Cap a una comunitat educativa restaurativa: el personal TIS com agent transformació

La professió docent (educativa) s’ha d’entendre com una activitat reflexiva i artística en la qual, en tot cas, s’inclouen
algunes aplicacions tècniques.

Donald A. Schön

A partir de febrer de 2020 i al llarg del primer trimestre del curs passat (20-21), vam tenir l’oportunitat de participar en una e-comunitat pràctica, promoguda pel Servei de Formació del Personal d’Administració i Serveis del Departament d’Educació, per reflexionar sobre l’acció que realitza el personal Tècnic d’Integració Social (TIS) pel que fa a la gestió de la convivència, la superació del model punitiu-permissiu i el desenvolupament de l’ERG (Enfocament Restauratiu Global) als centres educatius. L’espai generat ens va permetre aprendre i construir coneixement de manera col·laborativa i reflexionar sobre la pràctica, vam parar (el confinament ens va enxampar de ple!), debatre i reformular. De l’experiència compartida es deriva el treball que us presentem que recull anàlisi, reflexions, accions i conclusions.

A continuació sintetitzem algunes de les idees que tenen a veure amb el canvi de mirada que proposa l’ERG i, en coherència, amb canviar la nostra pràctica. Idees sobre les quals nosaltres vam reflexionar i sobre les que us proposem que hi reflexioneu:

  1. La convivència no té a veure només amb la gestió del conflicte, la convivència inclou dedicar temps i espais a construir relacions, mantenir-les i reparar-les, si cal.
  2. Conflicte no és igual a violència. El conflicte és consubstancial a la naturalesa humana. Volem erradicar la violència, però no té sentit voler erradicar el conflicte. Per això, pel que fa al conflicte parlem de provenció i no de prevenció.
  3. Adquirir habilitats de gestió positiva de les relacions i el conflicte (comunicació noviolenta i l’escolta empàtica) i competències restauratives per a la facilitació de processos proactius i responsius és clau, primer, pel que fa a l’equip educatiu, que fa de model i, després, pel que fa a l’alumat, amb la seva incorporació al currículum i, en paral·lel, amb les famílies.
  4. La gestió de les relacions i el conflicte, la convivència, inclou tots els sectors de la comunitat educativa. Les pràctiques proactives i les responsives no van dirigides només a alumnat i a les famílies, començar a desenvolupar l’ERG en el si de l’equip educatiu és motor de canvi.
  5. El TIS pot esdevenir un agent de transformació clau pel que fa a la gestió de la convivència als centres aportant, ja d’entrada, una mirada restaurativa que cal reforçar amb més formació, assessorament i suport.
  6. Situats en aquest nou paradigma, seria convenient, per seguir avançant, actualitzar els circuits i protocols d’actuació per a la gestió de les relacions i el conflicte de manera que incorporessin l’ERG.

L’experiència viscuda ens va ratificar en la idea que espais de reflexió com aquest són clau per al desenvolupament professional. Així que només ens queda agrair la proposta i el treball realitzat a totes les persones que hi van participar i a les que ho van facilitar. Un plaer!

Tota la feina feta ens va inspirar per crear les infografies que us avancem aquí i que trobareu també en el document juntament amb un recull de pràctiques ben interessants i un seguit de conclusions derivades de la reflexió.

Esperem que tot plegat us sigui útil i us inspiri com a nosaltres!

Leave a comment