Propostes per a la tornada a l’escola de Belinda Hopkins a restoreourschools.com

En el marc restauratiu que ha elaborat retoreourschools (un grup d’experts i entitats que es dediquen a l’impuls de l’enfocament restauratiu a UK), Belinda Hopkins ha publicat una sèrie d’activitats i processos restauratius. Tant el marc restauratiu com els processos i activitats s’ofereixen per compartir i ser utilitzats i traduïts per a tots i totes les que hi estem interessades. Podeu consultar la versió original de la proposta des d’aquí.

Interessades a donar recursos per la tornada a l’escola, tant pel que fa a aquestes setmanes de juny com per al setembre, i entenent que el que ens ofereix l’enfocament restauratiu i les seves pràctiques pot ser molt útil per promoure la connexió i la resiliència, ens hem decidit a traduir la proposta, ho hem fet a velocitat de vertigen, així que si trobeu alguna errada disculpeu-nos i feu-nos-ho saber per esmenar-la. Entre tots i totes ho farem millor!

Hem estat fidels a la proposta original però en algun moment hem introduït alguna adaptació al nostre context i en el cas que l’activitat impliqui algun recurs l’hem vinculat a recursos que ja tenim aquí.

Volem aprofitar aquestes línies per agrair tota la feina i esforços que han fet i estan fent equips educatius per promoure una retrobada curosa amb totes les persones que formen part de la comunitat educativa, per connectar i compartir experiències, emocions, necessitats i donar-hi resposta. Esperem que aquest recurs us sigui útil.

Bellinda Hopkins ens diu que la seva proposta s’inspira en el treball de Terry O’Connell, Marian Liebmann, Marshall Rosenberg, George Robinson, Barbara Maines i Teresa Bliss, nosaltres esperem que us inspiri ella, bé, estem segures que ho farà!

Thank you, Belinda!

Leave a comment

L’objecte per parlar i la dinamització dels cercles proactius

En general, la persona facilitadora del cercle fa servir un objecte que dona la paraula que passa de mà en mà de manera seqüencial. En el moment en que un membre del grup té l’objecte pot parlar si  ho vol, i la resta del grup escolta.

L’objecte fomenta el respecte i l’escolta i, especialment, assegura que tothom té l’oportunitat de dir la seva. És adequat parlar i decidir amb els i les participants del cercle quin podria ser l’objecte a utilitzar. El primer dia que l’utilitzem el podem portar nosaltres, però si és un grup amb el qual treballarem contínuament, com pot ser un grup-aula, anirà bé implicar-los per decidir conjuntament quin és l’objecte que utilitzarem.

D’altra banda, també és engrescador comentar algun aspecte del seu origen: l’objecte ha estat utilitzat ancestralment en la gestió de conflictes, problemes en el si de comunitats indígenes canadenques, nord-americanes, africanes. És conegut l’ús d’un pal o pedra per passar la paraula. Si era una pedra, regulava el temps de paraula. Una pedra ràpidament agafa la temperatura corporal. En el moment en què la pedra s’escalfa és el moment de passar-la a la següent persona.  Regular el temps de paraula és important, cal que el grup prengui consciència que tothom ha de poder dir la seva. Per tant, serà quelcom a gestionar. 

Hopkins (2011), ens recorda la importància del “dret a passar”. Per tal de satisfer les necessitats de tothom, la participació ha de ser garantida per a tothom però utilitzada lliurement. Ningú no s’ha de sentir sota pressió per participar, amb el desig que amb el temps la majoria persones se sentin segures de fer-ho. A vegades això pot trigar setmanes. 

Ús de l’objecte que dona la paraula:

  • L’objecte passa de mà en mà de manera seqüencial en general cap a l’esquerra. 
  • Quan a un li arriba l’objecte pot parlar però no hi està obligat/da.
  • Un cop un té l’objecte pot parlar, la resta escolta amb respecte (tant verbalment, sense interrompre, però també gestualment – cal anar amb compte amb gestos o altres signes de reprovació o bromes – l’objecte vol promoure el respecte i l’escolta a tots nivells).
  • Un cop l’objecte ha donat tota la volta, es pot oferir la possibilitat a les persones que no han participat que ho facin.
  • Els objectes poden ser de qualsevol mena, és important que tinguin significat, o bé per la persona que els porta o pel grup. Personalment ens agrada que siguin tous per si en algun moment “volen” no facin mal a ningú. De fet hem de dir que els objectes no es poden fer “volar” llençar entre uns i altres, per passar-los ho fem de mà en mà, o els fem voltar per terra, per això un dels objectes més utilitzat és una petita pilota tova.

Adaptació de l’ús de l’objecte en situació de postconfinament

Portar un objecte i explicar quins són els seus objectius, ús i significat. Un cop explicat podem posar-lo al mig del cercle i començar la ronda imaginant-nos que tenim l’objecte entre les mans.

Demanar a cadascú que porti un objecte que sigui important per a ell o ella i parli amb aquest objecte entre les mans (sense passar-lo). Estarà bé fer una ronda inicial on tothom pugui explicar per què és important per a ell o ella l’objecte que ha portat.

Buscar un objecte que puguem passar-nos amb els peus? Un objecte gran i que no pesi? Compte amb això! No volem jugar a futbol, volem parlar i escoltar-nos!

La persona facilitadora:

  • Dissenya i prepara el cercle amb antelació.
  • Dona la benvinguda a tothom, introdueix l’objecte al grup i n’explica el funcionament.
  • Pregunta al grup si està d’acord amb les normes (si tinc l’objecte puc parlar, si no escolto amb respecte i sense jutjar).
  • Recorda al grup que fer que cercle funcioni i sigui una bona experiència és cosa de tots. Promou la coresponsabilització.
  • Explica quin és l’objectiu del cercle.
  • Participa en les rondes d’inici i de tancament. En aquestes rondes només intervé quan té l’objecte.
  • Gestiona els temps de les rondes i les activitats.
  • Manté la calma en tot moment, no alça la veu, no imposa, no jutja, no critica, fa de model.
  • Utilitza un senyal consensuat per trobar la calma i poder parar l’activitat, donar informació, etc.
  • És acollidora i dona suport a qui ho necessiti.
  • Tanca el cercle de manera amable, agraint la participació de tothom.

Us deixem un parell d’infografies de síntesi. Esperem que us siguin útils!

Leave a comment

Desenvolupament de competències restauratives amb la tècnica de la simulació

Durant els dies 12, 13 i 14 de maig es va celebrar on-line la Mostra ImpulsFP

La mostra cerca  descobrir el talent de l’FP i compartir experiències. És el primer esdeveniment on-line que aplega alumnes d’arreu del territori, i que premia la capacitat emprenedora i d’innovació de la formació professional catalana.

En aquest escenari vam poder compartir el projecte que s’està duent a terme a l’Institut Salvador Seguí sobre l’ús de la tècnica de la simulació per al desenvolupament de competències restauratives per gestionar les relacions i els conflictes de manera positiva, responsabilitzadora, i si cal reparadora.

Quines són les competències que cal desenvolupar per gestionar les relacions mestre, alumne, grup, i els conflictes de manera positiva? Estem en ple debat de la seva concreció però us deixem alguna pista:

  • Competències intra i interpersonals (habilitats clau com l’escolta atenta, activa i empàtica i la comunicació no-violenta, que inclou l’autoempatia i l’empatia cap a l’altra).
  • Competències de facilitació de cercles proactius (rol de la persona facilitadora, les normes del cercle, saber dissenyar cercles proactius i saber conduir-los).
  • Competències de gestió de conflictes quotidians i lleus (expressions afectives) i facilitació de reunions restauratives informals (converses restauratives, mediacions informals).
  • Competències de facilitació de reunions restauratives formals per a conflictes més greus.

Facilitar l’aprenentatge d’aquestes competències mitjançant la tècnica de la simulació és l’objectiu del projecte on hi participen un grup de docents de GM de l’Institut Salvador Sequí. Gràcies a totes per la seva participació i esforç!

Si voleu aprofundir en el que estem fent podeu consultar-ho aquí

Leave a comment