laboradora d’encercle.cat ens va parlar de l’ERG en l’àmbit de la família i la comunitat.

A l’inici del webinar, la M. Helena ens explica que en els seus tallers sempre llença les mateixes preguntes i obté les mateixes respostes, són aquestes: Qui ha tingut un conflicte durant els últims dies amb una persona desconeguda?, poques persones aixequen la mà; qui ha tingut un conflicte amb algú de la feina?, aquí ja comença a haver-hi més mans aixecades; qui ha tingut un conflicte amb algú de la família?, la gran majoria aixeca la mà.

El conflicte és consubstancial a la naturalesa humana i s’expressa de manera evident i tangible en les relacions més pròximes, família i comunitat propera. Al matí per anar a l’escola, al migdia per dinar, l’ordre a l’habitació, les sortides de cap de setmana, l’ús del mòbil i la tauleta, etc. L’ERG ens ofereix estratègies concretes per a gestionar els conflictes de manera pacífica i no-violenta. D’alguna manera, l’ERG ens diu: Prou crits i amenaces, prou violències! Més escolta, més cura i més connexió!

Si aixecaries la mà a la pregunta de la M. Helena i vols pacificar les teves relacions familiars, t’interessa la seva xerrada. Posa’t comode/a, agafa’t un moment i mira’t el vídeo, dura uns 45 m, i si després tens ganes de més, posa’t en contacte amb nosaltres. Estarem encantades de compartir amb tu totes les estratègies que ofereix l’ERG per la pacificació de les relacions i el conflicte a casa i a la comunitat.

També et pot interessar:

Leave a comment

L’ERG i les necessitats educatives especials. #DENIP22

Tinc Asperger i això significa que a vegades soc una mica diferent de la norma.

En certes circumstàncies ser diferent és un superpoder.

Greta Thunberg

En aquest clip del webinar #DENIP22 la M. Elena Beà, filòloga, intèrpret del llenguatge de signes, professora de secundària i formadora en ERG, amb la M. Isabel Fernández, mestra, psicopedagoga i directora del Centre d’Educació Especial Esperança, ens expliquem l’impacte de l’ERG a l’escola i com han adaptat els materials i processos restauratius per tal que puguin ser útils per a tothom.

A l’escola, majoritàriament, tenen clar que volen superar el model punitiu i també que els motiva fer-se restauratius, això els repte desenvolupar la seva creativitat natural per adaptar la pràctica restaurativa, no tenir material adaptat no les ha aturat, ans al contrari, jo diria que aquest fet ha estat motor de canvi.

Per a la gestió d’incidents i conflictes han desenvolupat les preguntes restauratives amb recursos visuals, pictogrames, titelles, un llenguatge curt i senzill. Per als cercles han identificat la necessitat de fer pauses, tenir un suport físic (una taula, per exemple) perquè l’alumnat se senti més segur, estructurar rutines, triar l’objecte per parlar amb el grup i decidir conjuntament quan canviar-lo, permetre que cadascú triï com es vol asseure.

Utilitzar els cercles en les reunions de claustre els ha servit per descobrir una nova manera de comunicar-se, la importància de la comunicació no-violenta i de posar paraules al que ens passa.

Un plaer sentir-les!

Leave a comment

Webinar: L’Enfocament Restauratiu Global a la Comunitat

A poc a poc i bona lletra

Refrany popular

L’associació AFATRAC i Dixit Girona es van posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos una xerrada sobre l’Enfocament Restauratiu Global (ERG), en les nostres reunions de preparació de la xerrada, vam comentar la importància de parlar de l’Enfocament Restauratiu Global a la Comunitat, entenent que fent referència a la comunitat incorporàvem també a la família.

Un dels nostres eixos de treball és el canvi de cultura i, per això, quan parlem de restaurativa, ens agrada parlar primer d’enfocament, i no només de pràctiques responsives.

L’ERG inclou forçosament un canvi de mirada, uns valors de base, uns principis i sobre aquesta base unes pràctiques. Primer proactives, que inclouen els cercles com a metodologia de base per crear comunitat i després les pràctiques responsives per gestionar conflictes i reparar danys, si cal.

Els cercles proactius volen generar vincles, espais amables de confiança per compartir històries i promoure la inclusió, el respecte i la pertinença, aquests cercles no són responsius, són creadors de comunitat, de pau positiva i es fonamenten en la provenció. Els podem utilitzar en qualsevol comunitat, a l’escola (en podeu trobar exemples aquí), per exemple, però també a la família (en aquest document i en aquests vídeos en trobareu exemples), i també començar a pensar com des dels serveis d’atenció a les famílies podem començar a treballar proactivament i no només responsivament. En aquest àmbit tot està per desenvolupar.

D’altra banda, l’enfocament planteja el necessari desenvolupament de capacitats i habilitats clau com l’escolta restaurativa i la comunicació no-violenta, per després aprofundir en el canvi paradigmàtic que suposen les pràctiques restauratives responsives quan hi ha hagut un dany i la facilitació de processos específics que implica (reunions restauratives i cercles responsius, per exemple).

Les pràctiques responsives per a la reparació del dany requereixen persones facilitadores expertes i entrenades en la conducció de les mateixes i d’unes condicions de viabilitat com, per exemple, el reconeixement i la voluntat de reparar per part de la persona que ha comès una falta i la voluntat de ser reparada per part de la persona que l’ha patit.

Queda clar, doncs, que la xerrada no se centrava només en la intervenció amb les famílies, sinó en l’Enfocament Restauratiu Global en la comunitat, per això nosaltres hem optat per titular el post amb el títol original.

Gràcies, AFATRAC per la proposta i gràcies, Èlia per la confiança des de l’organització del DIXIT Girona.

I, en últim lloc, gràcies a totes les persones que vau decidir dedicar el vostre temps a connectar-vos a la sessió. Si us ve de gust més, podeu contactar amb nosaltres quan vulgueu des d’aquí.

Leave a comment

Webinar: El enfoque restaurativo para la gestión positiva de las relaciones y el conflicto. UOC

En el marc del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i estratègies d’intervenció de la UOC, vam participar en el webinar sobre l’enfocament restauratiu global.

Vam estructurar la sessió en quatre blocs: el primer per descriure les característiques, els conceptes clau, així com els valors, habilitats i processos implicats; el segon centrat a respondre per què aquest enfocament té sentit actualment en diferents contextos d’intervenció, en relació amb la superació del model punitiu, negligent i permissiu dominant a les relacions; el tercer per compartir estratègies clau per al seu desplegament, així com algunes dificultats, resistències i reptes que pot plantejar i, finalment, vam compartir evidències o exemples de la seva aplicació.

Gràcies Iolanda Garcia per donar-nos l’oportunitat de parlar de l’enfocament i fer-lo arribar més lluny.

Un plaer!

Leave a comment

Webinar: Conviure per aprendre. #DENIP21

Si volem un món de pau i justícia cal posar decididament la intel·ligència al servei de l’amor.

Antoine de Saint-Exupéry

Per celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau 2021, la Direcció General d’Atenció a la Família i la Comunitat educativa va organitzar un webinar per compartir línies marc, objectius i novetats relacionades amb la gestió de la convivència que inclouen l’enfocament restauratiu.

Nosaltres hi vam participar explicant l’Enfocament Restauratiu Global i la seva relació amb la cultura de pau. A la vegada, es van explicar experiències restauratives en diferents escoles i instituts. Montse Pedrol, directora de l’Institut Can Periquet, ens va explicar què vol dir ser un Institut Restauratiu, i la Rosa Blasi i la Judit ens van explicar què fan a l’escola Àgora, com implementen els cercles i com utilitzen les preguntes restauratives per a la gestió dels conflictes. També es van presentar altres experiències en relació amb l’aquiproubullying i les funcions dels equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social.

Amb ganes que les accions es converteixin en un pla de treball estratègic dotat de recursos amb objectius clars i específics, indicadors i avaluacions.

Agraïda per l’oportunitat de participar i explicar l’ERG i per tot el que s’està fent. Contenta d’haver compartit i emocionada per les experiències restauratives i per les formacions endegades.

Innovar en convivència és humanitzar i humanitzar és fer cultura de pau, no us sembla?

Poquet a poquet anem fent camí.

L’educació és un acte d’amor, per tant, un acte de valor.

Paulo Freire

Leave a comment

Belinda Hopkins obre el webinar de convivència escolar

El que ens fa humans és haver de ser educats per ser.

Marina Garcés*

En el marc de la jornada d’inauguració del webinar de convivència escolar “La educación nos hace ser” organitzat pel Ministerio de Educación, la ministra, Isabel Celaá, va introduir les pràctiques restauratives tot presentant a la Dra. Belinda Hopkins i la seva ponència.

Belinda, pionera i impulsora del desenvolupament de les pràctiques restauratives des de finals dels anys noranta a Uk, i que en els últims anys està col·laborant amb nosaltres per compartir experiència i formació, va oferir una explicació del model restauratiu que ha desenvolupat i els principis que el fonamenten. Escoltar la Belinda és connectar amb l’essència de l’Enfocament Restauratiu Global, que inclou no només les pràctiques restauratives responsives, sinó un canvi de mirada pel que fa a la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i, molt especialment, a l’escola.

Presentació B.Hopkins, 25 de novembre de 2020. Webinar “La educación nos hace ser”. Jornada organitzada pel Ministerio de Educación.

Els principis que proposa impliquen, necessàriament, uns valors de base (la inclusió, la diferència, la participació, l’honestedat i el respecte) i l’adquisició d’habilitats clau com l’escolta restaurativa, la comunicació noviolenta i, per tant, l’empatia i la compassió, i el coneixement de processos específics que faciliten la gestió relacional positiva i restaurativa i que inclouen unes competències facilitadores que tots i totes podem aprendre.

Molt contentes de la seva participació en el webinar i, també, de l’interès mostrat pel Ministerio pel que fa al desenvolupament i promoció de les pràctiques restauratives en l’àmbit escolar. Esperem que això impliqui un punt d’inflexió pel que fa a la gestió de la convivència, i que l’interès mostrat es tradueixi en la creació d’espais de sensibilització, participació i debat amb tota la comunitat educativa, la concreció de propostes compartides i recursos per a viabilitzar-les.

Si voleu conèixer més a fons la proposta de la Belinda, us recomanem aquests llibrets, traduïts per CONVIVÈXIT, tant al català com al castellà:

I les referències d’algun dels seus llibres:

  • Hopkins, B. (2011). The Restorative Classroom. Using Restorative Approaches to Foster Effective Learning. London: Optimus Education.
  • Hopkins, B. (2009). Just Care. Restorative justice approaches to working with children in public care. London: Jessica Kingsley Publishers.
  • Hopkins, B. (2004). Just Schools. A whole school approach to restorative justice. London: Jessica Kingsley Publishers.

Per a qualsevol informació més, podeu contactar amb nosaltres o directament amb Belinda Hopkins.

*Garcés, M (2020). Escola d’aprenents. Barcelona: Galàxia Gutemberg

Leave a comment