Les 36 cartes de les emocions i les necessitats

Només amb un somriure que em facis, tot passant, ja m’omplo d’alegria i veig el món més gran.

Joana Raspall

Saber identificar les emocions i les necessitats, anomenar-les i tenir espais per reflexionar, escoltar i ser escoltat, és de vital importància, tant en l’àmbit familiar com en els centres educatius.

Les 36cartes de les emocions i de les necessitats són un  recurs proventiu per a ser utilitzat com a joc en l’entorn familiar o a l’escola i poden incloure’s  dins els projectes de convivència de cada centre educatiu en l’apartat d’educació socioemocional, en les activitats formatives dels equips d’aquiproubullying, en els equips de convivència, en el servei de mediació,  en els cercles proactius com els cercles de diàleg, temps de cercle i, també, en activitats de tutoria, entre d’altres.

Els dos jocs de cartes van acompanyats de propostes didàctiques, però hi haurà tantes maneres d’utilitzar les cartes com se us acudeixi, sigueu creatius i creatives!

Què pensa el goril·la? Què pensa el peix? Què pensa el pingüí? I, per tant, com se senten? I, què necessiten?

Identificar les nostres emocions i necessitats ens connecta amb nosaltres mateixos. Identificar les emocions i les necessitats dels altres ens connecta amb els altres. Compartir-les ens vincula, ens aproxima i facilita la gestió positiva dels conflictes!

Tant el joc de les cartes d’emocions com el de les necessitats inclouen la carta 0. D’emocions i necessitats no només n’hi ha 36, t’apuntes a fer més gran el joc? T’animes a compartir i enviar-nos la teva carta 0?

Gràcies al Servei d’Escola i Família, na Marta Clar, per engrescar-se amb la proposta i per la confiança, a en David Sanahuja pel treball conjunt i a la Gracia Lleó per les seves fantàstiques il·lustracions.

Leave a comment

Educació emocional

L’essencial es diu amb senzillesa.

Miquel Martí i Pol

Millorar les nostres competències relacionals i de gestió del conflicte és quelcom consubstancial a l’enfocament restauratiu. Als adults ens toca educar-nos de nou, incorporar noves estratègies i competències per a la gestió no-violenta de les relacions i el conflicte. Ens agrada trobar materials que vagin en aquest sentit i que ens ajudin a desenvolupar les nostres capacitats i les dels infants, i ens agrada compartir-los.

En aquest vídeo l’Elisenda González, pedagoga i experta en protecció a la infància, ens explica la importància de l’educació emocional.

EDUCO posa a l’abast de tothom un material per poder treballar aquestes competències a casa i també a l’escola. En el kit (un per infants de 6-9 anys i un altre per infants de 10 a 12 anys) a més a més d’activitats per treballar les emocions, trobareu activitats i informació sobre la gestió positiva dels conflictes, indicadors de violència i maltractament entre alumnes, una proposta d’estratègies i idees per a donar-hi resposta, i també on buscar suport i assessorament. Us els podeu descarregar gratuïtament a la pàgina web de l’entitat.

El Kit està pensat per a les famílies, per tant, és un material que pot ser compartit amb les AFA. Les activitats, tot adaptant-les, ens poden fer servir a l’aula. Promouen la gestió positiva de les emocions i el conflicte i ens fan reflexionar sobre diferents aspectes, per exemple sobre la diferència entre conflicte, violència i agressivitat.

Aquesta entitat també està oferint activitats per a les famílies durant aquests dies de confinament, les trobareu aquí

Leave a comment

Pràctiques proactives. Temps de Cercle

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. 

Benjamin Franklin

Quan pensem en la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i també en l’àmbit escolar, majoritàriament, ens centrem en la gestió del conflicte. Avui, però, sabem que promoure el coneixement mutu, crear grup, crear comunitat, generar espais amables on tothom pugui dir la seva, augmentar el sentiment de pertinença, etc., són factors clau de protecció per minimitzar l’aparició de situacions d’exclusió o violència. Establir connexions prosocials afavoridores de relacions més sanes, positives, autèntiques, a més a més, és clau perquè tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, i facilita l’aprenentatge acadèmic i el creixement personal.

Els cercles proactius no volen resoldre conflictes, cerquen generar un espai de confiança on tots i totes puguem dir la nostra, ser escoltats i escoltades i sentir-nos bé, atesos, engrescats amb el projecte individual i comú.

Hi ha molts tipus de cercle, d’entrada, de tancament, de diàleg, de relació, d’avaluació, etc. A nosaltres ens agrada molt el Temps de Cercle que proposen inicialment Teresa Bliss i Jo Tetly, George Robinson i Barbara Mines i que Belinda Hopkins incorpora en el seu model restauratiu, ja que pot esdevenir una metodologia d’aula, d’aquesta manera, tot treballant qualsevol tema, matèria o projecte podem promoure la creació de grup, el coneixement mutu, el sentiment de pertinença i la participació de tots i totes en la creació d’un entorn relacional amable.

En la infografia de dalt teniu descrites, molt breument, les fases del temps de cercle, si voleu aprofundir-hi podeu consultar el llibret Temps de Cercle i Reunions en Cercle de Belinda Hopkins, que explica amb detall cadascuna d’aquestes fases i dona idees per poder dissenyar-ne en funció dels vostres objectius, editat per l’Institut de Convivència i Èxit Educatiu de Balears (pioner en el desplegament de l’ERG a l’àmbit escolar).

Una idea final: quan feu un Temps de Cercle, passeu-vos-ho bé! Feu que sigui divertit i engrescador! Que sigui una bona experiència! Gaudiu-los!

Bibliografia relacionada

  • Bliss, T. i Tetley, J. (2006). Circle Time. A resource book for Primary and secondary schools. 2nd Edition. London: Paul Chapman Publishing.
  • Bliss, T., Robinson, G., Maines, B. (1995). Developing Circle Time. London: Lucky Duck.
  • Hopkins, B. (2011). The restorative classroom. Using restorative approaches to foster efective learning. London: Optimus Education.

Leave a comment