Formacions i tallers amb Belinda Hopkins, se’ns presenta un novembre restauratiu!

La Belinda arriba a Barcelona demà, 31 d’octubre, molt contentes de retrobar-la, abraçar-la i compartir. Amb panellets i castanyes donarem el tret de sortida a 3 setmanes intenses on farem formacions amb l’IDP de la UB, tallers amb CHM, i xerrades amb el Departament d’Educació i amb la Diputació.


Leave a comment

Celebrem i compartim!

Contentes de participar-hi, celebrar i compartir taula amb Fàtima Ghailan, responsable del Servei de Mediació de Cunit
Robert Gimeno, exresponsable dels programes de Prevenció i Mediació Comunitària al Departament de Justícia de la Generalitat
Oscar Negredo, responsable del Servei de Mediació de l’Hospitalet de Llobregat.

Leave a comment

Les 36 cartes d’emocions i necessitats als centres educatius. Webinar #DENIP22

La violència és l’expressió tràgica de les necessitats no satisfetes.

Marsall Rosenberg

Tal com diu en David Sanahuja, mestre i tècnic del Servei Escola i Família, el personal Tècnic d’Integració Social (TIS) és una figura clau per promoure la gestió positiva de les relacions, el conflicte i l’ERG als centres educatius. Cal reivindicar-la, i tant!

En Noel Gonzàlez, Tècnic d’Integració Social (TIS) de l’escola Roser Capdevila, formador de formadors/es i assessor en l’ERG, en el clip de vídeo que teniu a continuació, ens explica sobre l’aplicació pràctica de les cartes de necessitats en el marc del Webinar del Dia Escolar de la Pau i no-violència 2022.

Si la violència, com diu Marshall Rosenberg, és l’expressió tràgica de les necessitats no satisfetes, un dels objectius clau per pacificar les relacions als centres educatius serà identificar quines són les necessitats de tothom, posar-les-hi nom i cercar estratègies no-violentes per donar-hi resposta, i això vol dir posar les persones al centre i també vol dir aprendre Pau.

Així que l’ERG, la pau i la comunicació no-violenta, que van de la mà, ens repten a alfabetitzar-nos pel que fa a les necessitats: Què volem dir quan parlem de necessitats? A quines necessitats fem referència? Com podem identificar-les? Quines activitats i recursos tenim per inspirar-nos i treballar-les a casa i a l’escola? Podem fer cercles sobre necessitats, quins, com, quan?

Tot això i més ens ho explica en Noel de manera àgil, entenedora, molt pràctica i inspiradora!

Gràcies, Noel!, gràcies, David!

Recursos i documents associats:

Leave a comment

L’ERG en l’àmbit familiar i comunitari. Webinar #DENIP22

Escoltar amb ment i cor oberts és una habilitat inestimable que requereix temps i esforç per desenvolupar-se.

Allan Lokos

Per celebrar el Dia escolar de la Pau i No-violència d’enguany (2022), el Servei Escola i Família del Departament d’Educació va muntar un webinar on la M. Helena Tolosa, psicopedagoga, artista i col·laboradora d’encercle.cat ens va parlar de l’ERG en l’àmbit de la família i la comunitat.

A l’inici del webinar, la M. Helena ens explica que en els seus tallers sempre llença les mateixes preguntes i obté les mateixes respostes, són aquestes: Qui ha tingut un conflicte durant els últims dies amb una persona desconeguda?, poques persones aixequen la mà; qui ha tingut un conflicte amb algú de la feina?, aquí ja comença a haver-hi més mans aixecades; qui ha tingut un conflicte amb algú de la família?, la gran majoria aixeca la mà.

El conflicte és consubstancial a la naturalesa humana i s’expressa de manera evident i tangible en les relacions més pròximes, família i comunitat propera. Al matí per anar a l’escola, al migdia per dinar, l’ordre a l’habitació, les sortides de cap de setmana, l’ús del mòbil i la tauleta, etc. L’ERG ens ofereix estratègies concretes per a gestionar els conflictes de manera pacífica i no-violenta. D’alguna manera, l’ERG ens diu: Prou crits i amenaces, prou violències! Més escolta, més cura i més connexió!

Si aixecaries la mà a la pregunta de la M. Helena i vols pacificar les teves relacions familiars, t’interessa la seva xerrada. Posa’t comode/a, agafa’t un moment i mira’t el vídeo, dura uns 45 m, i si després tens ganes de més, posa’t en contacte amb nosaltres. Estarem encantades de compartir amb tu totes les estratègies que ofereix l’ERG per la pacificació de les relacions i el conflicte a casa i a la comunitat.

També et pot interessar:

Leave a comment

L’ERG i les necessitats educatives especials. #DENIP22

Tinc Asperger i això significa que a vegades soc una mica diferent de la norma.

En certes circumstàncies ser diferent és un superpoder.

Greta Thunberg

En aquest clip del webinar #DENIP22 la M. Elena Beà, filòloga, intèrpret del llenguatge de signes, professora de secundària i formadora en ERG, amb la M. Isabel Fernández, mestra, psicopedagoga i directora del Centre d’Educació Especial Esperança, ens expliquem l’impacte de l’ERG a l’escola i com han adaptat els materials i processos restauratius per tal que puguin ser útils per a tothom.

A l’escola, majoritàriament, tenen clar que volen superar el model punitiu i també que els motiva fer-se restauratius, això els repte desenvolupar la seva creativitat natural per adaptar la pràctica restaurativa, no tenir material adaptat no les ha aturat, ans al contrari, jo diria que aquest fet ha estat motor de canvi.

Per a la gestió d’incidents i conflictes han desenvolupat les preguntes restauratives amb recursos visuals, pictogrames, titelles, un llenguatge curt i senzill. Per als cercles han identificat la necessitat de fer pauses, tenir un suport físic (una taula, per exemple) perquè l’alumnat se senti més segur, estructurar rutines, triar l’objecte per parlar amb el grup i decidir conjuntament quan canviar-lo, permetre que cadascú triï com es vol asseure.

Utilitzar els cercles en les reunions de claustre els ha servit per descobrir una nova manera de comunicar-se, la importància de la comunicació no-violenta i de posar paraules al que ens passa.

Un plaer sentir-les!

Leave a comment

“Fem cercles, cuidem les relacions. Avaluació del programa de formació sobre l’Enfocament Restauratiu Global dirigida als equips educatius del Pla de Barris de Barcelona.”

Sobre l’article publicat a la revista “Àmbits de Psicopedagogia i Orientació”. Nº 55 (3a. època) novembre 2021 p. 82-95.

“Moltes vegades no ens centrem en l’evidència, sinó en intuïcions que tenim els mestres. Si tinguéssim les dades, si poguéssim cocrear i treballar conjuntament amb els investigadors, seria molt més fàcil: afinaríem molt més com desenvolupem les praxis amb els infants i joves”.

Pilar Gargallo

En el marc del Pla de Barris impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el CEB s’ha endegat un programa (fins al curs passat Servei de Suport i Acompanyament Emocional -SSAE-) anomenat “Fem cercles, cuidem les relacions” on l’eix de la intervenció -dels tècnics que promouen el seu desenvolupament en els centres- és l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) i, especialment, els cercles proactius.

El programa inclou una formació dirigida a l’equip educatiu pel que fa a l’ERG en general, i els següents objectius específics:

  1. Capacitar els assistents en la facilitació de cercles proactius (temps de cercle i cercle de paraula).
  2. Capacitar els assistents en habilitats socioemocionals clau com l’escolta activa, atenta i empàtica i la comunicació no-violenta.
  3. Introduir els principis restauratius de B. Hopkins, processos responsius informals i preguntes restauratives.

El programa gestionat per l’entitat CHM, ja s’havia desenvolupat com a Servei des de l’any 2017. L’avaluació que es presenta en l’article publicat per la Revista “Àmbits de Pedagogia i Orientació”. Nº 55 (3a. època) novembre 2021 p. 82-95, mostra les dades obtingudes pel que fa a la satisfacció general, el canvi de mirada en relació amb la gestió de les relacions i el conflicte i, finalment, la transferència a l’aula i al centre dels processos restauratius proactius i responsius.

La formació es va dirigir als equips directius, tutors/es, docents, especialistes i referents de convivència dels centres educatius del Pla de Barris en què el SSAE desplegava la seva intervenció durant el curs 2019-2020. Es van crear quatre grups de formació de forma paral·lela en els districtes d’Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí. Mentre que al districte d’Horta-Guinardó la formació es va dirigir a tot el claustre d’una mateixa escola; a la resta de districtes la formació va incloure professionals de diferents centres educatius de primària i secundària. Les persones formadores van ser professionals del SSAE organitzats en equips de dues o tres persones facilitadores segons districte. El màxim de participants es va establir en 20 persones per cadascun dels grups. Es van obtenir respostes de 47 participants.

Els resultats de l’avaluació de la formació realitzada apunten:

  1. Un alt grau de satisfacció de les persones participants, així com un alt grau d’interès en els continguts treballats.
  2. Un nivell alt de transferència dels continguts del curs a les aules incloent la pràctica de les competències socioemocionals i de les metodologies treballades.
  3. Un encaix entre el contingut de la formació i les necessitats dels centres educatius de disposar de recursos per millorar la gestió de les relacions i els conflictes, i específicament dels centres que formen part del Pla de Barris i que són centres d’alta complexitat.

En l’article trobareu una explicació més detallada de la formació i els resultats. Ens queda pendent avaluar l’impacte directament en els infants i també en relació amb les famílies i la comunitat en general. Molta feina a fer i avaluar.

Trobareu l’article enllaçat aquí baix i també a la web de la revista (tant en català com en castellà).

Tot i que l’estudi no és generalitzable (N=47), sí amplia l’evidència que la formació en l’ERG es percep útil i transferible al centre i a l’aula per a la gestió de les relacions; tal com ja feia referència a Pomar (2013), per exemple, que va dur a terme un estudi d’avaluació en relació amb la incorporació de les pràctiques restauratives en la formació inicial de professorat i els resultats assenyalaven un alt grau de satisfacció i transferència. I també Albertí (2016) que assenyalava un alt grau de satisfacció i un alt nivell de transferibilitat del contingut d’una formació similar. També a Albertí, M i Zabala, O. (2018) on s’aporten algunes dades quantitatives que indiquen una disminució significativa de les intervencions “punitives” en convivència i algunes conclusions identificant elements facilitadors per al desplegament de l’enfocament com: la implicació de l’equip directiu, la connexió amb el pla d’acció tutorial, la necessària avaluació i la concreció d’un seguiment amb un expert.

Avaluacions d’aquests tipus són un petit pas, a la vegada si els equips educatius senten que l’ERG és un camí a seguir i que els aporta eines útils per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes ens motiva a seguir endavant. I, el que és més important, ens serveix per treballar a partir d’evidències compartides amb els professionals superant el funcionament a través d’intuïcions.

Per últim, motivar-vos a realitzar avaluacions de tot allò que aneu desenvolupant, en general, i, específicament pel que fa a l’ERG. Si voleu contactar amb nosaltres sobre qualsevol aspecte relacionat amb l’avaluació o acompanyament al desplegament de l’enfocament, ho podeu fer aquí.

Gràcies a tot l’equip SSAE: Sonia Caja, Maria Isabel Calsina, Èlia Carpio, Laia Ferragut, Mairi Garcia, Sílvia Garcia, Carola Marimon, Laura Micó, Núria Ortuño, Marta Pujol, Tània Subirats, Marc Tébar i Joan Tous per la feina feta. A les persones coordinadores: Mercè Triay (CHM) i Guillermo Gorostiza (CEB) i a Laia Mas i CHM per promoure la restaurativa i la recerca.

Leave a comment

Manifest Restauratiu a l’Institut Salvador Seguí

Res és més contagiós que l’exemple!

Olga Zabala.

Cap d’Estudis i Coordinadora de Convivència de l’Institut Salvador Seguí

15 de desembre de 2021

Com a Cap d’Estudis i coordinadora de convivència de l’Institut Salvador Seguí, sempre intento, conjuntament amb l’equip educatiu, cercar idees per promoure la cultura restaurativa i la seva pràctica al centre.

Aquest curs (21-22) inspirant-nos en la proposta que fa M.C. Boqué -professora de la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, impulsora i referent de la mediació en l’àmbit escolar a Catalunya- en el seu últim llibre: Prácticas Restaurativas para la prevención y gestión de los conflictos, hem escrit el nostre Manifest Restauratiu.

Escriure el Manifest ha estat una manera de generar un marc restauratiu per a tota la comunitat educativa: alumnat, professorat, tutors/es, famílies i, també, l’entorn, ja que defineix els reptes, actituds i valors restauratius que compartim i volem posar en pràctica cada dia a la nostra comunitat educativa.

Ens plantegem fer ús del document internament, com a línia base que impregni de cultura restaurativa les accions quotidianes: tutories, entrevistes amb famílies, reunions de coordinació d’equips, la gestió de les relacions i el conflicte. I, a la vegada, que s’estengui al nostre entorn proper: entitats del barri, empreses o d’altres professionals que treballin en col·laboració amb el centre.  

L’hem publicat a la pàgina web de l’Institut, per tenir-lo ben accessible i per compartir-lo amb tothom que hi pugui estar interessat. El trobareu aquí: https://agora.xtec.cat/iessalvadorsegui/portada/manifest-restauratiu-de-linstitut-salvador-segui/

Per acabar, us deixo amb la referència del llibre de la M.C Boqué, sempre un plaer llegir-la i font d’aprenentatge seguir-la!

Boqué, M.C (2020). Prácticas Restaurativas para la prevención y gestión de los conflictes. 20 Círculos de palabra y una Asamblea en el aula. Madrid: Narcea

Leave a comment

Per una comunitat educativa restaurativa i resilient. Marc restauratiu i material pràctic

Que el dolor no em sigui indiferent

Mercedes Sosa

Des del Servei d’Escola i Família es proposen un seguit de recursos pels centres educatius i les famílies partint de l’enfocament restauratiu. El nou apartat web, dins del Projecte de Convivència, Una comunitat educativa restaurativa i resilient ofereix:

Aquest principi de curs se’ns presenta ben diferent dels anteriors, amb distància física i mascareta, gel hidroalcohòlic, rentada de mans constant, controls de temperatura corporal, neteja, ventilació, “grups bombolla“, etc., i, a la vegada, amb més necessitat que mai de proximitat emocional i social. La pandèmia ens repta, doncs, a cercar estratègies per donar resposta a les necessitats físiques, però també les socials, relacionals, emocionals i d’aprenentatge acadèmic i vital.

Tots i totes arribarem a l’escola amb la nostra motxilla plena d’experiències, emocions i sentiments trobats, podem sentir la il·lusió del retrobament i, a la vegada, la por i la inseguretat provocada per la incertesa constant. Potser estem contents per tornar però tristos per les condicions amb què ho fem, preocupats per alguna persona estimada malalta, pels contagis, devastats per alguna pèrdua familiar o del nostre entorn afectiu proper, ansiosos per alguna situació familiar o escolar complicada. Però, potser estem feliços perquè el confinament i aquestes vacances ens han permès gaudir del nostre entorn com mai, potser…

Connectar amb algunes emocions, aquelles que es deriven de les necessitats cobertes, com l’alegria, per exemple, ens és fàcil. No ens és tan fàcil connectar amb aquells sentiments que es deriven de les necessitats no cobertes, la por i la inseguretat, per exemple. Per promoure la connexió i la superació de situacions complicades com la que estem vivint, va bé compartir històries i experiències i acollir totes les emocions, totes, i fer-ho sense jutjar. L’enfocament restauratiu ens proposa compartir-les per connectar-hi i també promou identificar les necessitats que hi ha darrere per poder pensar estratègies per a donar-hi resposta, d’aquesta manera, des del compartir podem teixir connexions, relacions significatives i comunitat, d’aquí, també, la seva vinculació amb la capacitat de resiliència, de poder reeixir davant l’adversitat. I el moment és advers, i ho és per adults, joves i infants. Ja hem dit, parafrasejant la cançó de Mercedes Sosa, “que el dolor no ens sigui indiferent”.

Els cercles i altres pràctiques restauratives ens poden ajudar a generar espais amables i segurs per compartir, per escoltar-nos, reconèixer-nos, vincular-nos, fer comunitat i trobar respostes a les nostres necessitats.

Asseure’ns en cercle gran, en petit grup, en parelles, amb un alumne, varis, una família, vàries, amb l’equip educatiu, PAS, amb la comunitat per escoltar-nos i construir plegats és la proposta, fàcil i, alhora, tan complicat, oi? Segons sembla, en general, escoltem per respondre i no per escoltar, així que el primer pas serà polir la nostra capacitat d’escolta i tenir clar que l’escolta restaurativa implica la intenció de connectar, no de jutjar, aconsellar o decidir per. El model proposa, la participació lliure i cerca la responsabilització individual i col·lectiva en la concreció de plans d’acció cooperatius davant de qualsevol situació donada, conflicte o crisi. Per això, ens sembla adient compartir la proposta d’un marc restauratiu i material pràctic per promoure una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Agraïm la proposta i estem contentes d’haver-hi participat. Però, molt especialment, esperem que sigui útil, i no només ara, sinó d’ara endavant. Una mirada i manera de fer que desitgem que arribi a l’escola per quedar-s’hi. Potser aquesta és l’oportunitat, el moment convida a la reflexió i al canvi. La proposta inclou els dos elements, el marc restauratiu per a la reflexió, i propostes pràctiques per al canvi. Ja ens direu!

Per una acollida empàtica, restaurativa i resilient. Bon inici de curs a tothom.

Leave a comment

Les 36 cartes de les emocions i les necessitats

Només amb un somriure que em facis, tot passant, ja m’omplo d’alegria i veig el món més gran.

Joana Raspall

Saber identificar les emocions i les necessitats, anomenar-les i tenir espais per reflexionar, escoltar i ser escoltat, és de vital importància, tant en l’àmbit familiar com en els centres educatius.

Les 36 cartes de les emocions i de les necessitats són un  recurs proventiu per a ser utilitzat com a joc en l’entorn familiar o a l’escola i poden incloure’s dins els projectes de convivència de cada centre educatiu en l’apartat d’educació socioemocional, en les activitats formatives dels equips d’aquiproubullying, en els equips de convivència, en el servei de mediació,  en els cercles proactius com els cercles de diàleg, temps de cercle i, també, en activitats de tutoria, entre d’altres.

Els dos jocs de cartes van acompanyats de propostes didàctiques, però hi haurà tantes maneres d’utilitzar les cartes com se us acudeixi, sigueu creatius i creatives!

Què pensa el goril·la? Què pensa el peix? Què pensa el pingüí? I, per tant, com se senten? I, què necessiten?

Identificar les nostres emocions i necessitats ens connecta amb nosaltres mateixos. Identificar les emocions i les necessitats dels altres ens connecta amb els altres. Compartir-les ens vincula, ens aproxima i facilita la gestió positiva dels conflictes!

Tant el joc de les cartes d’emocions com el de les necessitats inclouen la carta 0. D’emocions i necessitats no només n’hi ha 36, t’apuntes a fer més gran el joc? T’animes a compartir i enviar-nos la teva carta 0?

Gràcies al Servei d’Escola i Família, na Marta Clar, per engrescar-se amb la proposta i per la confiança, a en David Sanahuja pel treball conjunt i a la Gracia Lleó per les seves fantàstiques il·lustracions.

Leave a comment

Pràctiques proactives. Temps de Cercle

Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. 

Benjamin Franklin

Quan pensem en la gestió de la convivència en qualsevol àmbit i també en l’àmbit escolar, majoritàriament, ens centrem en la gestió del conflicte. Avui, però, sabem que promoure el coneixement mutu, crear grup, crear comunitat, generar espais amables on tothom pugui dir la seva, augmentar el sentiment de pertinença, etc., són factors clau de protecció per minimitzar l’aparició de situacions d’exclusió o violència. Establir connexions prosocials afavoridores de relacions més sanes, positives, autèntiques, a més a més, és clau perquè tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, i facilita l’aprenentatge acadèmic i el creixement personal.

Els cercles proactius no volen resoldre conflictes, cerquen generar un espai de confiança on tots i totes puguem dir la nostra, ser escoltats i escoltades i sentir-nos bé, atesos, engrescats amb el projecte individual i comú.

Hi ha molts tipus de cercle, d’entrada, de tancament, de diàleg, de relació, d’avaluació, etc. A nosaltres ens agrada molt el Temps de Cercle que proposen inicialment Teresa Bliss i Jo Tetly, George Robinson i Barbara Mines i que Belinda Hopkins incorpora en el seu model restauratiu, ja que pot esdevenir una metodologia d’aula, d’aquesta manera, tot treballant qualsevol tema, matèria o projecte podem promoure la creació de grup, el coneixement mutu, el sentiment de pertinença i la participació de tots i totes en la creació d’un entorn relacional amable.

En la infografia de dalt teniu descrites, molt breument, les fases del temps de cercle, si voleu aprofundir-hi podeu consultar el llibret Temps de Cercle i Reunions en Cercle de Belinda Hopkins, que explica amb detall cadascuna d’aquestes fases i dona idees per poder dissenyar-ne en funció dels vostres objectius, editat per l’Institut de Convivència i Èxit Educatiu de Balears (pioner en el desplegament de l’ERG a l’àmbit escolar).

Una idea final: quan feu un Temps de Cercle, passeu-vos-ho bé! Feu que sigui divertit i engrescador! Que sigui una bona experiència! Gaudiu-los!

Bibliografia relacionada

  • Bliss, T. i Tetley, J. (2006). Circle Time. A resource book for Primary and secondary schools. 2nd Edition. London: Paul Chapman Publishing.
  • Bliss, T., Robinson, G., Maines, B. (1995). Developing Circle Time. London: Lucky Duck.
  • Hopkins, B. (2011). The restorative classroom. Using restorative approaches to foster efective learning. London: Optimus Education.

Leave a comment

Obertes les inscripcions als cursos que farem amb Belinda Hopkins a l’IDP-ICE UB.

Els cursos es faran al novembre i les inscripcions estaran oberts fins al 30 de setembre.

Trobareu tota la informació aquí:

Curs introductori: 

https://www.ub.edu/idp/web/ca/cursos/ips/psemestre22_23/hopkins12

Aprofundiment 1:

https://www.ub.edu/idp/web/ca/cursos/ips/psemestre22_23/hopkins45_2

Aprofundiment 2:

https://www.ub.edu/idp/web/ca/cursos/ips/psemestre22_23/hopkins45

Desitgem trobar-vos, fer xarxa, passar-nos-ho bé i construir aprenentatge conjuntament!

Leave a comment

Implementation of Whole School Restorative Approaches to Promote Positive Youth Development: Review of Relevant Literature and Practice Guidelines

Laia Mas-Expósito, Virginia Krieger , Juan Antonio Amador-Campos, Rocío Casañas, Mònica Albertí i Lluís Lalucat-Jo

Amb l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts (CHM) hi col·laborem des de l’any 2017, quan el Pla de Barris, de l’Ajuntament de Barcelona amb el CEB (Consorci d’Educació de Barcelona) inicià el programa “De l’equip docent a l’equip educatiu”, amb la incorporació dels Tècnics d’Educació Emocionals en les escoles i instituts de màxima complexitat.

CHM van contactar amb nosaltres per fer de l’Enfocament Restauratiu Global (ERG) l’eix central de la intervenció dels Tècnics d’Educació Emocional en aquests centres. Des d’aleshores hem fet i compartit moltes coses: formacions als tècnics d’aquest programa amb la Belinda Hopkins, acompanyament i seguiment i avaluacions del mateix que podeu consultar aquí. D’altra banda, hem treballat també amb els equips dels Serveis de Rehabilitació Comunitària de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, amb els CSMIJ, en concret en el programa que tenen d’acompanyament als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE).

L’aposta de CHM per la restaurativa és clara, doncs, des de ja fa molts anys. Hi dediquen, hi dediquem, molts esforços i molta il·lusió.

Un dels esforços a destacar, ha estat documentar tot el que es fa i promoure la recerca. En el marc de la recerca, doncs, i amb el lideratge de la Laia Mas de CHM, vaig tenir la possibilitat de col·laborar, només una petita col·laboració en relació amb el marc conceptual, en l’article que ara us presento.

En síntesi, l’estudi porta a terme una revisió sistemàtica sobre l’eficàcia de l’ERG a través de 13 estudis. Certament, s’identifica que calen més estudis rigorosos sobre l’ERG, a la vegada, però, també s’assenyala que el desplegament de l’ERG a l’àmbit escolar és encoratjador i pot ser desenvolupat en qualsevol nivell educatiu per a la gestió de la diversitat, la inclusió, la gestió positiva de les relacions i el conflicte i, en definitiva, per a la promoció de la cultura de pau.

Agraeixo la confiança i la proposta a CHM, la feina feta a tot l’equip.

Podeu accedir a l’article clicant sobre la imatge.

Leave a comment