Ocupar-se del benestar dels infants

La crisi de la COVID19, el tancament de les escoles i el confinament han fet necessari l’acompanyament acadèmic i, molt especialment, l’acompanyament emocional individual i grupal de les i els alumnes, un esforç gegantí per part dels equips educatius per poder-ho fer a distància, especialment amb aquells infants en situació de vulnerabilitat. S’evidencia el que ja sabíem però que oblidem, l’escola és molt més que el currículum, l’escola és ocupar-se del benestar dels infants. Parlant amb en Guillermo Gorostiza, vaig recordar aquest article que ara comparteixo.

En Guillermo és Tècnic de l’Àrea d’Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i coordinador del SSAE (Servei d’Atenció i Suport Emocional), servei amb el qual he tingut el gust de col·laborar a través de CHM que és qui el gestiona. CHM aposta pel desplegament de l’enfocament restauratiu generant espais de coconstrucció d’aprenentatge a través de formacions, assessorament, i la col·laboració de persones expertes com Belinda Hopkins.

La tasca de l’equip SSAE se’m presentava, ja en el seu inici, cabdal, “essencial” diríem ara, actualment aquesta feina pren rellevància, espero que a partir d’ara no deixi de tenir-la, se la doti de recursos i es generalitzi. La incorporació de nous perfils professionals, especialistes en atenció i suport emocional (Equip SSAE), i la redefinició d’altres, integradores socials, educadores socials, mestres de llenguatge i audició pretén passar de l’equip de mestres a l’equip educatiu. Des del meu punt de vista, un pas de gegant pel que fa a tenir cura del benestar dels infants i de tota la comunitat educativa.

En definitiva, el repte és posar en el centre a les persones, tal com ens recorda aquest proverbi Maori.

Ki mai ki au. He aha te taonga nui o te ao? Maku e ki, he tamariki, he tamariki, he tamariki

Si em preguntes, quin és el tresor més gran del món? Jo et respondré, són les persones, són les persones, són les persones.

Nova Zelanda va ser el primer país en regular una pràctica restaurativa, el Family Group Conference, en l’àmbit penal de menors. Una pràctica interessant també per treballar problemes greus a l’escola i que posa en el centre les persones i les seves necessitats. Cerca empoderar infants i famílies per fer front a la situació de manera conjunta, responsabilitzadora i reparadora. Centrar-se en el benestar, capacitar-nos per donar resposta a les necessitats és central per desenvolupar aquest tipus de pràctica.

El projecte del pla de barris que s’explica en l’article inclou el desplegament de l’enfocament restauratiu global, que implica pràctiques proactives i responsives i és liderat per aquests nous perfils professionals, inicialment per les Especialistes en Atenció i Suport Emocional de l’equip SSAE, un perfil professional que cal reivindicar.

Espero que gaudiu de l’article i que us inspiri.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *