Belinda Hopkins. Conferència inaugural dels cursos de formació de formadors/es en l’Enfocament restauratiu Global. Juny-juliol 2021

Un viatge de mil milles comença amb el primer pas. 

Lao Tse

El passat juliol vam participar en les formacions en l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) realitzades a l’IDP-ICE de la UB en col·laboració amb el Servei Escola i Família de la Sub-Direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa. Generalitat de Catalunya.

D’aquestes formacions i de la realitzada fa dos anys es deriva un equip de més de 40 professionals que durant aquest curs (21-22) formaran uns 70 centres educatius, tant de primària com de secundària. Aquests 70 centres se sumen a prop de 20 centres que ja van formar-se el curs passat. Diríem, com diu la Belinda, que hi ha un moviment restauratiu en l’àmbit educatiu a Catalunya i que aquest moviment neix de la necessitat de cuidar les relacions, posar les persones al centre, crear grup, comunitat, crear espais amables, capacitar-nos en comunicació noviolenta, aprendre a escoltar de manera autèntica i empàtica, facilitar pràctiques restauratives responsives per a la gestió dels conflictes, en definitiva, un moviment que neix de baix, de les necessitats, i que ens repta a humanitzar-nos. Per això a nosaltres ens agrada dir que lluny d’innovar l’escola l’ERG la humanitza!

Volem agrair l’esforç realitzat per totes les persones, tècnics i professionals, formadors i docents que sumen esforços perquè tot això, tot aquest projecte, sigui possible. I, a la vegada, desitjar moments d’aprenentatge engrescadors, amables, profitosos, divertits i ben restauratius.

En la conferència inaugural la Belinda ens va parlar del viatge restauratiu que va iniciar fa més de 30 anys. Un viatge, per cert, que dura tota la vida i que afecta totes les nostres esferes relacionals. Amb ella vam reflexionar sobre objectius, necessitats, habilitats, canvi de mirada, principis i pràctiques amb les quals cal omplir la motxilla de viatge. Va introduir-nos en el “ser restauratiu” i ens va proposar acompanyar-nos en el nostre viatge, si és que el volem fer, amb la seva experiència i expertesa. Tot un regal. Us animeu?

Leave a comment

Cap a una comunitat educativa restaurativa: el personal TIS com agent transformació

La professió docent (educativa) s’ha d’entendre com una activitat reflexiva i artística en la qual, en tot cas, s’inclouen
algunes aplicacions tècniques.

Donald A. Schön

A partir de febrer de 2020 i al llarg del primer trimestre del curs passat (20-21), vam tenir l’oportunitat de participar en una e-comunitat pràctica, promoguda pel Servei de Formació del Personal d’Administració i Serveis del Departament d’Educació, per reflexionar sobre l’acció que realitza el personal Tècnic d’Integració Social (TIS) pel que fa a la gestió de la convivència, la superació del model punitiu-permissiu i el desenvolupament de l’ERG (Enfocament Restauratiu Global) als centres educatius. L’espai generat ens va permetre aprendre i construir coneixement de manera col·laborativa i reflexionar sobre la pràctica, vam parar (el confinament ens va enxampar de ple!), debatre i reformular. De l’experiència compartida es deriva el treball que us presentem que recull anàlisi, reflexions, accions i conclusions.

A continuació sintetitzem algunes de les idees que tenen a veure amb el canvi de mirada que proposa l’ERG i, en coherència, amb canviar la nostra pràctica. Idees sobre les quals nosaltres vam reflexionar i sobre les que us proposem que hi reflexioneu:

  1. La convivència no té a veure només amb la gestió del conflicte, la convivència inclou dedicar temps i espais a construir relacions, mantenir-les i reparar-les, si cal.
  2. Conflicte no és igual a violència. El conflicte és consubstancial a la naturalesa humana. Volem erradicar la violència, però no té sentit voler erradicar el conflicte. Per això, pel que fa al conflicte parlem de provenció i no de prevenció.
  3. Adquirir habilitats de gestió positiva de les relacions i el conflicte (comunicació noviolenta i l’escolta empàtica) i competències restauratives per a la facilitació de processos proactius i responsius és clau, primer, pel que fa a l’equip educatiu, que fa de model i, després, pel que fa a l’alumat, amb la seva incorporació al currículum i, en paral·lel, amb les famílies.
  4. La gestió de les relacions i el conflicte, la convivència, inclou tots els sectors de la comunitat educativa. Les pràctiques proactives i les responsives no van dirigides només a alumnat i a les famílies, començar a desenvolupar l’ERG en el si de l’equip educatiu és motor de canvi.
  5. El TIS pot esdevenir un agent de transformació clau pel que fa a la gestió de la convivència als centres aportant, ja d’entrada, una mirada restaurativa que cal reforçar amb més formació, assessorament i suport.
  6. Situats en aquest nou paradigma, seria convenient, per seguir avançant, actualitzar els circuits i protocols d’actuació per a la gestió de les relacions i el conflicte de manera que incorporessin l’ERG.

L’experiència viscuda ens va ratificar en la idea que espais de reflexió com aquest són clau per al desenvolupament professional. Així que només ens queda agrair la proposta i el treball realitzat a totes les persones que hi van participar i a les que ho van facilitar. Un plaer!

Tota la feina feta ens va inspirar per crear les infografies que us avancem aquí i que trobareu també en el document juntament amb un recull de pràctiques ben interessants i un seguit de conclusions derivades de la reflexió.

Esperem que tot plegat us sigui útil i us inspiri com a nosaltres!

Leave a comment

Webinar: El enfoque restaurativo para la gestión positiva de las relaciones y el conflicto. UOC

En el marc del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i estratègies d’intervenció de la UOC, vam participar en el webinar sobre l’enfocament restauratiu global.

Vam estructurar la sessió en quatre blocs: el primer per descriure les característiques, els conceptes clau, així com els valors, habilitats i processos implicats; el segon centrat a respondre per què aquest enfocament té sentit actualment en diferents contextos d’intervenció, en relació amb la superació del model punitiu, negligent i permissiu dominant a les relacions; el tercer per compartir estratègies clau per al seu desplegament, així com algunes dificultats, resistències i reptes que pot plantejar i, finalment, vam compartir evidències o exemples de la seva aplicació.

Gràcies Iolanda Garcia per donar-nos l’oportunitat de parlar de l’enfocament i fer-lo arribar més lluny.

Un plaer!

Leave a comment

Webinar: Conviure per aprendre. #DENIP21

Si volem un món de pau i justícia cal posar decididament la intel·ligència al servei de l’amor.

Antoine de Saint-Exupéry

Per celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau 2021, la Direcció General d’Atenció a la Família i la Comunitat educativa va organitzar un webinar per compartir línies marc, objectius i novetats relacionades amb la gestió de la convivència que inclouen l’enfocament restauratiu.

Nosaltres hi vam participar explicant l’Enfocament Restauratiu Global i la seva relació amb la cultura de pau. A la vegada, es van explicar experiències restauratives en diferents escoles i instituts. Montse Pedrol, directora de l’Institut Can Periquet, ens va explicar què vol dir ser un Institut Restauratiu, i la Rosa Blasi i la Judit ens van explicar què fan a l’escola Àgora, com implementen els cercles i com utilitzen les preguntes restauratives per a la gestió dels conflictes. També es van presentar altres experiències en relació amb l’aquiproubullying i les funcions dels equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social.

Amb ganes que les accions es converteixin en un pla de treball estratègic dotat de recursos amb objectius clars i específics, indicadors i avaluacions.

Agraïda per l’oportunitat de participar i explicar l’ERG i per tot el que s’està fent. Contenta d’haver compartit i emocionada per les experiències restauratives i per les formacions endegades.

Innovar en convivència és humanitzar i humanitzar és fer cultura de pau, no us sembla?

Poquet a poquet anem fent camí.

L’educació és un acte d’amor, per tant, un acte de valor.

Paulo Freire

Leave a comment

La restaurativa a casa. Conversem sobre l’impacte de l’enfocament restauratiu i les seves pràctiques en la gestió de les relacions i el conflicte a casa

Vaig necessitar força temps per desenvolupar una veu, i ara que la tinc no callaré.

Madeleine Albright

Quan vam col·laborar amb el Servei Escola i Família per muntar l’espai: una comunitat escolar restaurativa i resilient ens va semblar molt important poder apropar la restaurativa a la família, per això, amb la M. Helena Tolosa, pedagoga i experta en resolució de conflictes, vam fer un document que vam titular: Enfocament restauratiu a casa. Principis i preguntes restauratives, cercles i reunions restauratives, però no ens vam voler quedar aquí, per aprofundir-hi vam decidir muntar una conversa amb quatre dones: l’Aida C. Rodríguez, la Mireia Núñez, la Gala Almuedo i l’Elisenda González, totes mares i professionals de l’àmbit de l’educació, la gestió de les relacions i el conflicte, pedagogues, psicopedagogues, mediadores i investigadores. Totes, a més a més, especialitzades en l’enfocament restauratiu, col·legues i companyes amb les quals fem camí, compartim experiències i aprenem juntes.

En el moment de trobar-nos per gravar la conversa vam decidir estructurar-la entorn els cinc principis que proposa B. Hopkins perquè entenem que es poden convertir en les pedres angulars per a la creació d’una cultura restaurativa en qualsevol comunitat, també a casa.

Una família restaurativa dona veu i escolta a tothom des del respecte i el no judici; acull les emocions i en facilita la seva expressió; entén que les conductes desafiants responen a necessitats no cobertes -són un senyal que ens avisa que quelcom no està bé- i que cal, per tant, identificar aquestes necessitats i mirar de trobar estratègies per donar-hi resposta; des de la responsabilitat, la col·laboració i, si cal, la reparació.

M. Helena, Eli, Gala, Mireia i Aida no se m’acut res millor per avui, 8 de març, que donar-nos veu en aquest petit racó que és encercle.cat que va néixer per compartir la restaurativa, els seus valors i les seves pràctiques amb tothom. Doncs, això fem!, compartir i construir de manera conjunta cultura restaurativa que és, també, cultura de pau. Gràcies.

A totes les famílies, esperem que la conversa us inspiri.

Leave a comment

Vídeo didàctic: “A l’escola i a l’Institut conversem de manera restaurativa”

Des d’encercle.cat i sempre en equip, en aquest cas amb l’Elisenda González, la M. Helena Tolosa i la Judit Vallès, hem creat el vídeo “A l’escola i a l’institut conversem de manera restaurativa” amb la idea d’oferir materials audiovisuals didàctics que ens permetin entrenar-nos en les habilitats de facilitació de processos restauratius responsius. Aquest vídeo vol ser el primer d’una sèrie, veurem fins on arribem!

El vídeo mostra una conversa restaurativa entre una professora/facilitadora -entrenada en processos restauratius- i una alumna d’un centre imaginari que ja ve implementant les pràctiques restauratives tant a nivell proventiu com responsiu.

Acompanyem el vídeo amb una unitat didàctica i l’associem al manual de butxaca posa’t el barret restauratiu publicat pel Departament d’Educació dins de l’espai una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Per treure’n el màxim partit us recomanem, com a seqüència didàctica, identificar primer totes les fases del procés i les habilitats clau amb el manual de butxaca, veure el vídeo en dues parts, primer les fases 1 i 2 del procés (10 m) i utilitzar la proposta didàctica per fer-nos preguntes sobre el que hem vist. Un cop treballades aquestes fases podem veure la segona part del vídeo, fases 3,4 i 5 i aprofundir en les mateixes utilitzant les preguntes que trobareu a la proposta didàctica.

Un cop fet això, només ens quedarà practicar, ho podem fer en un entorn segur a través de roleplayings utilitzant tècniques d’observació i feedback.

També anirà bé tenir a mà el joc de cartes o un llistat de necessitats i treballar la diferència entre necessitat i estratègia que trobareu ben explicada en el document: comunicació noviolenta, una actitud i un llenguatge de pau.

Esperem que tot plegat us sigui útil!

Leave a comment

Growing a Restorative School-from intention to everyday practice. Saturday 6th March 10-13 h (GMT). Online.

M. Stowe, directora de Connect RP, amb la col.laboració de la Universitat de Maynooth (Irlanda), organitza aquesta jornada per compartir experiències de les comunitats educatives Irlandeses, i dialoga amb D. Vaandering i B.Hopkins, pioneres, expertes i referents de l’ERG a l’àmbit escolar. Tots els beneficis de la jornada es donaran a Barnardos Children’s Charity.

Més informació aquí

Leave a comment

Vídeo sobre convivència, gestió del conflicte i pràctiques restauratives als centres escolars

Educar és aprendre a viure junts i aprendre junts a viure. Sempre i cada cop.

Marina Garcés*

L’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar de les Balears acaba de publicar un vídeo sobre convivència, gestió del conflicte i pràctiques restauratives, on s’expliquen, de manera molt gràfica i amb unes il·lustracions precioses, les idees clau de les pràctiques restauratives per a la gestió del conflicte des dels cinc principis de B. Hopkins.

Enhorabona per la iniciativa Aina, Convivèxit, i a totes les persones col·laboradores, ens fa falta material com aquest, gràcies per fer-lo.

Per un 2021 ben restauratiu!

Convivèxit, desembre 2020

*Garcés, M. (2020). Escola d’aprenents. Barcelona: Galàxia Gutemberg

Leave a comment

Belinda Hopkins obre el webinar de convivència escolar

El que ens fa humans és haver de ser educats per ser.

Marina Garcés*

En el marc de la jornada d’inauguració del webinar de convivència escolar “La educación nos hace ser” organitzat pel Ministerio de Educación, la ministra, Isabel Celaá, va introduir les pràctiques restauratives tot presentant a la Dra. Belinda Hopkins i la seva ponència.

Belinda, pionera i impulsora del desenvolupament de les pràctiques restauratives des de finals dels anys noranta a Uk, i que en els últims anys està col·laborant amb nosaltres per compartir experiència i formació, va oferir una explicació del model restauratiu que ha desenvolupat i els principis que el fonamenten. Escoltar la Belinda és connectar amb l’essència de l’Enfocament Restauratiu Global, que inclou no només les pràctiques restauratives responsives, sinó un canvi de mirada pel que fa a la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i, molt especialment, a l’escola.

Presentació B.Hopkins, 25 de novembre de 2020. Webinar “La educación nos hace ser”. Jornada organitzada pel Ministerio de Educación.

Els principis que proposa impliquen, necessàriament, uns valors de base (la inclusió, la diferència, la participació, l’honestedat i el respecte) i l’adquisició d’habilitats clau com l’escolta restaurativa, la comunicació noviolenta i, per tant, l’empatia i la compassió, i el coneixement de processos específics que faciliten la gestió relacional positiva i restaurativa i que inclouen unes competències facilitadores que tots i totes podem aprendre.

Molt contentes de la seva participació en el webinar i, també, de l’interès mostrat pel Ministerio pel que fa al desenvolupament i promoció de les pràctiques restauratives en l’àmbit escolar. Esperem que això impliqui un punt d’inflexió pel que fa a la gestió de la convivència, i que l’interès mostrat es tradueixi en la creació d’espais de sensibilització, participació i debat amb tota la comunitat educativa, la concreció de propostes compartides i recursos per a viabilitzar-les.

Si voleu conèixer més a fons la proposta de la Belinda, us recomanem aquests llibrets, traduïts per CONVIVÈXIT, tant al català com al castellà:

I les referències d’algun dels seus llibres:

  • Hopkins, B. (2011). The Restorative Classroom. Using Restorative Approaches to Foster Effective Learning. London: Optimus Education.
  • Hopkins, B. (2009). Just Care. Restorative justice approaches to working with children in public care. London: Jessica Kingsley Publishers.
  • Hopkins, B. (2004). Just Schools. A whole school approach to restorative justice. London: Jessica Kingsley Publishers.

Per a qualsevol informació més, podeu contactar amb nosaltres o directament amb Belinda Hopkins.

*Garcés, M (2020). Escola d’aprenents. Barcelona: Galàxia Gutemberg

Leave a comment

La comunicació noviolenta va a l’escola

«Un ésser humà és part de la totalitat, anomenada per nosaltres “univers”, una part limitada en el temps i l’espai. S’experimenta a si mateix, els seus pensaments i sensacions, com separat de la resta, això és una mena d’il·lusió òptica de la seva consciència. Una il·lusió que és una forma de presó, que ens limita als desitjos personals i a sentir afecte només per les persones més properes. La nostra tasca ha de ser alliberar-nos d’aquesta presó, estendre el nostre cercle de compassió i abraçar tots els éssers vius en tota la seva bellesa.»

Einstein citat per Monbiot al New York Times, 29 de març del 1972

Sempre ens hem imaginat una comunitat escola amable, empàtica, compassiva i lliure de violències. Imaginar l’escola així facilita la cerca d’eines facilitadores d’allò que imaginem, la comunicació noviolenta (en endavant CNV) és una actitud i un llenguatge de pau que promou una escola amable, ja que desenvolupa empatia i compassió, cap a un mateix, les altres persones i tots els éssers vius. De fet, pesem que el canvi que requereix el sistema escolar avui ha d’esdevenir des d’aquest lloc, un lloc que lluiti per pacificar-se i humanitzar-se i, per tant, que promogui el desenvolupament de les habilitats necessàries per aconseguir-ho. Aprendre comunicació noviolenta és aprendre pau +, és fer PAU.

El dossier, que s’emmarca dins de l’espai “Una comunitat educativa restaurativa i resilient“, dins del projecte de convivència, vol ser un pas -un passet- per facilitar aquest canvi de ser (persona i comunitat educativa), de relacionar-nos i de fer (pau+) que enllaça directament amb l’enfocament restauratiu. Hi trobareu una descripció dels 4 passos de la CNV i activitats per fer a casa i a l’aula, tot això acompanyat d’exemples pràctics i material.

La CNV parteix d’observacions i no de judicis, ens anima a expressar emocions i necessitats i a fer peticions en lloc d’exigències. Diríem que qualsevol procés restauratiu és, en si mateix, un exercici de CNV i, a la vegada, és una actitud d’obertura cap a un mateix i cap a l’altre que vol superar models relacionals de domini-submissió, en definitiva, models violents i patriarcals tan presents en la nostra societat.

M.B Rosenberg va anar allà on el conflicte era present per pacificar relacions i comunitats. Parlava d’escoles i comunitats girafes, aquelles que parlen des del cor i on es posa al centre les persones. Va escollir la girafa, un dels animals terrestres amb el cor més gran, com a símbol de la CNV, un llenguatge que inspira compassió i relacions positives en totes les àrees de la vida. Va escollir el xacal per representar aquella part de cadascú que pensa, parla o actua de manera desconnectada de la consciència emocional i les necessitats. Un xacal és simplement una girafa amb un problema de llenguatge, d’autoempatia i empatia cap a l’altra persona.

La pràctica del CNV implica reconèixer i fer-nos amics dels nostres xacals donant-los la benvinguda a la consciència i permetre fer visibles les nostres emocions i necessitats. En fer-ho de forma compassiva i lliure de judici podem viure la vida de manera més satisfactòria i pacífica. Com a amic, el xacal ens transmet un missatge similar a aquest: és poc probable que se satisfacin les nostres necessitats si continuem tal com ho estem fent. D’alguna manera el nostre xacal ens avisa: cal prendre temps per trobar la manera de sentir i pensar girafa abans de parlar.

T’atreveixes a identificar els senyals que t’envia el teu xacal per sentir i parlar girafa?

Camina la CNV!

Us animem a llegir el dossier i a practicar CNV, adjuntem el tríptic que inclou perquè us feu una primera idea del que trobareu.

Per saber-ne més:

  • Ansembourg, T. i Van Reybrouck, D. (2017). La paz se aprende. Comunicacion noviolenta, mindfulness y compasión: prácticas para el desarrollo de una cultura de paz. Barcelona: Arpa.
  • Faber, A. i Mazlish, E. (2002). Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici.
  • Rosenberg, M. B. (2016). Comunicación noviolenta. Un lenguaje de vida. (3a edición revisada). Barcelona: Acanto.
  • Rosenberg, M. B. (2011). Resolver los conflictes con la comunicación noviolenta. Barcelona: Acanto
  • Rosenberg, M. B. (2005). Educar a los niños des del corazón. Ser padres según la comunicación NoViolenta. Barcelona: Acanto
  • Rosenberg. M. B. (2014). El sorprendente proposito de la rabia.  Barcelona: Acanto.
  • Rust, S. (2015). Cuando la jirafa baila con el lobo. Obelisco: Barcelona
  • Shari Klein i Neill Gibson. (2003). ¿Qué le hace enfandar?. 10 pasos para transformar el enfado i que todos salgan ganando.
  • Stappen, Anne i Augagneur. J. (2010) Cuaderno de ejercicios de comunicación noviolenta. Barcelona: Urano

Tallers de Marshall B. Rosenberg a YouTube

Participar en un taller de Marshall B. Rosenberg era tota una experiència, tenim la sort de disposar d’un taller sencer gravat del que us facilitem l’enllaç, us servirà per aprofundir en els conceptes i veure exemples pràctics.

Leave a comment