Belinda Hopkins. Conferència inaugural dels cursos de formació de formadors/es en l’Enfocament restauratiu Global. Juny-juliol 2021

Un viatge de mil milles comença amb el primer pas. 

Lao Tse

El passat juliol vam participar en les formacions en l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) realitzades a l’IDP-ICE de la UB en col·laboració amb el Servei Escola i Família de la Sub-Direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa. Generalitat de Catalunya.

D’aquestes formacions i de la realitzada fa dos anys es deriva un equip de més de 40 professionals que durant aquest curs (21-22) formaran uns 70 centres educatius, tant de primària com de secundària. Aquests 70 centres se sumen a prop de 20 centres que ja van formar-se el curs passat. Diríem, com diu la Belinda, que hi ha un moviment restauratiu en l’àmbit educatiu a Catalunya i que aquest moviment neix de la necessitat de cuidar les relacions, posar les persones al centre, crear grup, comunitat, crear espais amables, capacitar-nos en comunicació noviolenta, aprendre a escoltar de manera autèntica i empàtica, facilitar pràctiques restauratives responsives per a la gestió dels conflictes, en definitiva, un moviment que neix de baix, de les necessitats, i que ens repta a humanitzar-nos. Per això a nosaltres ens agrada dir que lluny d’innovar l’escola l’ERG la humanitza!

Volem agrair l’esforç realitzat per totes les persones, tècnics i professionals, formadors i docents que sumen esforços perquè tot això, tot aquest projecte, sigui possible. I, a la vegada, desitjar moments d’aprenentatge engrescadors, amables, profitosos, divertits i ben restauratius.

En la conferència inaugural la Belinda ens va parlar del viatge restauratiu que va iniciar fa més de 30 anys. Un viatge, per cert, que dura tota la vida i que afecta totes les nostres esferes relacionals. Amb ella vam reflexionar sobre objectius, necessitats, habilitats, canvi de mirada, principis i pràctiques amb les quals cal omplir la motxilla de viatge. Va introduir-nos en el “ser restauratiu” i ens va proposar acompanyar-nos en el nostre viatge, si és que el volem fer, amb la seva experiència i expertesa. Tot un regal. Us animeu?

Leave a comment

Cap a una comunitat educativa restaurativa: el personal TIS com agent transformació

La professió docent (educativa) s’ha d’entendre com una activitat reflexiva i artística en la qual, en tot cas, s’inclouen
algunes aplicacions tècniques.

Donald A. Schön

A partir de febrer de 2020 i al llarg del primer trimestre del curs passat (20-21), vam tenir l’oportunitat de participar en una e-comunitat pràctica, promoguda pel Servei de Formació del Personal d’Administració i Serveis del Departament d’Educació, per reflexionar sobre l’acció que realitza el personal Tècnic d’Integració Social (TIS) pel que fa a la gestió de la convivència, la superació del model punitiu-permissiu i el desenvolupament de l’ERG (Enfocament Restauratiu Global) als centres educatius. L’espai generat ens va permetre aprendre i construir coneixement de manera col·laborativa i reflexionar sobre la pràctica, vam parar (el confinament ens va enxampar de ple!), debatre i reformular. De l’experiència compartida es deriva el treball que us presentem que recull anàlisi, reflexions, accions i conclusions.

A continuació sintetitzem algunes de les idees que tenen a veure amb el canvi de mirada que proposa l’ERG i, en coherència, amb canviar la nostra pràctica. Idees sobre les quals nosaltres vam reflexionar i sobre les que us proposem que hi reflexioneu:

  1. La convivència no té a veure només amb la gestió del conflicte, la convivència inclou dedicar temps i espais a construir relacions, mantenir-les i reparar-les, si cal.
  2. Conflicte no és igual a violència. El conflicte és consubstancial a la naturalesa humana. Volem erradicar la violència, però no té sentit voler erradicar el conflicte. Per això, pel que fa al conflicte parlem de provenció i no de prevenció.
  3. Adquirir habilitats de gestió positiva de les relacions i el conflicte (comunicació noviolenta i l’escolta empàtica) i competències restauratives per a la facilitació de processos proactius i responsius és clau, primer, pel que fa a l’equip educatiu, que fa de model i, després, pel que fa a l’alumat, amb la seva incorporació al currículum i, en paral·lel, amb les famílies.
  4. La gestió de les relacions i el conflicte, la convivència, inclou tots els sectors de la comunitat educativa. Les pràctiques proactives i les responsives no van dirigides només a alumnat i a les famílies, començar a desenvolupar l’ERG en el si de l’equip educatiu és motor de canvi.
  5. El TIS pot esdevenir un agent de transformació clau pel que fa a la gestió de la convivència als centres aportant, ja d’entrada, una mirada restaurativa que cal reforçar amb més formació, assessorament i suport.
  6. Situats en aquest nou paradigma, seria convenient, per seguir avançant, actualitzar els circuits i protocols d’actuació per a la gestió de les relacions i el conflicte de manera que incorporessin l’ERG.

L’experiència viscuda ens va ratificar en la idea que espais de reflexió com aquest són clau per al desenvolupament professional. Així que només ens queda agrair la proposta i el treball realitzat a totes les persones que hi van participar i a les que ho van facilitar. Un plaer!

Tota la feina feta ens va inspirar per crear les infografies que us avancem aquí i que trobareu també en el document juntament amb un recull de pràctiques ben interessants i un seguit de conclusions derivades de la reflexió.

Esperem que tot plegat us sigui útil i us inspiri com a nosaltres!

Leave a comment

Webinar: El enfoque restaurativo para la gestión positiva de las relaciones y el conflicto. UOC

En el marc del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i estratègies d’intervenció de la UOC, vam participar en el webinar sobre l’enfocament restauratiu global.

Vam estructurar la sessió en quatre blocs: el primer per descriure les característiques, els conceptes clau, així com els valors, habilitats i processos implicats; el segon centrat a respondre per què aquest enfocament té sentit actualment en diferents contextos d’intervenció, en relació amb la superació del model punitiu, negligent i permissiu dominant a les relacions; el tercer per compartir estratègies clau per al seu desplegament, així com algunes dificultats, resistències i reptes que pot plantejar i, finalment, vam compartir evidències o exemples de la seva aplicació.

Gràcies Iolanda Garcia per donar-nos l’oportunitat de parlar de l’enfocament i fer-lo arribar més lluny.

Un plaer!

Leave a comment

Per una comunitat educativa restaurativa i resilient. Marc restauratiu i material pràctic

Que el dolor no em sigui indiferent

Mercedes Sosa

Des del Servei d’Escola i Família es proposen un seguit de recursos pels centres educatius i les famílies partint de l’enfocament restauratiu. El nou apartat web, dins del Projecte de Convivència, Una comunitat educativa restaurativa i resilient ofereix:

Aquest principi de curs se’ns presenta ben diferent dels anteriors, amb distància física i mascareta, gel hidroalcohòlic, rentada de mans constant, controls de temperatura corporal, neteja, ventilació, “grups bombolla“, etc., i, a la vegada, amb més necessitat que mai de proximitat emocional i social. La pandèmia ens repta, doncs, a cercar estratègies per donar resposta a les necessitats físiques, però també les socials, relacionals, emocionals i d’aprenentatge acadèmic i vital.

Tots i totes arribarem a l’escola amb la nostra motxilla plena d’experiències, emocions i sentiments trobats, podem sentir la il·lusió del retrobament i, a la vegada, la por i la inseguretat provocada per la incertesa constant. Potser estem contents per tornar però tristos per les condicions amb què ho fem, preocupats per alguna persona estimada malalta, pels contagis, devastats per alguna pèrdua familiar o del nostre entorn afectiu proper, ansiosos per alguna situació familiar o escolar complicada. Però, potser estem feliços perquè el confinament i aquestes vacances ens han permès gaudir del nostre entorn com mai, potser…

Connectar amb algunes emocions, aquelles que es deriven de les necessitats cobertes, com l’alegria, per exemple, ens és fàcil. No ens és tan fàcil connectar amb aquells sentiments que es deriven de les necessitats no cobertes, la por i la inseguretat, per exemple. Per promoure la connexió i la superació de situacions complicades com la que estem vivint, va bé compartir històries i experiències i acollir totes les emocions, totes, i fer-ho sense jutjar. L’enfocament restauratiu ens proposa compartir-les per connectar-hi i també promou identificar les necessitats que hi ha darrere per poder pensar estratègies per a donar-hi resposta, d’aquesta manera, des del compartir podem teixir connexions, relacions significatives i comunitat, d’aquí, també, la seva vinculació amb la capacitat de resiliència, de poder reeixir davant l’adversitat. I el moment és advers, i ho és per adults, joves i infants. Ja hem dit, parafrasejant la cançó de Mercedes Sosa, “que el dolor no ens sigui indiferent”.

Els cercles i altres pràctiques restauratives ens poden ajudar a generar espais amables i segurs per compartir, per escoltar-nos, reconèixer-nos, vincular-nos, fer comunitat i trobar respostes a les nostres necessitats.

Asseure’ns en cercle gran, en petit grup, en parelles, amb un alumne, varis, una família, vàries, amb l’equip educatiu, PAS, amb la comunitat per escoltar-nos i construir plegats és la proposta, fàcil i, alhora, tan complicat, oi? Segons sembla, en general, escoltem per respondre i no per escoltar, així que el primer pas serà polir la nostra capacitat d’escolta i tenir clar que l’escolta restaurativa implica la intenció de connectar, no de jutjar, aconsellar o decidir per. El model proposa, la participació lliure i cerca la responsabilització individual i col·lectiva en la concreció de plans d’acció cooperatius davant de qualsevol situació donada, conflicte o crisi. Per això, ens sembla adient compartir la proposta d’un marc restauratiu i material pràctic per promoure una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Agraïm la proposta i estem contentes d’haver-hi participat. Però, molt especialment, esperem que sigui útil, i no només ara, sinó d’ara endavant. Una mirada i manera de fer que desitgem que arribi a l’escola per quedar-s’hi. Potser aquesta és l’oportunitat, el moment convida a la reflexió i al canvi. La proposta inclou els dos elements, el marc restauratiu per a la reflexió, i propostes pràctiques per al canvi. Ja ens direu!

Per una acollida empàtica, restaurativa i resilient. Bon inici de curs a tothom.

Leave a comment

L’enfocament restauratiu global en l’àmbit escolar

En els últims anys s’ha fet evident que les intervencions parcel·lades i únicament reactives a les situacions de conflicte no funcionen per generar canvis sostenibles i donar una resposta positiva a la gestió de la convivència a l’escola. Per aquest motiu, es fa necessària una aproximació global que inclogui elements …