Propostes per a la tornada a l’escola de Belinda Hopkins a restoreourschools.com

En el marc restauratiu que ha elaborat retoreourschools (un grup d’experts i entitats que es dediquen a l’impuls de l’enfocament restauratiu a UK), Belinda Hopkins ha publicat una sèrie d’activitats i processos restauratius. Tant el marc restauratiu com els processos i activitats s’ofereixen per compartir i ser utilitzats i traduïts per a tots i totes les que hi estem interessades. Podeu consultar la versió original de la proposta des d’aquí.

Interessades a donar recursos per la tornada a l’escola, tant pel que fa a aquestes setmanes de juny com per al setembre, i entenent que el que ens ofereix l’enfocament restauratiu i les seves pràctiques pot ser molt útil per promoure la connexió i la resiliència, ens hem decidit a traduir la proposta, ho hem fet a velocitat de vertigen, així que si trobeu alguna errada disculpeu-nos i feu-nos-ho saber per esmenar-la. Entre tots i totes ho farem millor!

Hem estat fidels a la proposta original però en algun moment hem introduït alguna adaptació al nostre context i en el cas que l’activitat impliqui algun recurs l’hem vinculat a recursos que ja tenim aquí.

Volem aprofitar aquestes línies per agrair tota la feina i esforços que han fet i estan fent equips educatius per promoure una retrobada curosa amb totes les persones que formen part de la comunitat educativa, per connectar i compartir experiències, emocions, necessitats i donar-hi resposta. Esperem que aquest recurs us sigui útil.

Bellinda Hopkins ens diu que la seva proposta s’inspira en el treball de Terry O’Connell, Marian Liebmann, Marshall Rosenberg, George Robinson, Barbara Maines i Teresa Bliss, nosaltres esperem que us inspiri ella, bé, estem segures que ho farà!

Thank you, Belinda!

Leave a comment

El retorn a l’escola: la importància de l’acompanyament emocional

Els i les professionals del Servei de Suport i atenció emocional del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona que gestiona La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts del Grup CHM Salut Mental, han elaborat material per acompanyar l’alumnat en el moment de la retrobada als centres.

El material no es presenta de forma tancada sinó com a font d’inspiració per ser adaptat a les necessitats del moment. Es fonamenta en l’enfocament restauratiu i ofereix activitats per treballar la benvinguda i el retrobament, l’acompanyament tutorial, el tancament del curs i el comiat tenint cura de les persones, les relacions i la comunitat.

http://www.grupchmsm.com/blog/el-retorn-a-lescola-la-importancia-de-lacompanyament-emocional/

Gràcies per la feina i per compartir!

Leave a comment

Conversem sobre la tornada a l’escola amb Montse Pedrol

Ocupades i preocupades pel retrobament a l’escola durant aquest mes de juny i, també, sobre el curs vinent, vam conversar amb la Montse Pedrol, pionera en el desplegament de l’ERG en l’àmbit escolar i directora de l’Insitut Can Periquet.

Parlem sobre el que significa ser un Institut Restauratiu. Com aquest enfocament ha pogut facilitar el manteniment del vincle amb els i les alumnes durant el confinament. Què s’han plantejat a l’Institut Can Periquet per aquestes dues setmanes de retrobada al juny. Com gestionar l’emoció de la retrobada i el distanciament físic que implica una situació com la que estem vivint. També ens preguntem sobre el setembre i acabem preguntant-nos què hem après, què estem aprenent.

Fer vincle, fer comunitat, generar espais segurs i de confiança per explicar les nostres històries, compartir emocions, identificar necessitats i trobar la forma de donar-hi resposta de manera col·laborativa amb l’equip educatiu, les i els alumnes i les famílies, se’ns presenta, ara, com l’eix central del treball als centres. Que s’hi quedi per sempre, oi?

Un plaer Montse, gràcies per compartir!

Conversa amb Montse Pedrol. Clip 1. L’Institut Can Periquet un Institut Restauratiu
Conversa amb Montse Pedrol. Clip 2. Confinament
Conversa amb Montse Pedrol. Clip 3. Retrobament al juny
Conversa amb Montse Pedrol. Clip 4. Setembre
Conversa amb Montse Pedrol. Clip 5. Què hem après? Què estem aprenent?
Leave a comment

Orientacions per atendre l’alumnat

El Departament d’educació ha publicat a la pàgina de l’XTEC una sèrie de càpsules per donar idees per planificar el retorn dels alumnes al centre educatiu després del confinament.

Trobareu vídeos per atendre les emocions, sobre els processos de dol, estratègies per acompanyar l’alumnat i les famílies, sobre neuroeducació i resiliència, l’educació no formal i també recursos específics.

Us recomanem un visionatge calmat de cada vídeo, n’hi ha que donen eines concretes, d’altres, elements per a la reflexió i el debat.

Ens semblen molt interessants, per això els compartim, a la vegada, ens ha agradat molt participar-hi.

Us deixem amb el vídeo d’en Tortell Poltrona com a tastet, sobre la importància del moment de benvinguda, del moment de retrobada al centre. Com diu ell, “el primer contacte que tingueu amb la canalla, el primer moment en què us veuran, serà una foto que guardaran en el seu disc dur per tota la vida”.

La benvinguda a l’escola. Tortell Poltrona. http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/orientacions-atendre-emocions-alumnat/atendre-les-emocions/

Distància física no vol dir distància emocional. Ara, més que mai, necessitem vincular-nos, cuidar-nos i donar-nos suport.

Us desitgem una molt bona retrobada.

Leave a comment

Les 36 cartes de les emocions i les necessitats

Saber identificar les emocions i les necessitats, anomenar-les i tenir espais per reflexionar, escoltar i ser escoltat, és de vital importància, tant en l’àmbit familiar com en els centres educatius.

Les 36cartes de les emocions i de les necessitats són un  recurs proventiu per a ser utilitzat com a joc en l’entorn familiar o a l’escola i poden incloure’s  dins els projectes de convivència de cada centre educatiu en l’apartat d’educació socioemocional, en les activitats formatives dels equips d’aquiproubullying, en els equips de convivència, en el servei de mediació,  en els cercles proactius com els cercles de diàleg, temps de cercle i, també, en activitats de tutoria, entre d’altres.

Els dos jocs de cartes van acompanyats de propostes didàctiques, però hi haurà tantes maneres d’utilitzar les cartes com se us acudeixi, sigueu creatius i creatives!

Què pensa el goril·la? Què pensa el peix? Què pensa el pingüí? I, per tant, com se senten? I, què necessiten?

Identificar les nostres emocions i necessitats ens connecta amb nosaltres mateixos. Identificar les emocions i les necessitats dels altres ens connecta amb els altres. Compartir-les ens vincula, ens aproxima i facilita la gestió positiva dels conflictes!

Tant el joc de les cartes d’emocions com el de les necessitats inclouen la carta 0. D’emocions i necessitats no només n’hi ha 36, t’apuntes a fer més gran el joc? T’animes a compartir i enviar-nos la teva carta 0?

Gràcies al Servei d’Escola i Família, na Marta Clar, per engrescar-se amb la proposta i per la confiança, a en David Sanahuja pel treball conjunt i a la Gracia Lleó per les seves fantàstiques il·lustracions.

Leave a comment

Pràctiques proactives. Temps de Cercle

Quan pensem en la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i també en l’àmbit escolar, majoritàriament, ens centrem en la gestió del conflicte. Avui, però, sabem que promoure el coneixement mutu, crear grup, crear comunitat, generar espais amables on tothom pugui dir la seva, augmentar el sentiment de pertinença, etc., són factors clau de protecció per minimitzar l’aparició de situacions d’exclusió o violència. Establir connexions prosocials afavoridores de relacions més sanes, positives, autèntiques, a més a més, és clau perquè tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, i facilita l’aprenentatge acadèmic i el creixement personal.

Els cercles proactius no volen resoldre conflictes, cerquen generar un espai de confiança on tots i totes puguem dir la nostra, ser escoltats i escoltades i sentir-nos bé, atesos, engrescats amb el projecte individual i comú.

Hi ha molts tipus de cercle, d’entrada, de tancament, de diàleg, de relació, d’avaluació, etc. A nosaltres ens agrada molt el Temps de Cercle que proposa Belinda Hopkins, ja que pot esdevenir una metodologia d’aula, d’aquesta manera tot treballant qualsevol tema, matèria o projecte podem promoure la creació de grup, el coneixement mutu, el sentiment de pertinença, i la participació de tots i totes en la creació d’un entorn relacional amable.

En la infografia de dalt teniu descrites, molt breument, les fases del temps de cercle, si voleu aprofundir-hi podeu consultar el llibret Temps de Cercle i Reunions en Cercle de Belinda Hopkins, que explica amb detall cadascuna d’aquestes fases i dona idees per poder dissenyar-ne en funció dels vostres objectius, editat per l’Institut de Convivència i Èxit Educatiu de Balears (pioner en el desplegament de l’ERG a l’àmbit escolar).

Una idea final: quan feu un Temps de Cercle, passeu-vos-ho bé! Feu que sigui divertit i engrescador! Que sigui una bona experiència! Gaudiu-los!

Leave a comment

L’objecte per parlar i la dinamització dels cercles proactius

En general, la persona facilitadora del cercle fa servir un objecte que dona la paraula que passa de mà en mà de manera seqüencial. En el moment en que un membre del grup té l’objecte pot parlar si  ho vol, i la resta del grup escolta.

L’objecte fomenta el respecte i l’escolta i, especialment, assegura que tothom té l’oportunitat de dir la seva. És adequat parlar i decidir amb els i les participants del cercle quin podria ser l’objecte a utilitzar. El primer dia que l’utilitzem el podem portar nosaltres, però si és un grup amb el qual treballarem contínuament, com pot ser un grup-aula, anirà bé implicar-los per decidir conjuntament quin és l’objecte que utilitzarem.

D’altra banda, també és engrescador comentar algun aspecte del seu origen: l’objecte ha estat utilitzat ancestralment en la gestió de conflictes, problemes en el si de comunitats indígenes canadenques, nord-americanes, africanes. És conegut l’ús d’un pal o pedra per passar la paraula. Si era una pedra, regulava el temps de paraula. Una pedra ràpidament agafa la temperatura corporal. En el moment en què la pedra s’escalfa és el moment de passar-la a la següent persona.  Regular el temps de paraula és important, cal que el grup prengui consciència que tothom ha de poder dir la seva. Per tant, serà quelcom a gestionar. 

Hopkins (2011), ens recorda la importància del “dret a passar”. Per tal de satisfer les necessitats de tothom, la participació ha de ser garantida per a tothom però utilitzada lliurement. Ningú no s’ha de sentir sota pressió per participar, amb el desig que amb el temps la majoria persones se sentin segures de fer-ho. A vegades això pot trigar setmanes. 

Ús de l’objecte que dona la paraula:

  • L’objecte passa de mà en mà de manera seqüencial en general cap a l’esquerra. 
  • Quan a un li arriba l’objecte pot parlar però no hi està obligat/da.
  • Un cop un té l’objecte pot parlar, la resta escolta amb respecte (tant verbalment, sense interrompre, però també gestualment – cal anar amb compte amb gestos o altres signes de reprovació o bromes – l’objecte vol promoure el respecte i l’escolta a tots nivells).
  • Un cop l’objecte ha donat tota la volta, es pot oferir la possibilitat a les persones que no han participat que ho facin.
  • Els objectes poden ser de qualsevol mena, és important que tinguin significat, o bé per la persona que els porta o pel grup. Personalment ens agrada que siguin tous per si en algun moment “volen” no facin mal a ningú. De fet hem de dir que els objectes no es poden fer “volar” llençar entre uns i altres, per passar-los ho fem de mà en mà, o els fem voltar per terra, per això un dels objectes més utilitzat és una petita pilota tova.

Adaptació de l’ús de l’objecte en situació de postconfinament

Portar un objecte i explicar quins són els seus objectius, ús i significat. Un cop explicat podem posar-lo al mig del cercle i començar la ronda imaginant-nos que tenim l’objecte entre les mans.

Demanar a cadascú que porti un objecte que sigui important per a ell o ella i parli amb aquest objecte entre les mans (sense passar-lo). Estarà bé fer una ronda inicial on tothom pugui explicar per què és important per a ell o ella l’objecte que ha portat.

Buscar un objecte que puguem passar-nos amb els peus? Un objecte gran i que no pesi? Compte amb això! No volem jugar a futbol, volem parlar i escoltar-nos!

La persona facilitadora:

  • Dissenya i prepara el cercle amb antelació.
  • Dona la benvinguda a tothom, introdueix l’objecte al grup i n’explica el funcionament.
  • Pregunta al grup si està d’acord amb les normes (si tinc l’objecte puc parlar, si no escolto amb respecte i sense jutjar).
  • Recorda al grup que fer que cercle funcioni i sigui una bona experiència és cosa de tots. Promou la coresponsabilització.
  • Explica quin és l’objectiu del cercle.
  • Participa en les rondes d’inici i de tancament. En aquestes rondes només intervé quan té l’objecte.
  • Gestiona els temps de les rondes i les activitats.
  • Manté la calma en tot moment, no alça la veu, no imposa, no jutja, no critica, fa de model.
  • Utilitza un senyal consensuat per trobar la calma i poder parar l’activitat, donar informació, etc.
  • És acollidora i dona suport a qui ho necessiti.
  • Tanca el cercle de manera amable, agraint la participació de tothom.

Us deixem un parell d’infografies de síntesi. Esperem que us siguin útils!

Leave a comment

Desenvolupament de competències restauratives amb la tècnica de la simulació

Durant els dies 12, 13 i 14 de maig es va celebrar on-line la Mostra ImpulsFP

La mostra cerca  descobrir el talent de l’FP i compartir experiències. És el primer esdeveniment on-line que aplega alumnes d’arreu del territori, i que premia la capacitat emprenedora i d’innovació de la formació professional catalana.

En aquest escenari vam poder compartir el projecte que s’està duent a terme a l’Institut Salvador Seguí sobre l’ús de la tècnica de la simulació per al desenvolupament de competències restauratives per gestionar les relacions i els conflictes de manera positiva, responsabilitzadora, i si cal reparadora.

Quines són les competències que cal desenvolupar per gestionar les relacions mestre, alumne, grup, i els conflictes de manera positiva? Estem en ple debat de la seva concreció però us deixem alguna pista:

  • Competències intra i interpersonals (habilitats clau com l’escolta atenta, activa i empàtica i la comunicació no-violenta, que inclou l’autoempatia i l’empatia cap a l’altra).
  • Competències de facilitació de cercles proactius (rol de la persona facilitadora, les normes del cercle, saber dissenyar cercles proactius i saber conduir-los).
  • Competències de gestió de conflictes quotidians i lleus (expressions afectives) i facilitació de reunions restauratives informals (converses restauratives, mediacions informals).
  • Competències de facilitació de reunions restauratives formals per a conflictes més greus.

Facilitar l’aprenentatge d’aquestes competències mitjançant la tècnica de la simulació és l’objectiu del projecte on hi participen un grup de docents de GM de l’Institut Salvador Sequí. Gràcies a totes per la seva participació i esforç!

Si voleu aprofundir en el que estem fent podeu consultar-ho aquí

Leave a comment

Educació emocional

Millorar les nostres competències relacionals i de gestió del conflicte és quelcom consubstancial a l’enfocament restauratiu. Als adults ens toca educar-nos de nou, incorporar noves estratègies i competències per a la gestió no-violenta de les relacions i el conflicte. Ens agrada trobar materials que vagin en aquest sentit i que ens ajudin a desenvolupar les nostres capacitats i les dels infants, i ens agrada compartir-los.

En aquest vídeo l’Elisenda González, pedagoga i experta en protecció a la infància, ens explica la importància de l’educació emocional.

EDUCO posa a l’abast de tothom un material per poder treballar aquestes competències a casa i també a l’escola. En el kit (un per infants de 6-9 anys i un altre per infants de 10 a 12 anys) a més a més d’activitats per treballar les emocions, trobareu activitats i informació sobre la gestió positiva dels conflictes, indicadors de violència i maltractament entre alumnes, una proposta d’estratègies i idees per a donar-hi resposta, i també on buscar suport i assessorament. Us els podeu descarregar gratuïtament a la pàgina web de l’entitat.

El Kit està pensat per a les famílies, per tant, és un material que pot ser compartit amb les AFA. Les activitats, tot adaptant-les, ens poden fer servir a l’aula. Promouen la gestió positiva de les emocions i el conflicte i ens fan reflexionar sobre diferents aspectes, per exemple sobre la diferència entre conflicte, violència i agressivitat.

Aquesta entitat també està oferint activitats per a les famílies durant aquests dies de confinament, les trobareu aquí

Leave a comment

Ocupar-se del benestar dels infants

La crisi de la COVID19, el tancament de les escoles i el confinament han fet necessari l’acompanyament acadèmic i, molt especialment, l’acompanyament emocional individual i grupal de les i els alumnes, un esforç gegantí per part dels equips educatius per poder-ho fer a distància, especialment amb aquells infants en situació de vulnerabilitat. S’evidencia el que ja sabíem però que oblidem, l’escola és molt més que el currículum, l’escola és ocupar-se del benestar dels infants. Parlant amb en Guillermo Gorostiza, vaig recordar aquest article que ara comparteixo.

En Guillermo és Tècnic de l’Àrea d’Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i coordinador del SSAE (Servei d’Atenció i Suport Emocional), servei amb el qual he tingut el gust de col·laborar a través de CHM que és qui el gestiona. CHM aposta pel desplegament de l’enfocament restauratiu generant espais de coconstrucció d’aprenentatge a través de formacions, assessorament, i la col·laboració de persones expertes com Belinda Hopkins.

La tasca de l’equip SSAE se’m presentava, ja en el seu inici, cabdal, “essencial” diríem ara, actualment aquesta feina pren rellevància, espero que a partir d’ara no deixi de tenir-la, se la doti de recursos i es generalitzi. La incorporació de nous perfils professionals, especialistes en atenció i suport emocional (Equip SSAE), i la redefinició d’altres, integradores socials, educadores socials, mestres de llenguatge i audició pretén passar de l’equip de mestres a l’equip educatiu. Des del meu punt de vista, un pas de gegant pel que fa a tenir cura del benestar dels infants i de tota la comunitat educativa.

En definitiva, el repte és posar en el centre a les persones, tal com ens recorda aquest proverbi Maori.

Ki mai ki au. He aha te taonga nui o te ao? Maku e ki, he tamariki, he tamariki, he tamariki

Si em preguntes, quin és el tresor més gran del món? Jo et respondré, són les persones, són les persones, són les persones.

Nova Zelanda va ser el primer país en regular una pràctica restaurativa, el Family Group Conference, en l’àmbit penal de menors. Una pràctica interessant també per treballar problemes greus a l’escola i que posa en el centre les persones i les seves necessitats. Cerca empoderar infants i famílies per fer front a la situació de manera conjunta, responsabilitzadora i reparadora. Centrar-se en el benestar, capacitar-nos per donar resposta a les necessitats és central per desenvolupar aquest tipus de pràctica.

El projecte del pla de barris que s’explica en l’article inclou el desplegament de l’enfocament restauratiu global, que implica pràctiques proactives i responsives i és liderat per aquests nous perfils professionals, inicialment per les Especialistes en Atenció i Suport Emocional de l’equip SSAE, un perfil professional que cal reivindicar.

Espero que gaudiu de l’article i que us inspiri.

Leave a comment