Webinar: L’Enfocament Restauratiu Global a la Comunitat

A poc a poc i bona lletra

Refrany popular

L’associació AFATRAC i Dixit Girona es van posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos una xerrada sobre l’Enfocament Restauratiu Global (ERG), en les nostres reunions de preparació de la xerrada, vam comentar la importància de parlar de l’Enfocament Restauratiu Global a la Comunitat, entenent que fent referència a la comunitat incorporàvem també a la família.

Un dels nostres eixos de treball és el canvi de cultura i, per això, quan parlem de restaurativa, ens agrada parlar primer d’enfocament, i no només de pràctiques responsives.

L’ERG inclou forçosament un canvi de mirada, uns valors de base, uns principis i sobre aquesta base unes pràctiques. Primer proactives, que inclouen els cercles com a metodologia de base per crear comunitat i després les pràctiques responsives per gestionar conflictes i reparar danys, si cal.

Els cercles proactius volen generar vincles, espais amables de confiança per compartir històries i promoure la inclusió, el respecte i la pertinença, aquests cercles no són responsius, són creadors de comunitat, de pau positiva i es fonamenten en la provenció. Els podem utilitzar en qualsevol comunitat, a l’escola (en podeu trobar exemples aquí), per exemple, però també a la família (en aquest document i en aquests vídeos en trobareu exemples), i també començar a pensar com des dels serveis d’atenció a les famílies podem començar a treballar proactivament i no només responsivament. En aquest àmbit tot està per desenvolupar.

D’altra banda, l’enfocament planteja el necessari desenvolupament de capacitats i habilitats clau com l’escolta restaurativa i la comunicació no-violenta, per després aprofundir en el canvi paradigmàtic que suposen les pràctiques restauratives responsives quan hi ha hagut un dany i la facilitació de processos específics que implica (reunions restauratives i cercles responsius, per exemple).

Les pràctiques responsives per a la reparació del dany requereixen persones facilitadores expertes i entrenades en la conducció de les mateixes i d’unes condicions de viabilitat com, per exemple, el reconeixement i la voluntat de reparar per part de la persona que ha comès una falta i la voluntat de ser reparada per part de la persona que l’ha patit.

Queda clar, doncs, que la xerrada no se centrava només en la intervenció amb les famílies, sinó en l’Enfocament Restauratiu Global en la comunitat, per això nosaltres hem optat per titular el post amb el títol original.

Gràcies, AFATRAC per la proposta i gràcies, Èlia per la confiança des de l’organització del DIXIT Girona.

I, en últim lloc, gràcies a totes les persones que vau decidir dedicar el vostre temps a connectar-vos a la sessió. Si us ve de gust més, podeu contactar amb nosaltres quan vulgueu des d’aquí.

Leave a comment

“Fem cercles, cuidem les relacions. Avaluació del programa de formació sobre l’Enfocament Restauratiu Global dirigida als equips educatius del Pla de Barris de Barcelona.”

Sobre l’article publicat a la revista “Àmbits de Psicopedagogia i Orientació”. Nº 55 (3a. època) novembre 2021 p. 82-95.

“Moltes vegades no ens centrem en l’evidència, sinó en intuïcions que tenim els mestres. Si tinguéssim les dades, si poguéssim cocrear i treballar conjuntament amb els investigadors, seria molt més fàcil: afinaríem molt més com desenvolupem les praxis amb els infants i joves”.

Pilar Gargallo

En el marc del Pla de Barris impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el CEB s’ha endegat un programa (fins al curs passat Servei de Suport i Acompanyament Emocional -SSAE-) anomenat “Fem cercles, cuidem les relacions” on l’eix de la intervenció -dels tècnics que promouen el seu desenvolupament en els centres- és l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) i, especialment, els cercles proactius.

El programa inclou una formació dirigida a l’equip educatiu pel que fa a l’ERG en general, i els següents objectius específics:

  1. Capacitar els assistents en la facilitació de cercles proactius (temps de cercle i cercle de paraula).
  2. Capacitar els assistents en habilitats socioemocionals clau com l’escolta activa, atenta i empàtica i la comunicació no-violenta.
  3. Introduir els principis restauratius de B. Hopkins, processos responsius informals i preguntes restauratives.

El programa gestionat per l’entitat CHM, ja s’havia desenvolupat com a Servei des de l’any 2017. L’avaluació que es presenta en l’article publicat per la Revista “Àmbits de Pedagogia i Orientació”. Nº 55 (3a. època) novembre 2021 p. 82-95, mostra les dades obtingudes pel que fa a la satisfacció general, el canvi de mirada en relació amb la gestió de les relacions i el conflicte i, finalment, la transferència a l’aula i al centre dels processos restauratius proactius i responsius.

La formació es va dirigir als equips directius, tutors/es, docents, especialistes i referents de convivència dels centres educatius del Pla de Barris en què el SSAE desplegava la seva intervenció durant el curs 2019-2020. Es van crear quatre grups de formació de forma paral·lela en els districtes d’Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí. Mentre que al districte d’Horta-Guinardó la formació es va dirigir a tot el claustre d’una mateixa escola; a la resta de districtes la formació va incloure professionals de diferents centres educatius de primària i secundària. Les persones formadores van ser professionals del SSAE organitzats en equips de dues o tres persones facilitadores segons districte. El màxim de participants es va establir en 20 persones per cadascun dels grups. Es van obtenir respostes de 47 participants.

Els resultats de l’avaluació de la formació realitzada apunten:

  1. Un alt grau de satisfacció de les persones participants, així com un alt grau d’interès en els continguts treballats.
  2. Un nivell alt de transferència dels continguts del curs a les aules incloent la pràctica de les competències socioemocionals i de les metodologies treballades.
  3. Un encaix entre el contingut de la formació i les necessitats dels centres educatius de disposar de recursos per millorar la gestió de les relacions i els conflictes, i específicament dels centres que formen part del Pla de Barris i que són centres d’alta complexitat.

En l’article trobareu una explicació més detallada de la formació i els resultats. Ens queda pendent avaluar l’impacte directament en els infants i també en relació amb les famílies i la comunitat en general. Molta feina a fer i avaluar.

Trobareu l’article enllaçat aquí baix i també a la web de la revista (tant en català com en castellà).

Tot i que l’estudi no és generalitzable (N=47), sí amplia l’evidència que la formació en l’ERG es percep útil i transferible al centre i a l’aula per a la gestió de les relacions; tal com ja feia referència a Pomar (2013), per exemple, que va dur a terme un estudi d’avaluació en relació amb la incorporació de les pràctiques restauratives en la formació inicial de professorat i els resultats assenyalaven un alt grau de satisfacció i transferència. I també Albertí (2016) que assenyalava un alt grau de satisfacció i un alt nivell de transferibilitat del contingut d’una formació similar. També a Albertí, M i Zabala, O. (2018) on s’aporten algunes dades quantitatives que indiquen una disminució significativa de les intervencions “punitives” en convivència i algunes conclusions identificant elements facilitadors per al desplegament de l’enfocament com: la implicació de l’equip directiu, la connexió amb el pla d’acció tutorial, la necessària avaluació i la concreció d’un seguiment amb un expert.

Avaluacions d’aquests tipus són un petit pas, a la vegada si els equips educatius senten que l’ERG és un camí a seguir i que els aporta eines útils per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes ens motiva a seguir endavant. I, el que és més important, ens serveix per treballar a partir d’evidències compartides amb els professionals superant el funcionament a través d’intuïcions.

Per últim, motivar-vos a realitzar avaluacions de tot allò que aneu desenvolupant, en general, i, específicament pel que fa a l’ERG. Si voleu contactar amb nosaltres sobre qualsevol aspecte relacionat amb l’avaluació o acompanyament al desplegament de l’enfocament, ho podeu fer aquí.

Gràcies a tot l’equip SSAE: Sonia Caja, Maria Isabel Calsina, Èlia Carpio, Laia Ferragut, Mairi Garcia, Sílvia Garcia, Carola Marimon, Laura Micó, Núria Ortuño, Marta Pujol, Tània Subirats, Marc Tébar i Joan Tous per la feina feta. A les persones coordinadores: Mercè Triay (CHM) i Guillermo Gorostiza (CEB) i a Laia Mas i CHM per promoure la restaurativa i la recerca.

Leave a comment

Manifest Restauratiu a l’Institut Salvador Seguí

Res és més contagiós que l’exemple!

Olga Zabala.

Cap d’Estudis i Coordinadora de Convivència de l’Institut Salvador Seguí

15 de desembre de 2021

Com a Cap d’Estudis i coordinadora de convivència de l’Institut Salvador Seguí, sempre intento, conjuntament amb l’equip educatiu, cercar idees per promoure la cultura restaurativa i la seva pràctica al centre.

Aquest curs (21-22) inspirant-nos en la proposta que fa M.C. Boqué -professora de la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, impulsora i referent de la mediació en l’àmbit escolar a Catalunya- en el seu últim llibre: Prácticas Restaurativas para la prevención y gestión de los conflictos, hem escrit el nostre Manifest Restauratiu.

Escriure el Manifest ha estat una manera de generar un marc restauratiu per a tota la comunitat educativa: alumnat, professorat, tutors/es, famílies i, també, l’entorn, ja que defineix els reptes, actituds i valors restauratius que compartim i volem posar en pràctica cada dia a la nostra comunitat educativa.

Ens plantegem fer ús del document internament, com a línia base que impregni de cultura restaurativa les accions quotidianes: tutories, entrevistes amb famílies, reunions de coordinació d’equips, la gestió de les relacions i el conflicte. I, a la vegada, que s’estengui al nostre entorn proper: entitats del barri, empreses o d’altres professionals que treballin en col·laboració amb el centre.  

L’hem publicat a la pàgina web de l’Institut, per tenir-lo ben accessible i per compartir-lo amb tothom que hi pugui estar interessat. El trobareu aquí: https://agora.xtec.cat/iessalvadorsegui/portada/manifest-restauratiu-de-linstitut-salvador-segui/

Per acabar, us deixo amb la referència del llibre de la M.C Boqué, sempre un plaer llegir-la i font d’aprenentatge seguir-la!

Boqué, M.C (2020). Prácticas Restaurativas para la prevención y gestión de los conflictes. 20 Círculos de palabra y una Asamblea en el aula. Madrid: Narcea

Leave a comment

Belinda Hopkins. Conferència inaugural dels cursos de formació de formadors/es en l’Enfocament restauratiu Global. Juny-juliol 2021

Un viatge de mil milles comença amb el primer pas. 

Lao Tse

El passat juliol vam participar en les formacions en l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) realitzades a l’IDP-ICE de la UB en col·laboració amb el Servei Escola i Família de la Sub-Direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa. Generalitat de Catalunya.

D’aquestes formacions i de la realitzada fa dos anys es deriva un equip de més de 40 professionals que durant aquest curs (21-22) formaran uns 70 centres educatius, tant de primària com de secundària. Aquests 70 centres se sumen a prop de 20 centres que ja van formar-se el curs passat. Diríem, com diu la Belinda, que hi ha un moviment restauratiu en l’àmbit educatiu a Catalunya i que aquest moviment neix de la necessitat de cuidar les relacions, posar les persones al centre, crear grup, comunitat, crear espais amables, capacitar-nos en comunicació noviolenta, aprendre a escoltar de manera autèntica i empàtica, facilitar pràctiques restauratives responsives per a la gestió dels conflictes, en definitiva, un moviment que neix de baix, de les necessitats, i que ens repta a humanitzar-nos. Per això a nosaltres ens agrada dir que lluny d’innovar l’escola l’ERG la humanitza!

Volem agrair l’esforç realitzat per totes les persones, tècnics i professionals, formadors i docents que sumen esforços perquè tot això, tot aquest projecte, sigui possible. I, a la vegada, desitjar moments d’aprenentatge engrescadors, amables, profitosos, divertits i ben restauratius.

En la conferència inaugural la Belinda ens va parlar del viatge restauratiu que va iniciar fa més de 30 anys. Un viatge, per cert, que dura tota la vida i que afecta totes les nostres esferes relacionals. Amb ella vam reflexionar sobre objectius, necessitats, habilitats, canvi de mirada, principis i pràctiques amb les quals cal omplir la motxilla de viatge. Va introduir-nos en el “ser restauratiu” i ens va proposar acompanyar-nos en el nostre viatge, si és que el volem fer, amb la seva experiència i expertesa. Tot un regal. Us animeu?

Leave a comment

Cap a una comunitat educativa restaurativa: el personal TIS com agent transformació

La professió docent (educativa) s’ha d’entendre com una activitat reflexiva i artística en la qual, en tot cas, s’inclouen
algunes aplicacions tècniques.

Donald A. Schön

A partir de febrer de 2020 i al llarg del primer trimestre del curs passat (20-21), vam tenir l’oportunitat de participar en una e-comunitat pràctica, promoguda pel Servei de Formació del Personal d’Administració i Serveis del Departament d’Educació, per reflexionar sobre l’acció que realitza el personal Tècnic d’Integració Social (TIS) pel que fa a la gestió de la convivència, la superació del model punitiu-permissiu i el desenvolupament de l’ERG (Enfocament Restauratiu Global) als centres educatius. L’espai generat ens va permetre aprendre i construir coneixement de manera col·laborativa i reflexionar sobre la pràctica, vam parar (el confinament ens va enxampar de ple!), debatre i reformular. De l’experiència compartida es deriva el treball que us presentem que recull anàlisi, reflexions, accions i conclusions.

A continuació sintetitzem algunes de les idees que tenen a veure amb el canvi de mirada que proposa l’ERG i, en coherència, amb canviar la nostra pràctica. Idees sobre les quals nosaltres vam reflexionar i sobre les que us proposem que hi reflexioneu:

  1. La convivència no té a veure només amb la gestió del conflicte, la convivència inclou dedicar temps i espais a construir relacions, mantenir-les i reparar-les, si cal.
  2. Conflicte no és igual a violència. El conflicte és consubstancial a la naturalesa humana. Volem erradicar la violència, però no té sentit voler erradicar el conflicte. Per això, pel que fa al conflicte parlem de provenció i no de prevenció.
  3. Adquirir habilitats de gestió positiva de les relacions i el conflicte (comunicació noviolenta i l’escolta empàtica) i competències restauratives per a la facilitació de processos proactius i responsius és clau, primer, pel que fa a l’equip educatiu, que fa de model i, després, pel que fa a l’alumat, amb la seva incorporació al currículum i, en paral·lel, amb les famílies.
  4. La gestió de les relacions i el conflicte, la convivència, inclou tots els sectors de la comunitat educativa. Les pràctiques proactives i les responsives no van dirigides només a alumnat i a les famílies, començar a desenvolupar l’ERG en el si de l’equip educatiu és motor de canvi.
  5. El TIS pot esdevenir un agent de transformació clau pel que fa a la gestió de la convivència als centres aportant, ja d’entrada, una mirada restaurativa que cal reforçar amb més formació, assessorament i suport.
  6. Situats en aquest nou paradigma, seria convenient, per seguir avançant, actualitzar els circuits i protocols d’actuació per a la gestió de les relacions i el conflicte de manera que incorporessin l’ERG.

L’experiència viscuda ens va ratificar en la idea que espais de reflexió com aquest són clau per al desenvolupament professional. Així que només ens queda agrair la proposta i el treball realitzat a totes les persones que hi van participar i a les que ho van facilitar. Un plaer!

Tota la feina feta ens va inspirar per crear les infografies que us avancem aquí i que trobareu també en el document juntament amb un recull de pràctiques ben interessants i un seguit de conclusions derivades de la reflexió.

Esperem que tot plegat us sigui útil i us inspiri com a nosaltres!

Leave a comment

Webinar: El enfoque restaurativo para la gestión positiva de las relaciones y el conflicto. UOC

En el marc del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i estratègies d’intervenció de la UOC, vam participar en el webinar sobre l’enfocament restauratiu global.

Vam estructurar la sessió en quatre blocs: el primer per descriure les característiques, els conceptes clau, així com els valors, habilitats i processos implicats; el segon centrat a respondre per què aquest enfocament té sentit actualment en diferents contextos d’intervenció, en relació amb la superació del model punitiu, negligent i permissiu dominant a les relacions; el tercer per compartir estratègies clau per al seu desplegament, així com algunes dificultats, resistències i reptes que pot plantejar i, finalment, vam compartir evidències o exemples de la seva aplicació.

Gràcies Iolanda Garcia per donar-nos l’oportunitat de parlar de l’enfocament i fer-lo arribar més lluny.

Un plaer!

Leave a comment

Webinar: Conviure per aprendre. #DENIP21

Si volem un món de pau i justícia cal posar decididament la intel·ligència al servei de l’amor.

Antoine de Saint-Exupéry

Per celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau 2021, la Direcció General d’Atenció a la Família i la Comunitat educativa va organitzar un webinar per compartir línies marc, objectius i novetats relacionades amb la gestió de la convivència que inclouen l’enfocament restauratiu.

Nosaltres hi vam participar explicant l’Enfocament Restauratiu Global i la seva relació amb la cultura de pau. A la vegada, es van explicar experiències restauratives en diferents escoles i instituts. Montse Pedrol, directora de l’Institut Can Periquet, ens va explicar què vol dir ser un Institut Restauratiu, i la Rosa Blasi i la Judit ens van explicar què fan a l’escola Àgora, com implementen els cercles i com utilitzen les preguntes restauratives per a la gestió dels conflictes. També es van presentar altres experiències en relació amb l’aquiproubullying i les funcions dels equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social.

Amb ganes que les accions es converteixin en un pla de treball estratègic dotat de recursos amb objectius clars i específics, indicadors i avaluacions.

Agraïda per l’oportunitat de participar i explicar l’ERG i per tot el que s’està fent. Contenta d’haver compartit i emocionada per les experiències restauratives i per les formacions endegades.

Innovar en convivència és humanitzar i humanitzar és fer cultura de pau, no us sembla?

Poquet a poquet anem fent camí.

L’educació és un acte d’amor, per tant, un acte de valor.

Paulo Freire

Leave a comment

La restaurativa a casa. Conversem sobre l’impacte de l’enfocament restauratiu i les seves pràctiques en la gestió de les relacions i el conflicte a casa

Vaig necessitar força temps per desenvolupar una veu, i ara que la tinc no callaré.

Madeleine Albright

Quan vam col·laborar amb el Servei Escola i Família per muntar l’espai: una comunitat escolar restaurativa i resilient ens va semblar molt important poder apropar la restaurativa a la família, per això, amb la M. Helena Tolosa, pedagoga i experta en resolució de conflictes, vam fer un document que vam titular: Enfocament restauratiu a casa. Principis i preguntes restauratives, cercles i reunions restauratives, però no ens vam voler quedar aquí, per aprofundir-hi vam decidir muntar una conversa amb quatre dones: l’Aida C. Rodríguez, la Mireia Núñez, la Gala Almuedo i l’Elisenda González, totes mares i professionals de l’àmbit de l’educació, la gestió de les relacions i el conflicte, pedagogues, psicopedagogues, mediadores i investigadores. Totes, a més a més, especialitzades en l’enfocament restauratiu, col·legues i companyes amb les quals fem camí, compartim experiències i aprenem juntes.

En el moment de trobar-nos per gravar la conversa vam decidir estructurar-la entorn els cinc principis que proposa B. Hopkins perquè entenem que es poden convertir en les pedres angulars per a la creació d’una cultura restaurativa en qualsevol comunitat, també a casa.

M. Helena, Eli, Gala, Mireia i Aida no se m’acut res millor per avui, 8 de març, que donar-nos veu en aquest petit racó que és encercle.cat que va néixer per compartir la restaurativa, els seus valors i les seves pràctiques amb tothom. Doncs, això fem!, compartir i construir de manera conjunta cultura restaurativa que és, també, cultura de pau. Gràcies.

Una família restaurativa dona veu i escolta a tothom des del respecte i el no judici; acull les emocions i en facilita la seva expressió; entén que les conductes desafiants responen a necessitats no cobertes -són un senyal que ens avisa que quelcom no està bé- i que cal, per tant, identificar aquestes necessitats i mirar de trobar estratègies per donar-hi resposta; des de la responsabilitat, la col·laboració i, si cal, la reparació.

M. Helena Tolosa, Mònica Albertí

A totes les famílies, esperem que la conversa us inspiri.

Vídeo 1. Principi 1. Punts de vista, obertura i escolta
Vídeo 2. Principi 2 Pensaments i emocions
Vídeo 3. Principi 3 Afectació i objecte per parlar
Vídeo 4. Principis 4 i 5. Necessitats i responsabilització

Leave a comment

Vídeo didàctic: “A l’escola i a l’Institut conversem de manera restaurativa”

Amb l’Elisenda González, la M. Helena Tolosa i la Judit Vallès, hem creat el vídeo “A l’escola i a l’institut conversem de manera restaurativa” amb la idea d’oferir materials audiovisuals didàctics que ens permetin entrenar-nos en les habilitats de facilitació de processos restauratius responsius.

El vídeo mostra una conversa restaurativa entre una professora/facilitadora -entrenada en processos restauratius- i una alumna d’un centre imaginari que ja ve implementant les pràctiques restauratives tant a nivell proventiu com responsiu. Dura 16 minuts i per això l’hem dividit de la següent manera.

  • Vídeo 1: Fases 1, 2 i transició
  • Vídeo 2: Fases 3, 4 i 5

Acompanyem el vídeo amb una unitat didàctica i l’associem al manual de butxaca posa’t el barret restauratiu publicat pel Departament d’Educació dins de l’espai una comunitat educativa restaurativa i resilient. També anirà bé tenir a mà el joc de cartes o un llistat de necessitats i treballar la diferència entre necessitat i estratègia que trobareu ben explicada en el document: comunicació noviolenta, una actitud i un llenguatge de pau.

Per treure’n el màxim partit us recomanem, com a seqüència didàctica, identificar primer totes les fases del procés i les habilitats clau amb el manual de butxaca, veure el vídeo 1 i utilitzar la proposta didàctica per fer-vos preguntes sobre el que heu vist. Un cop treballades aquestes fases podem veure la segona el vídeo 2, fases 3,4 i 5 i aprofundir en les mateixes fent servir les preguntes que trobareu a la proposta didàctica.

Un cop fet això, només ens quedarà practicar, ho podem fer en un entorn segur a través de roleplayings utilitzant tècniques d’observació i feedback.

Esperem que tot plegat us sigui útil!

Leave a comment