Vídeo sobre convivència, gestió del conflicte i pràctiques restauratives als centres escolars

Educar és aprendre a viure junts i aprendre junts a viure. Sempre i cada cop.

Marina Garcés*

L’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar de les Balears acaba de publicar un vídeo sobre convivència, gestió del conflicte i pràctiques restauratives, on s’expliquen, de manera molt gràfica i amb unes il·lustracions precioses, les idees clau de les pràctiques restauratives per a la gestió del conflicte des dels cinc principis de B. Hopkins.

Enhorabona per la iniciativa Aina, Convivèxit, i a totes les persones col·laboradores, ens fa falta material com aquest, gràcies per fer-lo.

Per un 2021 ben restauratiu!

Convivèxit, desembre 2020

*Garcés, M. (2020). Escola d’aprenents. Barcelona: Galàxia Gutemberg

Leave a comment

Belinda Hopkins obre el webinar de convivència escolar

El que ens fa humans és haver de ser educats per ser.

Marina Garcés*

En el marc de la jornada d’inauguració del webinar de convivència escolar “La educación nos hace ser” organitzat pel Ministerio de Educación, la ministra, Isabel Celaá, va introduir les pràctiques restauratives tot presentant a la Dra. Belinda Hopkins i la seva ponència.

Belinda, pionera i impulsora del desenvolupament de les pràctiques restauratives des de finals dels anys noranta a Uk, i que en els últims anys està col·laborant amb nosaltres per compartir experiència i formació, va oferir una explicació del model restauratiu que ha desenvolupat i els principis que el fonamenten. Escoltar la Belinda és connectar amb l’essència de l’Enfocament Restauratiu Global, que inclou no només les pràctiques restauratives responsives, sinó un canvi de mirada pel que fa a la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i, molt especialment, a l’escola.

Presentació B.Hopkins, 25 de novembre de 2020. Webinar “La educación nos hace ser”. Jornada organitzada pel Ministerio de Educación.

Els principis que proposa impliquen, necessàriament, uns valors de base (la inclusió, la diferència, la participació, l’honestedat i el respecte) i l’adquisició d’habilitats clau com l’escolta restaurativa, la comunicació noviolenta i, per tant, l’empatia i la compassió, i el coneixement de processos específics que faciliten la gestió relacional positiva i restaurativa i que inclouen unes competències facilitadores que tots i totes podem aprendre.

Molt contentes de la seva participació en el webinar i, també, de l’interès mostrat pel Ministerio pel que fa al desenvolupament i promoció de les pràctiques restauratives en l’àmbit escolar. Esperem que això impliqui un punt d’inflexió pel que fa a la gestió de la convivència, i que l’interès mostrat es tradueixi en la creació d’espais de sensibilització, participació i debat amb tota la comunitat educativa, la concreció de propostes compartides i recursos per a viabilitzar-les.

Si voleu conèixer més a fons la proposta de la Belinda, us recomanem aquests llibrets, traduïts per CONVIVÈXIT, tant al català com al castellà:

I les referències d’algun dels seus llibres:

  • Hopkins, B. (2011). The Restorative Classroom. Using Restorative Approaches to Foster Effective Learning. London: Optimus Education.
  • Hopkins, B. (2009). Just Care. Restorative justice approaches to working with children in public care. London: Jessica Kingsley Publishers.
  • Hopkins, B. (2004). Just Schools. A whole school approach to restorative justice. London: Jessica Kingsley Publishers.

Per a qualsevol informació més, podeu contactar amb nosaltres o directament amb Belinda Hopkins.

*Garcés, M (2020). Escola d’aprenents. Barcelona: Galàxia Gutemberg

Leave a comment

La comunicació noviolenta va a l’escola

«Un ésser humà és part de la totalitat, anomenada per nosaltres “univers”, una part limitada en el temps i l’espai. S’experimenta a si mateix, els seus pensaments i sensacions, com separat de la resta, això és una mena d’il·lusió òptica de la seva consciència. Una il·lusió que és una forma de presó, que ens limita als desitjos personals i a sentir afecte només per les persones més properes. La nostra tasca ha de ser alliberar-nos d’aquesta presó, estendre el nostre cercle de compassió i abraçar tots els éssers vius en tota la seva bellesa.»

Einstein citat per Monbiot al New York Times, 29 de març del 1972

Sempre ens hem imaginat una comunitat escola amable, empàtica, compassiva i lliure de violències. Imaginar l’escola així facilita la cerca d’eines facilitadores d’allò que imaginem, la comunicació noviolenta (en endavant CNV) és una actitud i un llenguatge de pau que promou una escola amable, ja que desenvolupa empatia i compassió, cap a un mateix, les altres persones i tots els éssers vius. De fet, pesem que el canvi que requereix el sistema escolar avui ha d’esdevenir des d’aquest lloc, un lloc que lluiti per pacificar-se i humanitzar-se i, per tant, que promogui el desenvolupament de les habilitats necessàries per aconseguir-ho. Aprendre comunicació noviolenta és aprendre pau +, és fer PAU.

El dossier, que s’emmarca dins de l’espai “Una comunitat educativa restaurativa i resilient“, dins del projecte de convivència, vol ser un pas -un passet- per facilitar aquest canvi de ser (persona i comunitat educativa), de relacionar-nos i de fer (pau+) que enllaça directament amb l’enfocament restauratiu. Hi trobareu una descripció dels 4 passos de la CNV i activitats per fer a casa i a l’aula, tot això acompanyat d’exemples pràctics i material.

La CNV parteix d’observacions i no de judicis, ens anima a expressar emocions i necessitats i a fer peticions en lloc d’exigències. Diríem que qualsevol procés restauratiu és, en si mateix, un exercici de CNV i, a la vegada, és una actitud d’obertura cap a un mateix i cap a l’altre que vol superar models relacionals de domini-submissió, en definitiva, models violents i patriarcals tan presents en la nostra societat.

M.B Rosenberg va anar allà on el conflicte era present per pacificar relacions i comunitats. Parlava d’escoles i comunitats girafes, aquelles que parlen des del cor i on es posa al centre les persones. Va escollir la girafa, un dels animals terrestres amb el cor més gran, com a símbol de la CNV, un llenguatge que inspira compassió i relacions positives en totes les àrees de la vida. Va escollir el xacal per representar aquella part de cadascú que pensa, parla o actua de manera desconnectada de la consciència emocional i les necessitats. Un xacal és simplement una girafa amb un problema de llenguatge, d’autoempatia i empatia cap a l’altra persona.

La pràctica del CNV implica reconèixer i fer-nos amics dels nostres xacals donant-los la benvinguda a la consciència i permetre fer visibles les nostres emocions i necessitats. En fer-ho de forma compassiva i lliure de judici podem viure la vida de manera més satisfactòria i pacífica. Com a amic, el xacal ens transmet un missatge similar a aquest: és poc probable que se satisfacin les nostres necessitats si continuem tal com ho estem fent. D’alguna manera el nostre xacal ens avisa: cal prendre temps per trobar la manera de sentir i pensar girafa abans de parlar.

T’atreveixes a identificar els senyals que t’envia el teu xacal per sentir i parlar girafa?

Camina la CNV!

Us animem a llegir el dossier i a practicar CNV, adjuntem el tríptic que inclou perquè us feu una primera idea del que trobareu.

Per saber-ne més:

  • Ansembourg, T. i Van Reybrouck, D. (2017). La paz se aprende. Comunicacion noviolenta, mindfulness y compasión: prácticas para el desarrollo de una cultura de paz. Barcelona: Arpa.
  • Faber, A. i Mazlish, E. (2002). Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici.
  • Rosenberg, M. B. (2016). Comunicación noviolenta. Un lenguaje de vida. (3a edición revisada). Barcelona: Acanto.
  • Rosenberg, M. B. (2011). Resolver los conflictes con la comunicación noviolenta. Barcelona: Acanto
  • Rosenberg, M. B. (2005). Educar a los niños des del corazón. Ser padres según la comunicación NoViolenta. Barcelona: Acanto
  • Rosenberg. M. B. (2014). El sorprendente proposito de la rabia.  Barcelona: Acanto.
  • Rust, S. (2015). Cuando la jirafa baila con el lobo. Obelisco: Barcelona
  • Shari Klein i Neill Gibson. (2003). ¿Qué le hace enfandar?. 10 pasos para transformar el enfado i que todos salgan ganando.
  • Stappen, Anne i Augagneur. J. (2010) Cuaderno de ejercicios de comunicación noviolenta. Barcelona: Urano

Tallers de Marshall B. Rosenberg a YouTube

Participar en un taller de Marshall B. Rosenberg era tota una experiència, tenim la sort de disposar d’un taller sencer gravat del que us facilitem l’enllaç, us servirà per aprofundir en els conceptes i veure exemples pràctics.

Leave a comment

Més recursos restauratius per a la tornada a l’escola: SSAE i Convivèxit

Freinet va proposar el text lliure, que és exactament això: si t’ha passat una cosa important fora de l’escola, escriu-la i porta-la a l’escola. L’escola té moltes fonts, però la més important hauria de ser el mateix nen. Per la qual cosa, el nen ha de poder explicar les seves emocions, però això no és un tema de psicologia, el mestre no ha de tractar d’interpretar-les, sinó facilitar que es puguin expressar.

Francesco Tonucci (FRATO) a “el diari de l’educació”
FRATO (Francesco Tonucci)

Les pràctiques restauratives, ofereixen eines pràctiques i metodologies concretes que ens poden ajudar a acollir l’alumnat i a tota la comunitat educativa i compartir experiències, emocions, necessitats i consensuar estratègies per donar-hi resposta.

L’Institut per a la convivència i èxit educatiu de les Illes Balears (CONVIVÈXIT), ha estat pioner en el desenvolupament i implementació de les pràctiques restauratives, en la seva web trobareu molts recursos.

Actualment han publicat material específic per a l’acollida d’alumnat i comunitat educativa que recull propostes concretes de cercles i materials per a dissenyar-ne.

Els i les professionals del SSAE (Servei de suport i atenció emocional als centres educatius del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona_CEB_CHM) han elaborat material per a l’acompanyament emocional als centres docents.

El material inclou propostes de cercles ja dissenyats, materials i recursos per dissenyar-ne i altres activitats específiques que, amb una mirada restaurativa, inclouen l’expressió artística i la psicomotricitat.

Compartir recursos i cooperar és clau per al desplegament del model, gràcies, Aina Amengual i tot l’equip de Convivèxit, i a tot l’equip SSAE, per la feina feta i per la proposta, un plaer compartir.

Leave a comment

Per una comunitat educativa restaurativa i resilient. Marc restauratiu i material pràctic

Que el dolor no em sigui indiferent

Mercedes Sosa

Des del Servei d’Escola i Família es proposen un seguit de recursos pels centres educatius i les famílies partint de l’enfocament restauratiu. El nou apartat web, dins del Projecte de Convivència, Una comunitat educativa restaurativa i resilient ofereix:

Aquest principi de curs se’ns presenta ben diferent dels anteriors, amb distància física i mascareta, gel hidroalcohòlic, rentada de mans constant, controls de temperatura corporal, neteja, ventilació, “grups bombolla“, etc., i, a la vegada, amb més necessitat que mai de proximitat emocional i social. La pandèmia ens repta, doncs, a cercar estratègies per donar resposta a les necessitats físiques, però també les socials, relacionals, emocionals i d’aprenentatge acadèmic i vital.

Tots i totes arribarem a l’escola amb la nostra motxilla plena d’experiències, emocions i sentiments trobats, podem sentir la il·lusió del retrobament i, a la vegada, la por i la inseguretat provocada per la incertesa constant. Potser estem contents per tornar però tristos per les condicions amb què ho fem, preocupats per alguna persona estimada malalta, pels contagis, devastats per alguna pèrdua familiar o del nostre entorn afectiu proper, ansiosos per alguna situació familiar o escolar complicada. Però, potser estem feliços perquè el confinament i aquestes vacances ens han permès gaudir del nostre entorn com mai, potser…

Connectar amb algunes emocions, aquelles que es deriven de les necessitats cobertes, com l’alegria, per exemple, ens és fàcil. No ens és tan fàcil connectar amb aquells sentiments que es deriven de les necessitats no cobertes, la por i la inseguretat, per exemple. Per promoure la connexió i la superació de situacions complicades com la que estem vivint, va bé compartir històries i experiències i acollir totes les emocions, totes, i fer-ho sense jutjar. L’enfocament restauratiu ens proposa compartir-les per connectar-hi i també promou identificar les necessitats que hi ha darrere per poder pensar estratègies per a donar-hi resposta, d’aquesta manera, des del compartir podem teixir connexions, relacions significatives i comunitat, d’aquí, també, la seva vinculació amb la capacitat de resiliència, de poder reeixir davant l’adversitat. I el moment és advers, i ho és per adults, joves i infants. Ja hem dit, parafrasejant la cançó de Mercedes Sosa, “que el dolor no ens sigui indiferent”.

Els cercles i altres pràctiques restauratives ens poden ajudar a generar espais amables i segurs per compartir, per escoltar-nos, reconèixer-nos, vincular-nos, fer comunitat i trobar respostes a les nostres necessitats.

Asseure’ns en cercle gran, en petit grup, en parelles, amb un alumne, varis, una família, vàries, amb l’equip educatiu, PAS, amb la comunitat per escoltar-nos i construir plegats és la proposta, fàcil i, alhora, tan complicat, oi? Segons sembla, en general, escoltem per respondre i no per escoltar, així que el primer pas serà polir la nostra capacitat d’escolta i tenir clar que l’escolta restaurativa implica la intenció de connectar, no de jutjar, aconsellar o decidir per. El model proposa, la participació lliure i cerca la responsabilització individual i col·lectiva en la concreció de plans d’acció cooperatius davant de qualsevol situació donada, conflicte o crisi. Per això, ens sembla adient compartir la proposta d’un marc restauratiu i material pràctic per promoure una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Agraïm la proposta i estem contentes d’haver-hi participat. Però, molt especialment, esperem que sigui útil, i no només ara, sinó d’ara endavant. Una mirada i manera de fer que desitgem que arribi a l’escola per quedar-s’hi. Potser aquesta és l’oportunitat, el moment convida a la reflexió i al canvi. La proposta inclou els dos elements, el marc restauratiu per a la reflexió, i propostes pràctiques per al canvi. Ja ens direu!

Per una acollida empàtica, restaurativa i resilient. Bon inici de curs a tothom.

Leave a comment

Propostes per a la tornada a l’escola de Belinda Hopkins a restoreourschools.com

No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment.

Virginia Wolf

En el marc restauratiu que ha elaborat retoreourschools (un grup d’experts i entitats que es dediquen a l’impuls de l’enfocament restauratiu a UK), Belinda Hopkins ha publicat una sèrie d’activitats i processos restauratius. Tant el marc restauratiu com els processos i activitats s’ofereixen per compartir i ser utilitzats i traduïts per a tots i totes les que hi estem interessades. Podeu consultar la versió original de la proposta des d’aquí.

Interessades a donar recursos per la tornada a l’escola, tant pel que fa a aquestes setmanes de juny com per al setembre, i entenent que el que ens ofereix l’enfocament restauratiu i les seves pràctiques pot ser molt útil per promoure la connexió i la resiliència, ens hem decidit a traduir la proposta, ho hem fet a velocitat de vertigen, així que si trobeu alguna errada disculpeu-nos i feu-nos-ho saber per esmenar-la. Entre tots i totes ho farem millor!

Hem estat fidels a la proposta original però en algun moment hem introduït alguna adaptació al nostre context i en el cas que l’activitat impliqui algun recurs l’hem vinculat a recursos que ja tenim aquí.

Volem aprofitar aquestes línies per agrair tota la feina i esforços que han fet i estan fent equips educatius per promoure una retrobada curosa amb totes les persones que formen part de la comunitat educativa, per connectar i compartir experiències, emocions, necessitats i donar-hi resposta. Esperem que aquest recurs us sigui útil.

Bellinda Hopkins ens diu que la seva proposta s’inspira en el treball de Terry O’Connell, Marian Liebmann, Marshall Rosenberg, George Robinson, Barbara Maines i Teresa Bliss, nosaltres esperem que us inspiri ella, bé, estem segures que ho farà!

Thank you, Belinda!

Leave a comment

El retorn a l’escola: la importància de l’acompanyament emocional

Educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut. 

Aristòtil

Els i les professionals del Servei de Suport i atenció emocional del Pla de Barris de la ciutat de Barcelona que gestiona La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts del Grup CHM Salut Mental, han elaborat material per acompanyar l’alumnat en el moment de la retrobada als centres.

El material no es presenta de forma tancada sinó com a font d’inspiració per ser adaptat a les necessitats del moment. Es fonamenta en l’enfocament restauratiu i ofereix activitats per treballar la benvinguda i el retrobament, l’acompanyament tutorial, el tancament del curs i el comiat tenint cura de les persones, les relacions i la comunitat.

http://www.grupchmsm.com/blog/el-retorn-a-lescola-la-importancia-de-lacompanyament-emocional/

Gràcies per la feina i per compartir!

Leave a comment

Conversem sobre la tornada a l’escola amb Montse Pedrol

L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor. 

Howard G. Hendricks

Ocupades i preocupades pel retrobament a l’escola durant aquest mes de juny i, també, sobre el curs vinent, vam conversar amb la Montse Pedrol, pionera en el desplegament de l’ERG en l’àmbit escolar i directora de l’Institut Can Periquet.

Parlem sobre el que significa ser un Institut Restauratiu. Com aquest enfocament ha pogut facilitar el manteniment del vincle amb els i les alumnes durant el confinament. Què s’han plantejat a l’Institut Can Periquet per aquestes dues setmanes de retrobada al juny. Com gestionar l’emoció de la retrobada i el distanciament físic que implica una situació com la que estem vivint. També ens preguntem sobre el setembre i acabem preguntant-nos què hem après, què estem aprenent.

Fer vincle, fer comunitat, generar espais segurs i de confiança per explicar les nostres històries, compartir emocions, identificar necessitats i trobar la forma de donar-hi resposta de manera col·laborativa amb l’equip educatiu, les i els alumnes i les famílies, se’ns presenta, ara, com l’eix central del treball als centres. Que s’hi quedi per sempre, oi?

Un plaer Montse, gràcies per compartir!

Conversa amb Montse Pedrol. Clip 1. L’Institut Can Periquet un Institut Restauratiu
Conversa amb Montse Pedrol. Clip 2. Confinament
Conversa amb Montse Pedrol. Clip 3. Retrobament al juny
Conversa amb Montse Pedrol. Clip 4. Setembre
Conversa amb Montse Pedrol. Clip 5. Què hem après? Què estem aprenent?
Leave a comment

Orientacions per atendre l’alumnat

El primer contacte que tingueu amb la canalla, el primer moment en què us veuran, serà una foto que guardaran en el seu disc dur per a tota la vida.

Tortell Poltrona. Maig, 2020

El Departament d’educació ha publicat a la pàgina de l’XTEC una sèrie de càpsules per donar idees per planificar el retorn dels alumnes al centre educatiu després del confinament.

Trobareu vídeos per atendre les emocions, sobre els processos de dol, estratègies per acompanyar l’alumnat i les famílies, sobre neuroeducació i resiliència, l’educació no formal i també recursos específics.

Us recomanem un visionatge calmat de cada vídeo, n’hi ha que donen eines concretes, d’altres, elements per a la reflexió i el debat.

Us deixem amb dos tastets, per una banda, el vídeo d’en Tortell Poltrona sobre la importància del moment de benvinguda, del moment de retrobada al centre. Com diu ell, “el primer contacte que tingueu amb la canalla, el primer moment en què us veuran, serà una foto que guardaran en el seu disc dur per a tota la vida”.

La benvinguda a l’escola. Tortell Poltrona.

Distància física no vol dir distància emocional. Ara, més que mai, necessitem vincular-nos, cuidar-nos i donar-nos suport. La proposta restaurativa cerca això, la connexió a través de l’escolta, l’expresió d’emocions i sentiments, la identificació de necessitats i la cerca cooperativa d’estratègies per a donar-hi resposta.

Gestió restaurativa de les relacions i el conflicte

Us desitgem una molt bona retrobada.

Leave a comment

Les 36 cartes de les emocions i les necessitats

Només amb un somriure que em facis, tot passant, ja m’omplo d’alegria i veig el món més gran.

Joana Raspall

Saber identificar les emocions i les necessitats, anomenar-les i tenir espais per reflexionar, escoltar i ser escoltat, és de vital importància, tant en l’àmbit familiar com en els centres educatius.

Les 36cartes de les emocions i de les necessitats són un  recurs proventiu per a ser utilitzat com a joc en l’entorn familiar o a l’escola i poden incloure’s  dins els projectes de convivència de cada centre educatiu en l’apartat d’educació socioemocional, en les activitats formatives dels equips d’aquiproubullying, en els equips de convivència, en el servei de mediació,  en els cercles proactius com els cercles de diàleg, temps de cercle i, també, en activitats de tutoria, entre d’altres.

Els dos jocs de cartes van acompanyats de propostes didàctiques, però hi haurà tantes maneres d’utilitzar les cartes com se us acudeixi, sigueu creatius i creatives!

Què pensa el goril·la? Què pensa el peix? Què pensa el pingüí? I, per tant, com se senten? I, què necessiten?

Identificar les nostres emocions i necessitats ens connecta amb nosaltres mateixos. Identificar les emocions i les necessitats dels altres ens connecta amb els altres. Compartir-les ens vincula, ens aproxima i facilita la gestió positiva dels conflictes!

Tant el joc de les cartes d’emocions com el de les necessitats inclouen la carta 0. D’emocions i necessitats no només n’hi ha 36, t’apuntes a fer més gran el joc? T’animes a compartir i enviar-nos la teva carta 0?

Gràcies al Servei d’Escola i Família, na Marta Clar, per engrescar-se amb la proposta i per la confiança, a en David Sanahuja pel treball conjunt i a la Gracia Lleó per les seves fantàstiques il·lustracions.

Leave a comment

Pràctiques proactives. Temps de Cercle

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. 

Benjamin Franklin

Quan pensem en la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i també en l’àmbit escolar, majoritàriament, ens centrem en la gestió del conflicte. Avui, però, sabem que promoure el coneixement mutu, crear grup, crear comunitat, generar espais amables on tothom pugui dir la seva, augmentar el sentiment de pertinença, etc., són factors clau de protecció per minimitzar l’aparició de situacions d’exclusió o violència. Establir connexions prosocials afavoridores de relacions més sanes, positives, autèntiques, a més a més, és clau perquè tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, i facilita l’aprenentatge acadèmic i el creixement personal.

Els cercles proactius no volen resoldre conflictes, cerquen generar un espai de confiança on tots i totes puguem dir la nostra, ser escoltats i escoltades i sentir-nos bé, atesos, engrescats amb el projecte individual i comú.

Hi ha molts tipus de cercle, d’entrada, de tancament, de diàleg, de relació, d’avaluació, etc. A nosaltres ens agrada molt el Temps de Cercle que proposen inicialment Teresa Bliss i Jo Tetly, George Robinson i Barbara Mines i que Belinda Hopkins incorpora en el seu model restauratiu, ja que pot esdevenir una metodologia d’aula, d’aquesta manera, tot treballant qualsevol tema, matèria o projecte podem promoure la creació de grup, el coneixement mutu, el sentiment de pertinença i la participació de tots i totes en la creació d’un entorn relacional amable.

En la infografia de dalt teniu descrites, molt breument, les fases del temps de cercle, si voleu aprofundir-hi podeu consultar el llibret Temps de Cercle i Reunions en Cercle de Belinda Hopkins, que explica amb detall cadascuna d’aquestes fases i dona idees per poder dissenyar-ne en funció dels vostres objectius, editat per l’Institut de Convivència i Èxit Educatiu de Balears (pioner en el desplegament de l’ERG a l’àmbit escolar).

Una idea final: quan feu un Temps de Cercle, passeu-vos-ho bé! Feu que sigui divertit i engrescador! Que sigui una bona experiència! Gaudiu-los!

Bibliografia relacionada

  • Bliss, T. i Tetley, J. (2006). Circle Time. A resource book for Primary and secondary schools. 2nd Edition. London: Paul Chapman Publishing.
  • Bliss, T., Robinson, G., Maines, B. (1995). Developing Circle Time. London: Lucky Duck.
  • Hopkins, B. (2011). The restorative classroom. Using restorative approaches to foster efective learning. London: Optimus Education.

Leave a comment

L’objecte per parlar i la dinamització dels cercles proactius

Per educar un infant ens cal tota la tribu.

Proverbi africà

En general, la persona facilitadora del cercle fa servir un objecte que dona la paraula que passa de mà en mà de manera seqüencial. En el moment en que un membre del grup té l’objecte pot parlar si  ho vol, i la resta del grup escolta.

L’objecte fomenta el respecte i l’escolta i, especialment, assegura que tothom té l’oportunitat de dir la seva. És adequat parlar i decidir amb els i les participants del cercle quin podria ser l’objecte a utilitzar. El primer dia que l’utilitzem el podem portar nosaltres, però si és un grup amb el qual treballarem contínuament, com pot ser un grup-aula, anirà bé implicar-los per decidir conjuntament quin és l’objecte que utilitzarem.

D’altra banda, també és engrescador comentar algun aspecte del seu origen: l’objecte ha estat utilitzat ancestralment en la gestió de conflictes, problemes en el si de comunitats indígenes canadenques, nord-americanes, africanes. És conegut l’ús d’un pal o pedra per passar la paraula. Si era una pedra, regulava el temps de paraula. Una pedra ràpidament agafa la temperatura corporal. En el moment en què la pedra s’escalfa és el moment de passar-la a la següent persona.  Regular el temps de paraula és important, cal que el grup prengui consciència que tothom ha de poder dir la seva. Per tant, serà quelcom a gestionar. 

Hopkins (2011), ens recorda la importància del “dret a passar”. Per tal de satisfer les necessitats de tothom, la participació ha de ser garantida per a tothom però utilitzada lliurement. Ningú no s’ha de sentir sota pressió per participar, amb el desig que amb el temps la majoria persones se sentin segures de fer-ho. A vegades això pot trigar setmanes. 

Ús de l’objecte que dona la paraula:

  • L’objecte passa de mà en mà de manera seqüencial en general cap a l’esquerra. 
  • Quan a un li arriba l’objecte pot parlar però no hi està obligat/da.
  • Un cop un té l’objecte pot parlar, la resta escolta amb respecte (tant verbalment, sense interrompre, però també gestualment – cal anar amb compte amb gestos o altres signes de reprovació o bromes – l’objecte vol promoure el respecte i l’escolta a tots nivells).
  • Un cop l’objecte ha donat tota la volta, es pot oferir la possibilitat a les persones que no han participat que ho facin.
  • Els objectes poden ser de qualsevol mena, és important que tinguin significat, o bé per la persona que els porta o pel grup. Personalment ens agrada que siguin tous per si en algun moment “volen” no facin mal a ningú. De fet hem de dir que els objectes no es poden fer “volar” llençar entre uns i altres, per passar-los ho fem de mà en mà, o els fem voltar per terra, per això un dels objectes més utilitzat és una petita pilota tova.

Adaptació de l’ús de l’objecte en situació de postconfinament

Portar un objecte i explicar quins són els seus objectius, ús i significat. Un cop explicat podem posar-lo al mig del cercle i començar la ronda imaginant-nos que tenim l’objecte entre les mans.

Demanar a cadascú que porti un objecte que sigui important per a ell o ella i parli amb aquest objecte entre les mans (sense passar-lo). Estarà bé fer una ronda inicial on tothom pugui explicar per què és important per a ell o ella l’objecte que ha portat.

Buscar un objecte que puguem passar-nos amb els peus? Un objecte gran i que no pesi? Compte amb això! No volem jugar a futbol, volem parlar i escoltar-nos.

La persona facilitadora:

  • Dissenya i prepara el cercle amb antelació.
  • Dona la benvinguda a tothom, introdueix l’objecte al grup i n’explica el funcionament.
  • Pregunta al grup si està d’acord amb les normes (si tinc l’objecte puc parlar, si no escolto amb respecte i sense jutjar). O, encara millor, si té l’oportunitat, decideix amb el grup quines són les normes del cercle i de l’ús de l’objecte.
  • Recorda al grup que fer que el cercle funcioni i sigui una bona experiència és cosa de tots. Promou la coresponsabilització.
  • Explica quin és l’objectiu del cercle.
  • Participa en les rondes d’inici i de tancament. En aquestes rondes només intervé quan té l’objecte.
  • Gestiona els temps de les rondes i les activitats.
  • Manté la calma en tot moment, no alça la veu, no imposa, no jutja, no critica, fa de model.
  • Utilitza un senyal consensuat per trobar la calma i poder parar l’activitat, donar informació, etc.
  • És acollidora i dona suport a qui ho necessiti.
  • Tanca el cercle de manera amable, agraint la participació de tothom.

Us deixem un parell d’infografies de síntesi. Esperem que us siguin útils.

Leave a comment