L’ERG en l’àmbit familiar i comunitari. Webinar #DENIP22

Escoltar amb ment i cor oberts és una habilitat inestimable que requereix temps i esforç per desenvolupar-se.

Allan Lokos

Per celebrar el Dia escolar de la Pau i No-violència d’enguany (2022), el Servei Escola i Família del Departament d’Educació va muntar un webinar on la M. Helena Tolosa, psicopedagoga, artista i col·laboradora d’encercle.cat ens va parlar de l’ERG en l’àmbit de la família i la comunitat.

A l’inici del webinar, la M. Helena ens explica que en els seus tallers sempre llença les mateixes preguntes i obté les mateixes respostes, són aquestes: Qui ha tingut un conflicte durant els últims dies amb una persona desconeguda?, poques persones aixequen la mà; qui ha tingut un conflicte amb algú de la feina?, aquí ja comença a haver-hi més mans aixecades; qui ha tingut un conflicte amb algú de la família?, la gran majoria aixeca la mà.

El conflicte és consubstancial a la naturalesa humana i s’expressa de manera evident i tangible en les relacions més pròximes, família i comunitat propera. Al matí per anar a l’escola, al migdia per dinar, l’ordre a l’habitació, les sortides de cap de setmana, l’ús del mòbil i la tauleta, etc. L’ERG ens ofereix estratègies concretes per a gestionar els conflictes de manera pacífica i no-violenta. D’alguna manera, l’ERG ens diu: Prou crits i amenaces, prou violències! Més escolta, més cura i més connexió!

Si aixecaries la mà a la pregunta de la M. Helena i vols pacificar les teves relacions familiars, t’interessa la seva xerrada. Posa’t comode/a, agafa’t un moment i mira’t el vídeo, dura uns 45 m, i si després tens ganes de més, posa’t en contacte amb nosaltres. Estarem encantades de compartir amb tu totes les estratègies que ofereix l’ERG per la pacificació de les relacions i el conflicte a casa i a la comunitat.

També et pot interessar:

Leave a comment

Dia Escolar de la No-violència i la Pau #DENIP2022

27 de gener de 2022 a les 17.30 h

La pau és el camí

M. Gandhi

Com el curs passat (20-21), enguany, el Servei d’Escola i Família del Departament d’educació organitza un Webinar per a la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau on l’Enfocament Restauratiu torna a tenir presència. La MHelena Tolosa, psicopedagoga, artista i col·laboradora d’encercle.cat ens parlarà de  L’Enfocament restauratiu en l’àmbit familiar i comunitari i la M.Elena Beà i Noel González, tots dos formadors en restaurativa, compartiran les seves experiències.

Ja fa temps que tenim clar que desenvolupar l’ERG en tots els àmbits, però mol especialment en l’àmbit escolar, és fer cultura de Pau, específicament cultura de Pau Positiva, que no se centra en l’absència de guerra sinó que, com diuen Caireta i Barbeito, és «el procés de realització de la justícia en els diferents nivells de relació humana. Un concepte dinàmic que ens porta a aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de forma no-violenta i el fi de la qual és aconseguir l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones… Un procés en constant construcció, no és un estat o un temps de pau sinó un ordre social de reduïda violència i elevada justícia».

La Pau Positiva cal preparar-la i lluitar-la cada dia, els processos proactius i responsius que ens proposa l’ERG ens ajuden a fer-ho i la coherència amb els valors i principis que el sustenten la fonamenten.

No us perdeu el webinar!

Gràcies, David Sanahuja i, per extensió, al Servei d’Escola i família per promoure l’ERG i donar-li lloc el dia de la no-violència i la pau. I gràcies a totes les persones que esteu treballant per al seu desenvolupament. Només cal obrir els ulls al món proper i llunyà per saber que necessitem Pau Positiva ja!

Per cert, si voleu aprofundir en els conceptes de Pau, Violència i Conflicte i dotar-vos d’activitats per treballar-los a l’aula, no deixeu de llegir aquest document:

Introducció de conceptes, pau, violència i conflicte. Marina Caireta i Cecile Barbeito. Escola Cultura de Pau. UAB.

Leave a comment

Webinar: L’Enfocament Restauratiu Global a la Comunitat

A poc a poc i bona lletra

Refrany popular

L’associació AFATRAC i Dixit Girona es van posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos una xerrada sobre l’Enfocament Restauratiu Global (ERG), en les nostres reunions de preparació de la xerrada, vam comentar la importància de parlar de l’Enfocament Restauratiu Global a la Comunitat, entenent que fent referència a la comunitat incorporàvem també a la família.

Un dels nostres eixos de treball és el canvi de cultura i, per això, quan parlem de restaurativa, ens agrada parlar primer d’enfocament, i no només de pràctiques responsives.

L’ERG inclou forçosament un canvi de mirada, uns valors de base, uns principis i sobre aquesta base unes pràctiques. Primer proactives, que inclouen els cercles com a metodologia de base per crear comunitat i després les pràctiques responsives per gestionar conflictes i reparar danys, si cal.

Els cercles proactius volen generar vincles, espais amables de confiança per compartir històries i promoure la inclusió, el respecte i la pertinença, aquests cercles no són responsius, són creadors de comunitat, de pau positiva i es fonamenten en la provenció. Els podem utilitzar en qualsevol comunitat, a l’escola (en podeu trobar exemples aquí), per exemple, però també a la família (en aquest document i en aquests vídeos en trobareu exemples), i també començar a pensar com des dels serveis d’atenció a les famílies podem començar a treballar proactivament i no només responsivament. En aquest àmbit tot està per desenvolupar.

D’altra banda, l’enfocament planteja el necessari desenvolupament de capacitats i habilitats clau com l’escolta restaurativa i la comunicació no-violenta, per després aprofundir en el canvi paradigmàtic que suposen les pràctiques restauratives responsives quan hi ha hagut un dany i la facilitació de processos específics que implica (reunions restauratives i cercles responsius, per exemple).

Les pràctiques responsives per a la reparació del dany requereixen persones facilitadores expertes i entrenades en la conducció de les mateixes i d’unes condicions de viabilitat com, per exemple, el reconeixement i la voluntat de reparar per part de la persona que ha comès una falta i la voluntat de ser reparada per part de la persona que l’ha patit.

Queda clar, doncs, que la xerrada no se centrava només en la intervenció amb les famílies, sinó en l’Enfocament Restauratiu Global en la comunitat, per això nosaltres hem optat per titular el post amb el títol original.

Gràcies, AFATRAC per la proposta i gràcies, Èlia per la confiança des de l’organització del DIXIT Girona.

I, en últim lloc, gràcies a totes les persones que vau decidir dedicar el vostre temps a connectar-vos a la sessió. Si us ve de gust més, podeu contactar amb nosaltres quan vulgueu des d’aquí.

Leave a comment

“Fem cercles, cuidem les relacions. Avaluació del programa de formació sobre l’Enfocament Restauratiu Global dirigida als equips educatius del Pla de Barris de Barcelona.”

Sobre l’article publicat a la revista “Àmbits de Psicopedagogia i Orientació”. Nº 55 (3a. època) novembre 2021 p. 82-95.

“Moltes vegades no ens centrem en l’evidència, sinó en intuïcions que tenim els mestres. Si tinguéssim les dades, si poguéssim cocrear i treballar conjuntament amb els investigadors, seria molt més fàcil: afinaríem molt més com desenvolupem les praxis amb els infants i joves”.

Pilar Gargallo

En el marc del Pla de Barris impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el CEB s’ha endegat un programa (fins al curs passat Servei de Suport i Acompanyament Emocional -SSAE-) anomenat “Fem cercles, cuidem les relacions” on l’eix de la intervenció -dels tècnics que promouen el seu desenvolupament en els centres- és l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) i, especialment, els cercles proactius.

El programa inclou una formació dirigida a l’equip educatiu pel que fa a l’ERG en general, i els següents objectius específics:

  1. Capacitar els assistents en la facilitació de cercles proactius (temps de cercle i cercle de paraula).
  2. Capacitar els assistents en habilitats socioemocionals clau com l’escolta activa, atenta i empàtica i la comunicació no-violenta.
  3. Introduir els principis restauratius de B. Hopkins, processos responsius informals i preguntes restauratives.

El programa gestionat per l’entitat CHM, ja s’havia desenvolupat com a Servei des de l’any 2017. L’avaluació que es presenta en l’article publicat per la Revista “Àmbits de Pedagogia i Orientació”. Nº 55 (3a. època) novembre 2021 p. 82-95, mostra les dades obtingudes pel que fa a la satisfacció general, el canvi de mirada en relació amb la gestió de les relacions i el conflicte i, finalment, la transferència a l’aula i al centre dels processos restauratius proactius i responsius.

La formació es va dirigir als equips directius, tutors/es, docents, especialistes i referents de convivència dels centres educatius del Pla de Barris en què el SSAE desplegava la seva intervenció durant el curs 2019-2020. Es van crear quatre grups de formació de forma paral·lela en els districtes d’Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí. Mentre que al districte d’Horta-Guinardó la formació es va dirigir a tot el claustre d’una mateixa escola; a la resta de districtes la formació va incloure professionals de diferents centres educatius de primària i secundària. Les persones formadores van ser professionals del SSAE organitzats en equips de dues o tres persones facilitadores segons districte. El màxim de participants es va establir en 20 persones per cadascun dels grups. Es van obtenir respostes de 47 participants.

Els resultats de l’avaluació de la formació realitzada apunten:

  1. Un alt grau de satisfacció de les persones participants, així com un alt grau d’interès en els continguts treballats.
  2. Un nivell alt de transferència dels continguts del curs a les aules incloent la pràctica de les competències socioemocionals i de les metodologies treballades.
  3. Un encaix entre el contingut de la formació i les necessitats dels centres educatius de disposar de recursos per millorar la gestió de les relacions i els conflictes, i específicament dels centres que formen part del Pla de Barris i que són centres d’alta complexitat.

En l’article trobareu una explicació més detallada de la formació i els resultats. Ens queda pendent avaluar l’impacte directament en els infants i també en relació amb les famílies i la comunitat en general. Molta feina a fer i avaluar.

Trobareu l’article enllaçat aquí baix i també a la web de la revista (tant en català com en castellà).

Tot i que l’estudi no és generalitzable (N=47), sí amplia l’evidència que la formació en l’ERG es percep útil i transferible al centre i a l’aula per a la gestió de les relacions; tal com ja feia referència a Pomar (2013), per exemple, que va dur a terme un estudi d’avaluació en relació amb la incorporació de les pràctiques restauratives en la formació inicial de professorat i els resultats assenyalaven un alt grau de satisfacció i transferència. I també Albertí (2016) que assenyalava un alt grau de satisfacció i un alt nivell de transferibilitat del contingut d’una formació similar. També a Albertí, M i Zabala, O. (2018) on s’aporten algunes dades quantitatives que indiquen una disminució significativa de les intervencions “punitives” en convivència i algunes conclusions identificant elements facilitadors per al desplegament de l’enfocament com: la implicació de l’equip directiu, la connexió amb el pla d’acció tutorial, la necessària avaluació i la concreció d’un seguiment amb un expert.

Avaluacions d’aquests tipus són un petit pas, a la vegada si els equips educatius senten que l’ERG és un camí a seguir i que els aporta eines útils per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes ens motiva a seguir endavant. I, el que és més important, ens serveix per treballar a partir d’evidències compartides amb els professionals superant el funcionament a través d’intuïcions.

Per últim, motivar-vos a realitzar avaluacions de tot allò que aneu desenvolupant, en general, i, específicament pel que fa a l’ERG. Si voleu contactar amb nosaltres sobre qualsevol aspecte relacionat amb l’avaluació o acompanyament al desplegament de l’enfocament, ho podeu fer aquí.

Gràcies a tot l’equip SSAE: Sonia Caja, Maria Isabel Calsina, Èlia Carpio, Laia Ferragut, Mairi Garcia, Sílvia Garcia, Carola Marimon, Laura Micó, Núria Ortuño, Marta Pujol, Tània Subirats, Marc Tébar i Joan Tous per la feina feta. A les persones coordinadores: Mercè Triay (CHM) i Guillermo Gorostiza (CEB) i a Laia Mas i CHM per promoure la restaurativa i la recerca.

Leave a comment

Belinda Hopkins. Conferència inaugural dels cursos de formació de formadors/es en l’Enfocament restauratiu Global. Juny-juliol 2021

Un viatge de mil milles comença amb el primer pas. 

Lao Tse

El passat juliol vam participar en les formacions en l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) realitzades a l’IDP-ICE de la UB en col·laboració amb el Servei Escola i Família de la Sub-Direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa. Generalitat de Catalunya.

D’aquestes formacions i de la realitzada fa dos anys es deriva un equip de més de 40 professionals que durant aquest curs (21-22) formaran uns 70 centres educatius, tant de primària com de secundària. Aquests 70 centres se sumen a prop de 20 centres que ja van formar-se el curs passat. Diríem, com diu la Belinda, que hi ha un moviment restauratiu en l’àmbit educatiu a Catalunya i que aquest moviment neix de la necessitat de cuidar les relacions, posar les persones al centre, crear grup, comunitat, crear espais amables, capacitar-nos en comunicació noviolenta, aprendre a escoltar de manera autèntica i empàtica, facilitar pràctiques restauratives responsives per a la gestió dels conflictes, en definitiva, un moviment que neix de baix, de les necessitats, i que ens repta a humanitzar-nos. Per això a nosaltres ens agrada dir que lluny d’innovar l’escola l’ERG la humanitza!

Volem agrair l’esforç realitzat per totes les persones, tècnics i professionals, formadors i docents que sumen esforços perquè tot això, tot aquest projecte, sigui possible. I, a la vegada, desitjar moments d’aprenentatge engrescadors, amables, profitosos, divertits i ben restauratius.

En la conferència inaugural la Belinda ens va parlar del viatge restauratiu que va iniciar fa més de 30 anys. Un viatge, per cert, que dura tota la vida i que afecta totes les nostres esferes relacionals. Amb ella vam reflexionar sobre objectius, necessitats, habilitats, canvi de mirada, principis i pràctiques amb les quals cal omplir la motxilla de viatge. Va introduir-nos en el “ser restauratiu” i ens va proposar acompanyar-nos en el nostre viatge, si és que el volem fer, amb la seva experiència i expertesa. Tot un regal. Us animeu?

Leave a comment

La restaurativa a casa. Conversem sobre l’impacte de l’enfocament restauratiu i les seves pràctiques en la gestió de les relacions i el conflicte a casa

Vaig necessitar força temps per desenvolupar una veu, i ara que la tinc no callaré.

Madeleine Albright

Quan vam col·laborar amb el Servei Escola i Família per muntar l’espai: una comunitat escolar restaurativa i resilient ens va semblar molt important poder apropar la restaurativa a la família, per això, amb la M. Helena Tolosa, pedagoga i experta en resolució de conflictes, vam fer un document que vam titular: Enfocament restauratiu a casa. Principis i preguntes restauratives, cercles i reunions restauratives, però no ens vam voler quedar aquí, per aprofundir-hi vam decidir muntar una conversa amb quatre dones: l’Aida C. Rodríguez, la Mireia Núñez, la Gala Almuedo i l’Elisenda González, totes mares i professionals de l’àmbit de l’educació, la gestió de les relacions i el conflicte, pedagogues, psicopedagogues, mediadores i investigadores. Totes, a més a més, especialitzades en l’enfocament restauratiu, col·legues i companyes amb les quals fem camí, compartim experiències i aprenem juntes.

En el moment de trobar-nos per gravar la conversa vam decidir estructurar-la entorn els cinc principis que proposa B. Hopkins perquè entenem que es poden convertir en les pedres angulars per a la creació d’una cultura restaurativa en qualsevol comunitat, també a casa.

M. Helena, Eli, Gala, Mireia i Aida no se m’acut res millor per avui, 8 de març, que donar-nos veu en aquest petit racó que és encercle.cat que va néixer per compartir la restaurativa, els seus valors i les seves pràctiques amb tothom. Doncs, això fem!, compartir i construir de manera conjunta cultura restaurativa que és, també, cultura de pau. Gràcies.

Una família restaurativa dona veu i escolta a tothom des del respecte i el no judici; acull les emocions i en facilita la seva expressió; entén que les conductes desafiants responen a necessitats no cobertes -són un senyal que ens avisa que quelcom no està bé- i que cal, per tant, identificar aquestes necessitats i mirar de trobar estratègies per donar-hi resposta; des de la responsabilitat, la col·laboració i, si cal, la reparació.

M. Helena Tolosa, Mònica Albertí

A totes les famílies, esperem que la conversa us inspiri.

Vídeo 1. Principi 1. Punts de vista, obertura i escolta
Vídeo 2. Principi 2 Pensaments i emocions
Vídeo 3. Principi 3 Afectació i objecte per parlar
Vídeo 4. Principis 4 i 5. Necessitats i responsabilització

Leave a comment

Vídeo didàctic: “A l’escola i a l’Institut conversem de manera restaurativa”

Amb l’Elisenda González, la M. Helena Tolosa i la Judit Vallès, hem creat el vídeo “A l’escola i a l’institut conversem de manera restaurativa” amb la idea d’oferir materials audiovisuals didàctics que ens permetin entrenar-nos en les habilitats de facilitació de processos restauratius responsius.

El vídeo mostra una conversa restaurativa entre una professora/facilitadora -entrenada en processos restauratius- i una alumna d’un centre imaginari que ja ve implementant les pràctiques restauratives tant a nivell proventiu com responsiu. Dura 16 minuts i per això l’hem dividit de la següent manera.

  • Vídeo 1: Fases 1, 2 i transició
  • Vídeo 2: Fases 3, 4 i 5

Acompanyem el vídeo amb una unitat didàctica i l’associem al manual de butxaca posa’t el barret restauratiu publicat pel Departament d’Educació dins de l’espai una comunitat educativa restaurativa i resilient. També anirà bé tenir a mà el joc de cartes o un llistat de necessitats i treballar la diferència entre necessitat i estratègia que trobareu ben explicada en el document: comunicació noviolenta, una actitud i un llenguatge de pau.

Per treure’n el màxim partit us recomanem, com a seqüència didàctica, identificar primer totes les fases del procés i les habilitats clau amb el manual de butxaca, veure el vídeo 1 i utilitzar la proposta didàctica per fer-vos preguntes sobre el que heu vist. Un cop treballades aquestes fases podem veure la segona el vídeo 2, fases 3,4 i 5 i aprofundir en les mateixes fent servir les preguntes que trobareu a la proposta didàctica.

Un cop fet això, només ens quedarà practicar, ho podem fer en un entorn segur a través de roleplayings utilitzant tècniques d’observació i feedback.

Esperem que tot plegat us sigui útil!

Leave a comment

Vídeo sobre convivència, gestió del conflicte i pràctiques restauratives als centres escolars

Educar és aprendre a viure junts i aprendre junts a viure. Sempre i cada cop.

Marina Garcés*

L’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar de les Balears acaba de publicar un vídeo sobre convivència, gestió del conflicte i pràctiques restauratives, on s’expliquen, de manera molt gràfica i amb unes il·lustracions precioses, les idees clau de les pràctiques restauratives per a la gestió del conflicte des dels cinc principis de B. Hopkins.

Enhorabona per la iniciativa Aina, Convivèxit, i a totes les persones col·laboradores, ens fa falta material com aquest, gràcies per fer-lo.

Per un 2021 ben restauratiu!

Convivèxit, desembre 2020

*Garcés, M. (2020). Escola d’aprenents. Barcelona: Galàxia Gutemberg

Leave a comment

Belinda Hopkins obre el webinar de convivència escolar

El que ens fa humans és haver de ser educats per ser.

Marina Garcés*

En el marc de la jornada d’inauguració del webinar de convivència escolar “La educación nos hace ser” organitzat pel Ministerio de Educación, la ministra, Isabel Celaá, va introduir les pràctiques restauratives tot presentant a la Dra. Belinda Hopkins i la seva ponència.

Belinda, pionera i impulsora del desenvolupament de les pràctiques restauratives des de finals dels anys noranta a Uk, i que en els últims anys està col·laborant amb nosaltres per compartir experiència i formació, va oferir una explicació del model restauratiu que ha desenvolupat i els principis que el fonamenten. Escoltar la Belinda és connectar amb l’essència de l’Enfocament Restauratiu Global, que inclou no només les pràctiques restauratives responsives, sinó un canvi de mirada pel que fa a la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i, molt especialment, a l’escola.

Presentació B.Hopkins, 25 de novembre de 2020. Webinar “La educación nos hace ser”. Jornada organitzada pel Ministerio de Educación.

Els principis que proposa impliquen, necessàriament, uns valors de base (la inclusió, la diferència, la participació, l’honestedat i el respecte) i l’adquisició d’habilitats clau com l’escolta restaurativa, la comunicació noviolenta i, per tant, l’empatia i la compassió, i el coneixement de processos específics que faciliten la gestió relacional positiva i restaurativa i que inclouen unes competències facilitadores que tots i totes podem aprendre.

Molt contentes de la seva participació en el webinar i, també, de l’interès mostrat pel Ministerio pel que fa al desenvolupament i promoció de les pràctiques restauratives en l’àmbit escolar. Esperem que això impliqui un punt d’inflexió pel que fa a la gestió de la convivència, i que l’interès mostrat es tradueixi en la creació d’espais de sensibilització, participació i debat amb tota la comunitat educativa, la concreció de propostes compartides i recursos per a viabilitzar-les.

Si voleu conèixer més a fons la proposta de la Belinda, us recomanem aquests llibrets, traduïts per CONVIVÈXIT, tant al català com al castellà:

I les referències d’algun dels seus llibres:

  • Hopkins, B. (2011). The Restorative Classroom. Using Restorative Approaches to Foster Effective Learning. London: Optimus Education.
  • Hopkins, B. (2009). Just Care. Restorative justice approaches to working with children in public care. London: Jessica Kingsley Publishers.
  • Hopkins, B. (2004). Just Schools. A whole school approach to restorative justice. London: Jessica Kingsley Publishers.

Per a qualsevol informació més, podeu contactar amb nosaltres o directament amb Belinda Hopkins.

*Garcés, M (2020). Escola d’aprenents. Barcelona: Galàxia Gutemberg

Leave a comment