Més recursos restauratius per a la tornada a l’escola: SSAE i Convivèxit

Freinet va proposar el text lliure, que és exactament això: si t’ha passat una cosa important fora de l’escola, escriu-la i porta-la a l’escola. L’escola té moltes fonts, però la més important hauria de ser el mateix nen. Per la qual cosa, el nen ha de poder explicar les seves emocions, però això no és un tema de psicologia, el mestre no ha de tractar d’interpretar-les, sinó facilitar que es puguin expressar.

Francesco Tonucci (FRATO) a “el diari de l’educació”
FRATO (Francesco Tonucci)

Les pràctiques restauratives, ofereixen eines pràctiques i metodologies concretes que ens poden ajudar a acollir l’alumnat i a tota la comunitat educativa i compartir experiències, emocions, necessitats i consensuar estratègies per donar-hi resposta.

L’Institut per a la convivència i èxit educatiu de les Illes Balears (CONVIVÈXIT), ha estat pioner en el desenvolupament i implementació de les pràctiques restauratives, en la seva web trobareu molts recursos.

Actualment han publicat material específic per a l’acollida d’alumnat i comunitat educativa que recull propostes concretes de cercles i materials per a dissenyar-ne.

Els i les professionals del SSAE (Servei de suport i atenció emocional als centres educatius del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona_CEB_CHM) han elaborat material per a l’acompanyament emocional als centres docents.

El material inclou propostes de cercles ja dissenyats, materials i recursos per dissenyar-ne i altres activitats específiques que, amb una mirada restaurativa, inclouen l’expressió artística i la psicomotricitat.

Compartir recursos i cooperar és clau per al desplegament del model, gràcies, Aina Amengual i tot l’equip de Convivèxit, i a tot l’equip SSAE, per la feina feta i per la proposta, un plaer compartir.

Leave a comment

Per una comunitat educativa restaurativa i resilient. Marc restauratiu i material pràctic

Que el dolor no em sigui indiferent

Mercedes Sosa

Des del Servei d’Escola i Família es proposen un seguit de recursos pels centres educatius i les famílies partint de l’enfocament restauratiu. El nou apartat web, dins del Projecte de Convivència, Una comunitat educativa restaurativa i resilient ofereix:

Aquest principi de curs se’ns presenta ben diferent dels anteriors, amb distància física i mascareta, gel hidroalcohòlic, rentada de mans constant, controls de temperatura corporal, neteja, ventilació, “grups bombolla“, etc., i, a la vegada, amb més necessitat que mai de proximitat emocional i social. La pandèmia ens repta, doncs, a cercar estratègies per donar resposta a les necessitats físiques, però també les socials, relacionals, emocionals i d’aprenentatge acadèmic i vital.

Tots i totes arribarem a l’escola amb la nostra motxilla plena d’experiències, emocions i sentiments trobats, podem sentir la il·lusió del retrobament i, a la vegada, la por i la inseguretat provocada per la incertesa constant. Potser estem contents per tornar però tristos per les condicions amb què ho fem, preocupats per alguna persona estimada malalta, pels contagis, devastats per alguna pèrdua familiar o del nostre entorn afectiu proper, ansiosos per alguna situació familiar o escolar complicada. Però, potser estem feliços perquè el confinament i aquestes vacances ens han permès gaudir del nostre entorn com mai, potser…

Connectar amb algunes emocions, aquelles que es deriven de les necessitats cobertes, com l’alegria, per exemple, ens és fàcil. No ens és tan fàcil connectar amb aquells sentiments que es deriven de les necessitats no cobertes, la por i la inseguretat, per exemple. Per promoure la connexió i la superació de situacions complicades com la que estem vivint, va bé compartir històries i experiències i acollir totes les emocions, totes, i fer-ho sense jutjar. L’enfocament restauratiu ens proposa compartir-les per connectar-hi i també promou identificar les necessitats que hi ha darrere per poder pensar estratègies per a donar-hi resposta, d’aquesta manera, des del compartir podem teixir connexions, relacions significatives i comunitat, d’aquí, també, la seva vinculació amb la capacitat de resiliència, de poder reeixir davant l’adversitat. I el moment és advers, i ho és per adults, joves i infants. Ja hem dit, parafrasejant la cançó de Mercedes Sosa, “que el dolor no ens sigui indiferent”.

Els cercles i altres pràctiques restauratives ens poden ajudar a generar espais amables i segurs per compartir, per escoltar-nos, reconèixer-nos, vincular-nos, fer comunitat i trobar respostes a les nostres necessitats.

Asseure’ns en cercle gran, en petit grup, en parelles, amb un alumne, varis, una família, vàries, amb l’equip educatiu, PAS, amb la comunitat per escoltar-nos i construir plegats és la proposta, fàcil i, alhora, tan complicat, oi? Segons sembla, en general, escoltem per respondre i no per escoltar, així que el primer pas serà polir la nostra capacitat d’escolta i tenir clar que l’escolta restaurativa implica la intenció de connectar, no de jutjar, aconsellar o decidir per. El model proposa, la participació lliure i cerca la responsabilització individual i col·lectiva en la concreció de plans d’acció cooperatius davant de qualsevol situació donada, conflicte o crisi. Per això, ens sembla adient compartir la proposta d’un marc restauratiu i material pràctic per promoure una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Agraïm la proposta i estem contentes d’haver-hi participat. Però, molt especialment, esperem que sigui útil, i no només ara, sinó d’ara endavant. Una mirada i manera de fer que desitgem que arribi a l’escola per quedar-s’hi. Potser aquesta és l’oportunitat, el moment convida a la reflexió i al canvi. La proposta inclou els dos elements, el marc restauratiu per a la reflexió, i propostes pràctiques per al canvi. Ja ens direu!

Per una acollida empàtica, restaurativa i resilient. Bon inici de curs a tothom.

Leave a comment