“Fem cercles, cuidem les relacions. Avaluació del programa de formació sobre l’Enfocament Restauratiu Global dirigida als equips educatius del Pla de Barris de Barcelona.”

Sobre l’article publicat a la revista “Àmbits de Psicopedagogia i Orientació”. Nº 55 (3a. època) novembre 2021 p. 82-95.

“Moltes vegades no ens centrem en l’evidència, sinó en intuïcions que tenim els mestres. Si tinguéssim les dades, si poguéssim cocrear i treballar conjuntament amb els investigadors, seria molt més fàcil: afinaríem molt més com desenvolupem les praxis amb els infants i joves”.

Pilar Gargallo

En el marc del Pla de Barris impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el CEB s’ha endegat un programa (fins al curs passat Servei de Suport i Acompanyament Emocional -SSAE-) anomenat “Fem cercles, cuidem les relacions” on l’eix de la intervenció -dels tècnics que promouen el seu desenvolupament en els centres- és l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) i, especialment, els cercles proactius.

El programa inclou una formació dirigida a l’equip educatiu pel que fa a l’ERG en general, i els següents objectius específics:

  1. Capacitar els assistents en la facilitació de cercles proactius (temps de cercle i cercle de paraula).
  2. Capacitar els assistents en habilitats socioemocionals clau com l’escolta activa, atenta i empàtica i la comunicació no-violenta.
  3. Introduir els principis restauratius de B. Hopkins, processos responsius informals i preguntes restauratives.

El programa gestionat per l’entitat CHM, ja s’havia desenvolupat com a Servei des de l’any 2017. L’avaluació que es presenta en l’article publicat per la Revista “Àmbits de Pedagogia i Orientació”. Nº 55 (3a. època) novembre 2021 p. 82-95, mostra les dades obtingudes pel que fa a la satisfacció general, el canvi de mirada en relació amb la gestió de les relacions i el conflicte i, finalment, la transferència a l’aula i al centre dels processos restauratius proactius i responsius.

La formació es va dirigir als equips directius, tutors/es, docents, especialistes i referents de convivència dels centres educatius del Pla de Barris en què el SSAE desplegava la seva intervenció durant el curs 2019-2020. Es van crear quatre grups de formació de forma paral·lela en els districtes d’Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí. Mentre que al districte d’Horta-Guinardó la formació es va dirigir a tot el claustre d’una mateixa escola; a la resta de districtes la formació va incloure professionals de diferents centres educatius de primària i secundària. Les persones formadores van ser professionals del SSAE organitzats en equips de dues o tres persones facilitadores segons districte. El màxim de participants es va establir en 20 persones per cadascun dels grups. Es van obtenir respostes de 47 participants.

Els resultats de l’avaluació de la formació realitzada apunten:

  1. Un alt grau de satisfacció de les persones participants, així com un alt grau d’interès en els continguts treballats.
  2. Un nivell alt de transferència dels continguts del curs a les aules incloent la pràctica de les competències socioemocionals i de les metodologies treballades.
  3. Un encaix entre el contingut de la formació i les necessitats dels centres educatius de disposar de recursos per millorar la gestió de les relacions i els conflictes, i específicament dels centres que formen part del Pla de Barris i que són centres d’alta complexitat.

En l’article trobareu una explicació més detallada de la formació i els resultats. Ens queda pendent avaluar l’impacte directament en els infants i també en relació amb les famílies i la comunitat en general. Molta feina a fer i avaluar.

Trobareu l’article enllaçat aquí baix i també a la web de la revista (tant en català com en castellà).

Tot i que l’estudi no és generalitzable (N=47), sí amplia l’evidència que la formació en l’ERG es percep útil i transferible al centre i a l’aula per a la gestió de les relacions; tal com ja feia referència a Pomar (2013), per exemple, que va dur a terme un estudi d’avaluació en relació amb la incorporació de les pràctiques restauratives en la formació inicial de professorat i els resultats assenyalaven un alt grau de satisfacció i transferència. I també Albertí (2016) que assenyalava un alt grau de satisfacció i un alt nivell de transferibilitat del contingut d’una formació similar. També a Albertí, M i Zabala, O. (2018) on s’aporten algunes dades quantitatives que indiquen una disminució significativa de les intervencions “punitives” en convivència i algunes conclusions identificant elements facilitadors per al desplegament de l’enfocament com: la implicació de l’equip directiu, la connexió amb el pla d’acció tutorial, la necessària avaluació i la concreció d’un seguiment amb un expert.

Avaluacions d’aquests tipus són un petit pas, a la vegada, un pas clau per seguir endavant. Si els equips educatius senten que l’ERG és un camí a seguir i que els aporta eines útils per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes ens motiva a seguir endavant. I, el que és més important, ens serveix per treballar a partir d’evidències compartides amb els professionals superant el funcionament a través d’intuïcions.

Per últim, motivar-vos a realitzar avaluacions de tot allò que aneu desenvolupant, en general, i, específicament pel que fa a l’ERG. Si voleu contactar amb nosaltres sobre qualsevol aspecte relacionat amb l’avaluació o acompanyament al desplegament de l’enfocament, ho podeu fer aquí.

Gràcies a tot l’equip SSAE: Sonia Caja, Maria Isabel Calsina, Èlia Carpio, Laia Ferragut, Mairi Garcia, Sílvia Garcia, Carola Marimon, Laura Micó, Núria Ortuño, Marta Pujol, Tània Subirats, Marc Tébar i Joan Tous per la feina feta. A les persones coordinadores: Mercè Triay (CHM) i Guillermo Gorostiza (CEB) i a Laia Mas i CHM per promoure la restaurativa i la recerca.

Leave a comment

Ocupar-se del benestar dels infants

Ki mai ki au. He aha te taonga nui o te ao? Maku e ki, he tamariki, he tamariki, he tamariki

Si em preguntes, quin és el tresor més gran del món? Jo et respondré, són les persones, són les persones, són les persones

La crisi de la COVID19, el tancament de les escoles i el confinament han fet necessari l’acompanyament acadèmic i, molt especialment, l’acompanyament emocional individual i grupal de les i els alumnes, un esforç gegantí per part dels equips educatius per poder-ho fer a distància, especialment amb aquells infants en situació de vulnerabilitat. S’evidencia el que ja sabíem però que oblidem, l’escola és molt més que el currículum, l’escola és ocupar-se del benestar dels infants. Parlant amb en Guillermo Gorostiza, vaig recordar aquest article que ara comparteixo.

En Guillermo és Tècnic de l’Àrea d’Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i coordinador del SSAE (Servei d’Atenció i Suport Emocional), servei amb el qual he tingut el gust de col·laborar a través de CHM que és qui el gestiona. CHM aposta pel desplegament de l’enfocament restauratiu generant espais de coconstrucció d’aprenentatge a través de formacions, assessorament, i la col·laboració de persones expertes com Belinda Hopkins.

La tasca de l’equip SSAE se’m presentava, ja en el seu inici, cabdal, “essencial” diríem ara, actualment aquesta feina pren rellevància, espero que a partir d’ara no deixi de tenir-la, se la doti de recursos i es generalitzi. La incorporació de nous perfils professionals, especialistes en atenció i suport emocional (Equip SSAE), i la redefinició d’altres, integradores socials, educadores socials, mestres de llenguatge i audició pretén passar de l’equip de mestres a l’equip educatiu. Des del meu punt de vista, un pas de gegant pel que fa a tenir cura del benestar dels infants i de tota la comunitat educativa.

En definitiva, el repte és posar en el centre a les persones, tal com ens recorda el proverbi Maori amb el qual hem iniciat l’apunt. Nova Zelanda va ser el primer país en regular una pràctica restaurativa, el Family Group Conference, en l’àmbit penal de menors. Una pràctica interessant també per treballar problemes greus a l’escola i que posa en el centre les persones i les seves necessitats. Cerca empoderar infants i famílies per fer front a la situació de manera conjunta, responsabilitzadora i reparadora. Centrar-se en el benestar, capacitar-nos per donar resposta a les necessitats és central per desenvolupar aquest tipus de pràctica.

El projecte del pla de barris que s’explica en l’article inclou el desplegament de l’enfocament restauratiu global, que implica pràctiques proactives i responsives i és liderat per aquests nous perfils professionals, inicialment per les Especialistes en Atenció i Suport Emocional de l’equip SSAE, un perfil professional que cal reivindicar.

Espero que gaudiu de l’article i que us inspiri.

Leave a comment

L’enfocament restauratiu global en l’àmbit escolar

En els últims anys s’ha fet evident que les intervencions parcel·lades i únicament reactives a les situacions de conflicte no funcionen per generar canvis sostenibles i donar una resposta positiva a la gestió de la convivència a l’escola. Per aquest motiu, es fa necessària una aproximació global que inclogui elements …

De la teoria a la pràctica. Projecte pilot a l’Institut Salvador Seguí

Compartim amb vosaltres l’article publicat a la revista Àmbits de Pedagogia i Orientació, al novembre del 2018. L’objectiu de l’article és donar a conèixer el desplegament de l’enfocament restauratiu global realitzat a l’Institut Salvador Seguí de Barcelona durant el curs 2017-2018. Iniciem l’article amb una breu introducció teòrica i una …