Per una comunitat educativa restaurativa i resilient. Marc restauratiu i material pràctic

Que el dolor no em sigui indiferent

Mercedes Sosa

Des del Servei d’Escola i Família es proposen un seguit de recursos pels centres educatius i les famílies partint de l’enfocament restauratiu. El nou apartat web, dins del Projecte de Convivència, Una comunitat educativa restaurativa i resilient ofereix:

Aquest principi de curs se’ns presenta ben diferent dels anteriors, amb distància física i mascareta, gel hidroalcohòlic, rentada de mans constant, controls de temperatura corporal, neteja, ventilació, “grups bombolla“, etc., i, a la vegada, amb més necessitat que mai de proximitat emocional i social. La pandèmia ens repta, doncs, a cercar estratègies per donar resposta a les necessitats físiques, però també les socials, relacionals, emocionals i d’aprenentatge acadèmic i vital.

Tots i totes arribarem a l’escola amb la nostra motxilla plena d’experiències, emocions i sentiments trobats, podem sentir la il·lusió del retrobament i, a la vegada, la por i la inseguretat provocada per la incertesa constant. Potser estem contents per tornar però tristos per les condicions amb què ho fem, preocupats per alguna persona estimada malalta, pels contagis, devastats per alguna pèrdua familiar o del nostre entorn afectiu proper, ansiosos per alguna situació familiar o escolar complicada. Però, potser estem feliços perquè el confinament i aquestes vacances ens han permès gaudir del nostre entorn com mai, potser…

Connectar amb algunes emocions, aquelles que es deriven de les necessitats cobertes, com l’alegria, per exemple, ens és fàcil. No ens és tan fàcil connectar amb aquells sentiments que es deriven de les necessitats no cobertes, la por i la inseguretat, per exemple. Per promoure la connexió i la superació de situacions complicades com la que estem vivint, va bé compartir històries i experiències i acollir totes les emocions, totes, i fer-ho sense jutjar. L’enfocament restauratiu ens proposa compartir-les per connectar-hi i també promou identificar les necessitats que hi ha darrere per poder pensar estratègies per a donar-hi resposta, d’aquesta manera, des del compartir podem teixir connexions, relacions significatives i comunitat, d’aquí, també, la seva vinculació amb la capacitat de resiliència, de poder reeixir davant l’adversitat. I el moment és advers, i ho és per adults, joves i infants. Ja hem dit, parafrasejant la cançó de Mercedes Sosa, “que el dolor no ens sigui indiferent”.

Els cercles i altres pràctiques restauratives ens poden ajudar a generar espais amables i segurs per compartir, per escoltar-nos, reconèixer-nos, vincular-nos, fer comunitat i trobar respostes a les nostres necessitats.

Asseure’ns en cercle gran, en petit grup, en parelles, amb un alumne, varis, una família, vàries, amb l’equip educatiu, PAS, amb la comunitat per escoltar-nos i construir plegats és la proposta, fàcil i, alhora, tan complicat, oi? Segons sembla, en general, escoltem per respondre i no per escoltar, així que el primer pas serà polir la nostra capacitat d’escolta i tenir clar que l’escolta restaurativa implica la intenció de connectar, no de jutjar, aconsellar o decidir per. El model proposa, la participació lliure i cerca la responsabilització individual i col·lectiva en la concreció de plans d’acció cooperatius davant de qualsevol situació donada, conflicte o crisi. Per això, ens sembla adient compartir la proposta d’un marc restauratiu i material pràctic per promoure una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Agraïm la proposta i estem contentes d’haver-hi participat. Però, molt especialment, esperem que sigui útil, i no només ara, sinó d’ara endavant. Una mirada i manera de fer que desitgem que arribi a l’escola per quedar-s’hi. Potser aquesta és l’oportunitat, el moment convida a la reflexió i al canvi. La proposta inclou els dos elements, el marc restauratiu per a la reflexió, i propostes pràctiques per al canvi. Ja ens direu!

Per una acollida empàtica, restaurativa i resilient. Bon inici de curs a tothom.

Leave a comment

L’objecte per parlar i la dinamització dels cercles proactius

Per educar un infant ens cal tota la tribu.

Proverbi africà

En general, la persona facilitadora del cercle fa servir un objecte que dona la paraula que passa de mà en mà de manera seqüencial. En el moment en que un membre del grup té l’objecte pot parlar si  ho vol, i la resta del grup escolta.

L’objecte fomenta el respecte i l’escolta i, especialment, assegura que tothom té l’oportunitat de dir la seva. És adequat parlar i decidir amb els i les participants del cercle quin podria ser l’objecte a utilitzar. El primer dia que l’utilitzem el podem portar nosaltres, però si és un grup amb el qual treballarem contínuament, com pot ser un grup-aula, anirà bé implicar-los per decidir conjuntament quin és l’objecte que utilitzarem.

D’altra banda, també és engrescador comentar algun aspecte del seu origen: l’objecte ha estat utilitzat ancestralment en la gestió de conflictes, problemes en el si de comunitats indígenes canadenques, nord-americanes, africanes. És conegut l’ús d’un pal o pedra per passar la paraula. Si era una pedra, regulava el temps de paraula. Una pedra ràpidament agafa la temperatura corporal. En el moment en què la pedra s’escalfa és el moment de passar-la a la següent persona.  Regular el temps de paraula és important, cal que el grup prengui consciència que tothom ha de poder dir la seva. Per tant, serà quelcom a gestionar. 

Hopkins (2011), ens recorda la importància del “dret a passar”. Per tal de satisfer les necessitats de tothom, la participació ha de ser garantida per a tothom però utilitzada lliurement. Ningú no s’ha de sentir sota pressió per participar, amb el desig que amb el temps la majoria persones se sentin segures de fer-ho. A vegades això pot trigar setmanes. 

Ús de l’objecte que dona la paraula:

  • L’objecte passa de mà en mà de manera seqüencial en general cap a l’esquerra. 
  • Quan a un li arriba l’objecte pot parlar però no hi està obligat/da.
  • Un cop un té l’objecte pot parlar, la resta escolta amb respecte (tant verbalment, sense interrompre, però també gestualment – cal anar amb compte amb gestos o altres signes de reprovació o bromes – l’objecte vol promoure el respecte i l’escolta a tots nivells).
  • Un cop l’objecte ha donat tota la volta, es pot oferir la possibilitat a les persones que no han participat que ho facin.
  • Els objectes poden ser de qualsevol mena, és important que tinguin significat, o bé per la persona que els porta o pel grup. Personalment ens agrada que siguin tous per si en algun moment “volen” no facin mal a ningú. De fet hem de dir que els objectes no es poden fer “volar” llençar entre uns i altres, per passar-los ho fem de mà en mà, o els fem voltar per terra, per això un dels objectes més utilitzat és una petita pilota tova.

Adaptació de l’ús de l’objecte en situació de postconfinament

Portar un objecte i explicar quins són els seus objectius, ús i significat. Un cop explicat podem posar-lo al mig del cercle i començar la ronda imaginant-nos que tenim l’objecte entre les mans.

Demanar a cadascú que porti un objecte que sigui important per a ell o ella i parli amb aquest objecte entre les mans (sense passar-lo). Estarà bé fer una ronda inicial on tothom pugui explicar per què és important per a ell o ella l’objecte que ha portat.

Buscar un objecte que puguem passar-nos amb els peus? Un objecte gran i que no pesi? Compte amb això! No volem jugar a futbol, volem parlar i escoltar-nos.

La persona facilitadora:

  • Dissenya i prepara el cercle amb antelació.
  • Dona la benvinguda a tothom, introdueix l’objecte al grup i n’explica el funcionament.
  • Pregunta al grup si està d’acord amb les normes (si tinc l’objecte puc parlar, si no escolto amb respecte i sense jutjar). O, encara millor, si té l’oportunitat, decideix amb el grup quines són les normes del cercle i de l’ús de l’objecte.
  • Recorda al grup que fer que el cercle funcioni i sigui una bona experiència és cosa de tots. Promou la coresponsabilització.
  • Explica quin és l’objectiu del cercle.
  • Participa en les rondes d’inici i de tancament. En aquestes rondes només intervé quan té l’objecte.
  • Gestiona els temps de les rondes i les activitats.
  • Manté la calma en tot moment, no alça la veu, no imposa, no jutja, no critica, fa de model.
  • Utilitza un senyal consensuat per trobar la calma i poder parar l’activitat, donar informació, etc.
  • És acollidora i dona suport a qui ho necessiti.
  • Tanca el cercle de manera amable, agraint la participació de tothom.

Us deixem un parell d’infografies de síntesi. Esperem que us siguin útils.

Leave a comment

Pràctiques proactives. Temps de Cercle

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. 

Benjamin Franklin

Quan pensem en la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i també en l’àmbit escolar, majoritàriament, ens centrem en la gestió del conflicte. Avui, però, sabem que promoure el coneixement mutu, crear grup, crear comunitat, generar espais amables on tothom pugui dir la seva, augmentar el sentiment de pertinença, etc., són factors clau de protecció per minimitzar l’aparició de situacions d’exclusió o violència. Establir connexions prosocials afavoridores de relacions més sanes, positives, autèntiques, a més a més, és clau perquè tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, i facilita l’aprenentatge acadèmic i el creixement personal.

Els cercles proactius no volen resoldre conflictes, cerquen generar un espai de confiança on tots i totes puguem dir la nostra, ser escoltats i escoltades i sentir-nos bé, atesos, engrescats amb el projecte individual i comú.

Hi ha molts tipus de cercle, d’entrada, de tancament, de diàleg, de relació, d’avaluació, etc. A nosaltres ens agrada molt el Temps de Cercle que proposen inicialment Teresa Bliss i Jo Tetly, George Robinson i Barbara Mines i que Belinda Hopkins incorpora en el seu model restauratiu, ja que pot esdevenir una metodologia d’aula, d’aquesta manera, tot treballant qualsevol tema, matèria o projecte podem promoure la creació de grup, el coneixement mutu, el sentiment de pertinença i la participació de tots i totes en la creació d’un entorn relacional amable.

En la infografia de dalt teniu descrites, molt breument, les fases del temps de cercle, si voleu aprofundir-hi podeu consultar el llibret Temps de Cercle i Reunions en Cercle de Belinda Hopkins, que explica amb detall cadascuna d’aquestes fases i dona idees per poder dissenyar-ne en funció dels vostres objectius, editat per l’Institut de Convivència i Èxit Educatiu de Balears (pioner en el desplegament de l’ERG a l’àmbit escolar).

Una idea final: quan feu un Temps de Cercle, passeu-vos-ho bé! Feu que sigui divertit i engrescador! Que sigui una bona experiència! Gaudiu-los!

Bibliografia relacionada

  • Bliss, T. i Tetley, J. (2006). Circle Time. A resource book for Primary and secondary schools. 2nd Edition. London: Paul Chapman Publishing.
  • Bliss, T., Robinson, G., Maines, B. (1995). Developing Circle Time. London: Lucky Duck.
  • Hopkins, B. (2011). The restorative classroom. Using restorative approaches to foster efective learning. London: Optimus Education.

Leave a comment